Charadrius morinellus a Lleida

El passat 2 de desembre es van localitzar a la Timoneda d'Alfès (Pla d'Urgell, Lleida) un grup de 13 Charadrius morinellus, dels quals vuit van ser relocalitzats el dia 15 (veure aquí). Ahir vaig deixar de banda l'ornitologia urbana i vaig apropar-me fins Alfès per tal de gaudir d'aquesta espècie i d'altres pròpies d'aquests hàbitats esteparis. Amb un fred que pelava, vaig arribar a la timoneda i a cop de telescopi vaig escombrar tots el camps que l'envolten. A última hora de la tarda, quan pensava que ja no els hi trobaria, vaig topar amb el grup. Tanmateix, només restaven quatre dels primers 13 exemplars que conformaven l'estol inicial.

Aquest corriol, propi de les tundres del nord d'Europa i Àsia i que també es resprodueix a algunes serralades (al Pirineu català ho va fer a la dècada del 1990), és de presència regular a la Plana de Lleida durant els passos migratoris, especialment durant la migració post-nupcial. Aquesta citació podria tractar-se, doncs, d'un cas de migració tardana o bé, si romanen a la zona la resta de l'hivern, d'una estada hivernal -ens trobaríem, llavors, davant la primera (crec) dada d'hivernada de l'espècie a Catalunya-.

Tot seguit podeu veure un conjunt de fotografies dels diferents exemplars mentre s'alimentaven a un camp conrreat (crida l'atenció la docilitat de l'espècie, ja que els exemplars van acostar-se a distàncies molt curtes; sense moure'm d'un punt vaig poder observar-los i fotografiar-los amb força tranquil·litat:

A més dels corriols pit-rojos, a un camp molt proper, hi havia quatre daurades Pluvialis apricaria descansant.

A destacar, d'altra banda, una important volada de gangues, 38 exemplars que descansaven molt a prop d'on a l'agost del 2004 vaig veure una femella amb la seva llocada i d'altres adults (veure última fotografia).

Mascle de Pterocles alchata

Femella de Pterocles alchata amb el seu poll.

Entre Badalona i Sant Adrià

Un cel mig ennuvolat, vent de l'est de força moderada (res a veure amb les ventades de fa uns dies), una temperatura de 4º a primera hora del matí i forta maror amb mar de fons de component est, m'han acompanyat recorrent el litoral entre el port de Badalona i el port del Fòrum (Sant Adrià de Besòs). El més destacat, el vaig trobar als primers trams del riu.

A la zona de la desembocadura continua el petit grup d'aloses Alaula arvensis (3 ex.), que sembla que no hi són de discretes que arriben a ser. Avui m'he armat de paciència i he aconseguit trobar-les amb el telescopi. És sorprenent com arriben a acostar-se a la gent que volta per la zona mentre s'alimenten o romanen ajupides contra el terra en cas d'alerta. El cas és que no s'aixequen amb gaire facilitat. Així passen tant desapercebudes.

Alauda arvensis a la desembocadura del riu Besòs

Aquest tram del riu destacava, però, per la quantitat de titelles Anthus pratensis: al menys 32 ex. a l'entorn de la llacuna. El 09.12.07 vaig detectar una bona concentració als jardins del parc de La Pau: 51 ex!!! Donada la curta distància que separa tots dos indrets és més que probable que utilitzin ambdues arees per alimentar-se. Seria la bomba que en tan poques hectàrees hivernessin gairabé un centenar de titelles.

Anthus pratensis

A la orla de canyís de la vora sud del riu, tocant al primer pont, he vist un Rascló Rallus aquaticus, que potser sigui el mateix que es veu des del mes d'octubre. Una mica més amut, a l'illa gran que hi ha un cop passat el pont del tren, hi havia un parell d'espulgabous, afegiedes al grup habitual de martinets blancs i bernats pescaire. I associades a les Larus ridibundus, hi eren tres L. melanocephalus (un adult, un ex. de 2n. hivern i un altre de 1r hivern). Com a notes més destacades, riu amunt he trobat un grup de 12 becs de corall senegalesos Estrilda astril i un Cargolet Troglodytes troglodytes, espècie abans comuna però que des de les obres de millora ambiental del riu s'ha rarificat molt degut a la manca d'hàbitat adient; aquesta temporada n'hi ha un mínim de 5 ex. (Xavier Larruy, com. pers.).

Bubulcus ibis

Per acabar volia fer constar la absència absoluta de gavots Alca torda al litoral (des de Mongat a Sant Adrià). Per aquestes dates ja seria normal trobar-los sedimentats a diferents punts del litoral. Aquest any "brillan por su ausencia". Desconec com és la situació a d'altres indrets de Catalunya, però em temo que no deu ser gaire millor. Veurem què passa més avançada la temporada.

Mergus serrator a Sant Adrià de Besòs

Aquest matí he relocalitzat els dos becs de serra mitjans que va veure en Xavi Larruy el 4 de desembre. Estaven pescant just davant la platja de Sant Adrià. Un dels exemplars roman a la zona des del 9 de novembre passat; avui ja fa un més. Aquest és el segon any consecutiu que es constata la estada hivernal d'aquesta anàtida al litoral nord del Barcelonès. La darrera observació data del 26.XII.02 a Badalona, una femella (Parés i Casanova, P.M. & Vilaró Reverter, T. 2006. Bec de serra mitjà Mergus serrator. In: Sales, S. (ed.). 2006. Anuari d'Ornitologia de Catalunya. 2002-2005. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia). La espècia es presenta amb regularitat a l'hivern, si més no des del 2001, a zones properes com ara el Delta del Llobregat (Baix Llobregat) i és ocasional al Maresme.

Dia Memorable a Sant Adrià de Bessòs

El passat dia 4 de desembre el nostre company Xavi Larruy va gaudir a Sant Adrià de Besòs d’un dia, que ell va anomenar com a “Memorable”. Tot seguit us fair un recull de les seves observacions més destacades.

Al riu encara continuava l’Espaver Accipiter nisus que jo mateix vaig poder veure l’1 de desembre (sembla que es tracta de la segona citació d’aquesta espècie en aquest sector del riu); i aigües amunt del pont del tren, va veure aturat un jove en muda activa cap a 1r hivern de Gavina cendrosa Larus canus, que podria tractar-se potser del mateix exemplar que vaig veure des de la desembocadura el 13 de novembre (veure aquí).

D’altra banda, va fer un control del litoral comprès entre el port de Badalona i el port de Sant Adrià i utilitzant les seves paraules, va ser estranyament productiu. A l’alçada de la tèrmica (les tres torres) va veure un jove de Calabria grossa Gavia inmer i 2 becs de serra mitjans Mergus serrator (la última observació de l’exemplar que romania al riu la va fer el mateix Xavi el 20 de novembre); primer va veure un exemplar a prop del port de Badalona i més tard, des de la desembocadura dos exemplars volant cap al sub, però que una mica més tard van tornar a passar volant cap al nord. I per últim, pel que fa a aus aquatiques, li va semblar veure un Podiceps nigricollis (com que estava força lluny, no va poder concretar la determinació).

El més interessant estava, però, per arribar. Volant pel parc de la Pau (el que està tocant al Fòrum), va veure un Mussol emigrant Asio flammeus, que es va aturar primer a una palmera i després es va desplaçar a una zona de platja sense vegetació. Podeu veure una fotografia de l'exemplar.

Com diu en Xavi: mireu el mar que potser hi ha sorpresas…

Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya

Des d’aquest blog ens fem eco d’una noticia recentment difundida per l’ICO a través del forum Auscat. Es tracta de la presentació del Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (SIOC). “Un portal de difusió de la informació recollida pels projectes de seguiment d'ocells a Catalunya realitzats en el marc del Conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i l'Institut Català d'Ornitologia.”

L’acte tindrà lloc el proper dia 12 de desembre a les set de la tarda a la sala d'actes del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat (Av. Diagonal, 523-525 Barcelona).

Gavines a Blanes (Girona)

Ahir a la tarda vaig fer una visita a Blanes (Girona), per tal de veure gavianes i gavians de ben a prop. Molta gent els hi porta menjar i estant força acostumades a la presència humana, tot i que sempre està el graciós que no troba un altre entreteniment que no sigui espantar els estols de làrids. Ahir, de fet, vaig tenir "quatre paraules" amb un d'aquest individus.

Doncs bé, la platja estava ple de gavines. La majoria Larus ridibundus, de les quals vaig comptar fins 647 ex. Entre elles, hi havia algún exemplar adult fent muda activa cap al plomatge d'estiu, una mica d'hora considerant que aquesta muda parcial té lloc principalment entre finals de gener i març, i tot i que hi ha exemplars que comencen a mudar a finals de desembre, alguns estaven en els últims estadis del procès. Per exemple l'exemplar de la fotografia.

Laru ridibundus mudant a plomatge d'estiu.

Barrejades amb la gavines rialleres, vaig veure diverses gavines capnegres Larus melanocephalus. En total vaig censar 8 adults, 1 exemplar de 2n hivern i 4 exemplars de 1r hivern.

Larus melanocephalus adult (al centre).

Larus melanocephalus de 2n hivern.

En menor número, al voltant d'uns vuitanta, compartien platja els gavians argentats Larus michahellis. Un d'ells, adult, portava una anella de lectura a distància de color negre amb dígits blancs amb el codi NA1T a la pota esquerra, mentres a la dreta duia una anella metàl·lica que tants sols vaig poder llegir parcialment. Pel tipus d'anella i el codi utilitzat, diria que es tracta d'un exemplar anellat a les Illes Medes (Girona). El 8 d'octubre vaig veure un altre exemplar anellat a aquesta col·lònia.

El 6 de desembre, des de l'ICO, en Raül Aymí, en confirma que l'exemplar va ser anellat a les Illes Medes (L'Estartit-Torroella de Montgrí, Girona) i recolalitzat en sis ocasions a l'abocador de Solius (Llagostera, Girona).

Larus michahellis marcvat amb anella de PVC

Finalment, la tarda la vaig arrodonir amb la relocalització de la Larus atricilla adulta que va ser vista a la desembocadura de La Tordera el 10/11/07 i el 15-16 i 26 de novembre (Birding Catalonia) al mateix port de Blanes. Sembla que es tracta del mateix exemplar (familiarment conegut com "Atze") que va recalar a Blanes en els darrers anys. Tot seguit teniu fotografies de l'ocell descansant al port de Blanes.

Desembocadura del Besòs, 01/12/07

El passat dissabte, dia 1 de desembre, a primera hora del matí, vaig fer el recorregut de costum pel tram final del ríu Besòs, aquest cop des de la desembocadura fins el pont de l'autopista. Si per alguna cosa va destacar la jornada, va ser per les absències: molts pocs ocells als gairebé 1,43 km. de riu recorreguts. A destacar, en tot cas, la presència de 5 martinents blancs Egretta garzetta, quan el nombre habitual a aquest tram del riu és de 2-3 ex.; i tres bernats pescaire Ardea cinerea (un dels a la bassa de la desembocadura).

La bassa artificial a la desembocadura del riu Besòs.

La sorpresa la va donar un Esparver vulgar Accipiter nisus. És la primera vegada que veig aquesta espècie per la zona, tot i que ha estat citada riu amunt, al tram que travessa Montcada i Reixac on no deu ser gaira rara [Perpiñán, D. & Larruy, X. (2003). La fauna vertebrada del Besòs a Montcada i Reixac. Ajuntament de Montcada i Reixac]. Es tractava d'una femella jove que va passar en vol rasant directa cap a un estol d'estornells, que estaven bevent a la llera del riu; en el seu atac, però, no va tenir èxit. Durant una petita estona va quedarse aturada a la llera per després amagar-se en una massa de canyís, suposo que a l'espera de potencials preses.


Femella jove d'Accipiter nisus

Practicament a l'alçada del pont de l'autopista, hi vaig descobrir un Cabusset Tachybaptus ruficollis, que ben bé podria ser el que durant dies va ser vist a la bassa de la desembocadura.

D'altra banda, la última observació del bec de serra mitjà va ser el 20 de novembre (observació d'en Xavi Larruy). Els xarxets potser s'hagin desplaçat riu amunt, ja que va veure tres exemplars a Montcada i Reixat, quan ja no es veien al tram final del riu.