La mallarenga de bigotis

Fins no fa gaire, la família Thimalidae estava representada a la Península Ibérica per una única espècie, la mallarenga de bigotis (Panurus biarmicus), posteriorment va formar part de la família Paradoxornithidae. Els darrers canvis taxonòmics han sacsejat aquest grup, que segons diu la Wikipedia (perdoneu aquesta manca de rigor científic), actua com a calaix de sastre de tots aquells paseriformes euroasiàtics difícils de classificar, i actualment deixa de tenir representació al nostre territori. En quina situació ha quedat llavors la mallarenga de bigotis? Doncs segons la Llista Patró dels ocells de Catalunya. Edició 4.1. –Agost 2015, elaborada pel Comité Avifaunístic de Catalunya (CAC), “passa a tenir família pròpia: Panuridae”.

Coses de taxònoms i genetistes. No sabria explicar-lo.

Un cop aclarit el seu estatus taxonòmic, anem a veure la situació de la espècie a Espanya i a Catalunya. La mallarenga de bigotis té una àmplia àrea de distribució que s’exten des de l’Europa occidental fins l’est d’Àsia. La seva dependència de grans masses de canyís (Phragmites australis), un tipus d’hàbitat en franca regressió i molt degradat, fa que la població ibèrica es distribueixi en motes aïllades. Tot i així, s’aprecien tres àrees clarament diferenciades: el litoral mediterrani, la vall de l’Ebre i les llacunes manchegas. Segons l’Atlas de las Aves Reproductoras de España (2003), l’espècie va ampliar la seva àrea de distribució a partir dels anys 1990 del segle passat. La població catalana, concentrada a Lleida i Delta de l’Ebre, representa un percentatge molt petit respecte del conjunt de l’estat, minvant de forma alarmant al Delta de l’Ebre. López, Germán i Monrós, J.S. (2003) parlen d’una petita colònia en canyissars del riu Segre (Lleida), malgrat que Clavet, J. et alli (2004) la consideren com a ocasional. Tanmateix actualment a Lleida està la principal població catalana, que sens dubte està lligada al nucli de la Vall de l’Ebre, de la que es nudreix. Martinez, I. i Elliott, A. (2004) estimen al voltant de 5 parelles a tot Catalunya. A dia d'avui s'aprecia un descens de la població, malgrat l'expansió a nous indrets com l'embassament d'Utxesa, probablent per la manca d'hàbitat i la mala qualitat del que encara resta, juguen en contra de l'espècie. 

Embassament d'Utxesa al capvespre.

Fa uns dies vaig poder gaudir d’aquesta petita ioja amb el meu amic Javier Valladares, en els seu principal lloc de reproducció, l'embassament d'Utxesa. Aquí s'estan fent molts esforços per millorar l'habitat i afavorir la presència d0'aquesta i altres espècies palustres. Esperem que l'esdevenir dels fets sigui positiu. De moment pot dir-vos que va ser tot un goig veure aquest ocellet en quantitats que no esperava. Aquí us deixo unes fotos.

Fins aviat.

BIBLIOGRAFIA:

• Clavet, J.; Estrada, J.; Mañosa, S.; Moncasí, F. & Solans, J. (eds.). 2004. Els ocells de la Plana de Lleida. Pagès Editors. Lleida
• Martínez, I. i Elliott, A. 2004. Mallarenga de bigotis Panurus biarmicus. In Estrada, J. , Pedrocchi, V. Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
• López, G. i Monrós, J.S. 2003. Bigotudo Panurus biarmicus. En, R. Martí i J.C. del Moral (Eds.): Atlas de las Aves Reproductoras de España, pp. 504-505. Dirección General de Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de Ornitología. Madrid.