L'ORNITONIGMA

dissabte, 16 de gener de 2016

Apunts sobre l'aligot comú: conductes inusuals

L’aligot comú Buteo buteo és potser una de les rapinyaires més visibles del nostre entorn, i no només perquè sigui la que presenta un población més nombrosa i estesa per pràcticament tot el territori [entre 1.334-1.473 parelles a Catalunya segons Baucells-Colomer, J. & Solé, J. (2004)], sinó també pel seu costum d’atalaiar-se sobre senyals, pals de la llum o torres elèctriques de les vores de carreteres i autopistes. Quantes vegades circulant en cotxe amb el meu nebot he sentit:

—Tio Manu, tio Manu, un àguila!
—Ho sembla, però no ho és, Diego. És un aligot comú. És com una àguila però més petita— li explico. Aleshores comencem a repasar les seves característiques i el recorregut se li fa molt més curt.

Doncs recordeu, gairabé el 100 per cent de les vegades que veiem un “àguila” atalaida a la vora de la carretera, és en realitat un aligot, rapinyaire molt més petita, però igual de maca que les grans àguiles.

Perseguits durant dècades, els aligots són animals desconfiats. En passar al seu costat no es mouen. De fet el mantenir-se quiet sobre un punt elevat forma part de la seva estratègia de caça. Des del seu punt elevat localitzen les seves preses, mamífers petits i mitjants. Són caçadors amb un tarannà pacient. Pacients no vol dir confiats. Anys de persecució, els ha tornat temerosos de tot allò humà, i basta aturar el cotxe una mil·lèssima de segon perquè aixequen el vol i es perdin en la frondositat del bosc proper. Aquesta actitud temerosa que tenen a la totalitat de la Península Ibérica contrata amb la dels aligots que durant la seva migració travessen Israel. Encara recordo les diferentes ocasions que vaig poder gaudir de aligots comuns d’estepa Buteo buteo vulpinus a menys de 10 m. del meu cotxe. I és que a Israel no es caça (o això crec).


De vegades però, un es troba exemplars amb un altre tarannà —una amiga en clau de broma em deia que són els que els hi agrada posar. Com aquell parell que us mostro a les fotos. Tant de bo fos sempre així! Què és el que cal perquè la fauna es torni més refiada, o altrament dit, visqui més tranquil·la? (no calen respostes a aquesta pregunta retòrica).

Aligot comú a un post de la via del tren. Desembre 2015.
Ni em mira.
Potser l'edat té res a veure.


BIBLIOGRAFIA:

  • Baucells-Colomer, J. & Solé, J. 2004. Aligot comú Buteo buteo. In Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atlas del ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. 176-177. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.