Març és un mes de trànsit, la primavera arriba
de mica en mica i l’hivern es resisteix a abandonar-nos. Molts hivernants ja tornen
cap al nord, mentre comencen a arribar els migrants subsaharians més primerencs.
Al principi són com les primeres gotes d’un xàfec, no mullen, en uns dies,
però, ens anegaran.
En un mes tan estrany, pot passar qualsevol
cosa. L’última vegada que havia visitat la gola de la Tordera, entre les
comerques del Maresme i La Selva, vaig acabar una mica desabut. El mar estava
pràcticament buit, tret les omnipresents gavines vulgars (Chroicocephalus
ridibundus) no es veia una altre cosa. Sort d’una femella de Xibec (Netta
rufina), que va salvar una jornada força avorrida. Tres setmanes més tard, el 9
de març, el mar davant la desembocadura bullia de vida. Desenes de baldrigues balears
(Puffinus mauretanicus), entre les que hi havia al menys una desena de baldrigues
mediterrànies (Puffinus yelkouan), volaven per una estreta franja entre
centenars de gavines vulgars. Les gavines capnegres (Larus melanocephalus) no
faltaven. Un mínim de 40 exs. que en vaig comptar. Al riu descansava un petit
estol de 7 gavines corses (Larus audouinii). Evidentment no faltaven els
gavians argentats (Larus michahellis). I davant d'un enrenou de tal magnitud, no van trigar a aparèixer un parell de
paràsits grossos (Stercorarius skua), que van provocar nombroses escampadisses entre els estols de gavines un i altre cop.
El més impressionant de tot, però, va ser la
gran quantitat de gavines menudes (Hydrocoloeus minutus) que s’havien apropat a la costa. Vaig estimar uns 400 exs. El vent
bufava molt fort i els dies previs havien estat de temporal. Moltes volaven cap
al sud, però la gran majoria s’alimentaven en estols compactes i gairabé monoespecífics. No estaven en migració activa, aparentment. Tanmateix a l’endamà, en Jordi només va trobar-hi una.
L’altra gran observació ha estat d’avui mateix.
El 12/03/13 en Stephen Christopher
va trobar un Territ pectoral (Calidris melanotos) a les maresmes de Cal Nani, Delta del Llobregat.
Quatre dies després he pogut disfrutar d’aquest limícol divagant, que és
relativamente freqüent a la tardor, però molt rar durant la migració primaveral.
Aquí us deixo amb un video de l’exemplar.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada