Malgrat aquest hivern tan suau, al parc de Can
Solei-Ca l’Arnús de Badalona es respira un aire plenament hivernal. Els
roquerols que van aparèixer a la tardor encara i són, tot i que en nombre molt
inferior. Al voltant d’uns 4 exemplar són els que sobrevolen habitualment el
parc. Els pit-rojos són probablement els passeriformes més nombrosos. Ocupen
tots els ambients del parc, des del passejos més ombrívols del jardí romàntic,
fins els tarongers de la zona d’horts.
Pit-rog |
També nombroses i fàcilment detectables són
les mallarengues. En aquesta època acostumen a moure’s en grup, per la qual
cosa és possible que al llarg del recorregut que faig pugui trobar molt poques
o cap i de sobte, al cap d’una estona, atopar un grup nombrós i divers. I és
que durant la tardor-hivern les diverses espècies de mallarengues s’agrupen en
estols mixtos per a cercar aliment i defensar-se del depredadors. El 18 de
gener hi eren totes les espècies de mallarengues, tret la mallarenga d’aigua,
que té unes necessitats ecològiques molt més específiques i rarament surt de
l’entorn de boscos humids del terç nord de Catalunya.
Mosquiters, tallarols de casquet i capnegre no
van fallar. Com tampoc ho van fer les dues espècies d’estornells. La novitat va
ser un petit estol de gratapalles, que fins ara no hi havia vist. Però les que
mai fallen, i aquestes sí que són molt, molt detectables, son les cotorres. Al
parc n’hi ha una bona població de cotorretes de pit gris i és l’única zona del
Barcelonès nord, que jo sàpiga, on es reprodueix la cotorra de kramer. Algún
dia en parlaré. De moment us deixo algunes fotos de diversos exemplars.
Salut i molts ocells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada