Ocells del Barcelonès i rodalies: 86

dissabte, 27 d’octubre del 2012

86

Vuitanta-sis. Aquesta és la xifra d’espècies d’aus que el divendres 12 d’octubre vaig veure al Delta de l’Ebre en companyia d’en Jordi Sala i en Dani González. Fa uns dies, l’hi explicava a un amic, i li va semblar que era una quantitat que no feia justícia a l’espai. Un lloc com el Delta, declarava, pot dónar molt més de si. En cap moment li vaig treure raó, doncs de ben segur que anant per feina hauríem sobrepassat el centenar d’espècies. Així , sobre la marxa, amb van venir al cap unes trenta espècies, que potser podríem haver-hi afegit al llistat final d’observacions.

No obstant això, li vaig preguntar: “Però vols dir què no vam anar per feina?”. La seva resposta va ser el tret de sortida d’una interessant conversa al voltant de com viu (i com veu) cadascú l’ornitologia. Filant prim, podem parlar de com la viu cadascú en segons quins moments i segons amb qui. I és que cada sortida és diferent.

Aquell dia ens vam ajuntar tres apassionats de les aus, que a més a més, ho som també del debat i la conversa. En un delta plenament anegat, on hectàrees i hectàrees d’arrossars atreuen milers d’ocells aquàtics, en cap moment vam deixar d’anar per feina amb passió, però amb la passió d’aquell que viu acostumat a l’austeritat imposada per la ornitologia urbana, no exempta d’emocions puntuals, i que contempla amb una brillantor especial l’horitzó finit de la plana deltàica plena de possibilitats.

Un recorregut així, és un recorregut lent, detallat, assaborint cada observació, escodrinyant cada racó, mentre es perd la noció que s’està en un espai finit i en un temps que sempre corre en contra. Aquesta carrera contra el temps, però, no impedeix aturar-se en un camp ple de esplugabous, tot i sabent que estan omnipresents, o engrescar-se, amb cada bàndol de capons reials que trobaven, o amb els agrons blancs escampats per tot arreu. En una ocasió ens van detenir una bona estona amb una Daurada grossa que ens va cridar l’atenció... no fos que! Una altra la varem dedicar a repasar els grups de limícols. Cada visión té la seva palatabilitat, el seu punt de goig, i això permet disfrutar de totes i cadascuna d’elles.

N’hi ha però, d’aquelles que deixen impronta. L’observació de les àguiles pescadores (fins a 4 exs.) va ser una d’elles. Varen tenir dues observacions fetens de dos exemplars aturats a pocs metres de nosaltres. Un d’ells, metre s’alimentava d’una presa recent capturada. La fortuna va estar amb nosaltres, quan un gavià argentat la va empeitar intentant treure-li la presa. No ho va aconseguir, però nosaltres vàrem disfrutar d’una visió de luxe d’aquesta magnífica au.

El Delta está fora de l’abast per una única jornada, i si a sobre tu prens així, resten moltes zones per veure. Una d’elles va ser l’Encanyissada. Però, tot i que no varen poder gaudir-la, sí que varen gaudir dels centenars de Xibecs escampats per la llacuna. Entre ells, un Xarxet marbrenc ens va pujar l’adrenal·lina, però aquesta es va disparar quan el birder holandès que ens va avisar de la presència del xarxet, ens diu que a Riet Vell hi ha un Tringa solitaria. Ostres tu! Cames ajudeu-me! Era massa fosc quan van arribar-hi. No el van veure, però la quantitat i diversitat de limícols que prospectaven les aigues someres, va mereixer la visita. Tres sisetes varen ser la contrapartida.

Llistat d'espècies observades: