Acaba de passar el març, un estira i arronja
entre l’hivern i la primavera. Per un ornitòlec pot ser o molt avorrit o especialment
emocionant. Encara resten alguns hivernants, malgrat que de certes espècies no en
queden gaires, i puntualment s’observen els primers migrants estivals. És un
estadi entre el “encara no ha acabat”
i el “està a punt de començar”. Al
Delta del Llobregat, corbs marins grossos, fredalugues, daurades i oques
revifen l’esència d’un hivern esmorteit. Orenetes vulgars, cuablanques i de ribera
s’anticipen a la primavera que tan precisament apareix marcada al calendari,
però els roquerols ens recorden que a les muntanyes encara és ple hivern. Falciots
primerencs dibuixen la geografia al cel. Són observacions per començar a obrir
boca, per escalfar prismàtics, en un tres i no res s’inicia el gran espectacle
de la migració primaveral, i ja no seran observacions puntuals, serà un allau
de migrants, un flux més o menys regular capaç de despertar tota mena de
passions.
El 12 de març vaig visitar la desembocadura
del riu Llobregat i els “Espais Naturals del Delta” (Cal Tet i Cal Nani). Entre
el pont de Mercabarna i el nou pont del Polígon Indrustrial Pratenc romania un
petit estol de morells de cap roig Aythya
ferina . Entre ells dormitava l’híbrid d’Aythya ferina x nyroca, que porta tot l’hivern entre Cal Tet i el
riu Llobregat.
Riu avall un estol d’ànecs grisets Anas strepera s’alimentava en les aigües
tèrvoles del riu. Les gavines rialleres i els gavians argentats descansaven a
les illes sorrenques, mentre una trentena de flamencs ballaven claquet. Sobtadament
gavines i gavians van aixecar el vol al voltant d’una ombra ampla i fosca.
Durant uns segons, o potser minuts, van ser la seu cohorte fins que un cop
aturada la van oblidar. L’àguila pescadora necessita, com tots els ocells,
mantenir el seu plomatge en perfecte estat. Allò va ser una parada tècnica per
acicalar-se amb aigua fresca. Era l’únic que l’interesava. Un cop arreglat el
seu plumatge va tornar a enlairar-se i la cohorte de gavinas i gavians la va
acompanyar una estona camí de la desembocadura per si de cas...
Al cap d’una estona enfilava el camí que porta
a Cal Tet. En apropar-me a les maresmes de Cal Nani, vaig veure un parell de
capons reials. Sembla mentida que un ocell tan gros passi tan desapercebut,
potser sigui la presbícia que acompanya a l’edat, però eren 17 els capons
reials que sondejaven el fang a la recerca de preses. Un d’ells portava una
anella blanca de pvc al tars, que en realitat havia d’anar a la tíbia, amb codi
0J9W. Espero que aquest entrebanc no li representi una amputació. El seu
caminar en aquell moment era prou bo, i demostrava, com la resta, la seva destresa
en la captura del cranc americà Procambarus
clarkii.
La primera parada a Cal Tet la vaig fer des de
l’observatori del Sabogal. El panorama representava prou bé la idea del que per
a mi és el mes de març. Uns pocs xibecs Netta
rufina, alguns cullarots Anas
clypeata, un grapat de xarxets Anas
crecca dormitant a la vora de l’aigua, i diverses fotges escampades arreu
de la llacuna. Sobre la herba pasturaven un parell d’oques Anser anser, que no sabia ben bé si eren hivernants genuïns o bé formaven
part del grup d’oques asilvestrades que tenen el seu origen en els exemplars
que anys enrere es van alliberar al Parc Diagonal Mar de Barcelona.
D’entre les mases de canyís brollava la veu
tremolosa del cabusset Tachybaptus
ruficollis, alguns es deixaven veure com una bola de cotó flotant sobre la
superficie de l’aigua.
També cabussador, però molt més compacte, el
morell de caproig cercava el seu aliment al fons de la llacuna, invertebrats
sobretot, que s’amaguen entre el fang, formen part de la seva dieta. Es un ànec
que es reprodueix en baix nombre al delta del Llobregat, i que també manté una
petita població hivernant, que es mou entre el riu i les llacunes deltaiques.
No puc acabar aquesta entrada sense esmentar
un dels meus passeriformes més estimats, el repicatalons. Encara no entenc el
perquè del seu nom vernacle. Tan m’és, aquest moviment de cua és insuperable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada