L'ORNITONIGMA

dimarts, 23 novembre de 2010

Delta del Llobregat: retrobada

Vaig visitar el Remolar al 2002. D’ençà hi feia regularment alguna visita. De mica en mica, però, i per diverses raons, les visites es van anar fent cada cop menys freqüents, fins que vaig deixar d’anar-hi. El passat diumenge decidí retrobar-me amb aquest indret on vaig passar alguns dels millors moments ornitològics viscuts a Catalunya.

Barcelona és una ciutat privilegiada en tenir tant a prop seu un tros de natura tan singular com el Delta del Llobregat, la segona zona humida més important de Catalunya després del Delta de l’Ebre. Aquest privilegi, però, pend d’un fil. La ciutat està encaixada entre el mar a l’est i la muntanya a l’oest, i entre els ríus Besòs i Llobregat, al nord i al sud respectivament. La gran conurbació que forma i tota la seva àrea d’influència penden com una espasa de Damocles sobre aquest espai natural. La plana deltaica ha esdevent el lloc perfecte on instal·lar les infraestructures associades pel desenvolupament de la gran àrea metropolitana: aeroport, port, polígons industrials, xarxa viària, etc. L’impacte ha estat de tal magnitud, que actualment només es conserven zones residuals del que era.

Tot i que des de fa uns anys gaudeix de figures legals de protecció, n’hi ha qui encara dubta de la necessitat de la seva conservació. Veritables bestieses han surtit de suposades ments il·lustrades, que instal·lades en la seva la veritat absoluta i única visió del món i del progrés, exhorten a prendre mesures de gestió “imprescindibles pel progrés del país”.

Aquestes mesures, comentaris, propostes, idees o com les volgueu nomenar,  sempre van acompanyades d’un menyspreu escandalós i denunciable envers els valors naturals que representen el Delta del Llobregat. A qualsevol país civilitzat un lloc d’aquestes característiques seria objecte d’especial atenció. El concepte de progrés en aquest país, però, va paral·lel a la conservació de l’entorn natural. La naturalesa i la seva conservació frena o posa pals a les rodes al desenvolupament del país, segons diuen aquests salvadors de la patria. Aixi ho creuen molts empresaris, polítics i responsables de diverses institucions. Alts càrrecs de partits amb opció de govern, han expresat sense embuts la necessitat de ampliar les infraestriuctures encara que això suposi la mort definitiva del Delta. Ho fan amb frivolitat i oportunisme, i sense cap mena de vergonya ridiculitzen els valors del Delta del Llobregat, insulten la inteligència del ciutadans en proposar opcions pròpies de Mr. Bean i traslladen a la ciutadania un missatge ambigu: conservar segons què, com i quan. Pedagogia zero per una societat amb la conciència ambiental anestesiada. No hi ha principis, només interessos, i aquests ni tant sols són generals la majoria de vegades.

Doncs bé, que la gent sàpiga, que els espaís que encara conserven una part de la seva idiosincràsia, resulten esencials en la conservació de nombroses espècies animals i vegetals; que la conservació és una necesitat perentòria en un món voraç i consumista que ho foragita tot.

La majoria dels que llegiu aquest bloc ja ho sabeu, el Delta del Llobregat val la pena. Qui no el conegui, que s’hi apropi. A tocar de la gran Barcelona hi ha un tresor. Des d’aquest obsaervatori virtual podeu fer una ullada. Us deixo una petita mostra del que vaig veure diumenge passat.


Ànec cuallarg

Ànec collverd

Ànec collverd, Ànec xiulador i dues fredelugues

Ànec blanc i fredeluga

Estol de fredelugues

Bitxac comú















dijous, 18 novembre de 2010

Gavines a Vilanova i la Geltrú

Ahir a la platja de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú, em vaig trobar amb dues conegudes. Dos exemplars de Gavià fosc (Larus fuscus) anellats a Dinamarca en el marc del projecte de Kjeld Tommy Pedersen.

El primer és un exemplar adult amb anella blava i codi blanc V.583. Ha estat registrada per la zona des del 2009, i es comporta com un hivernant. Aquesta temporada va ser localitzat per primer cop el 24/09/19 (Marc Olivé).
















El segon exemplar  és un 2n hivern amb anella groga i codi negre V3SJ. Aquest ocell l’hivern passat es movia principalment pel port de Tarragona i la seva àrea d’influència. A finals de març es va registrar la seva presència a Vilanova, on va romandre fins al 16 d’abril. Ahir va ser el primer registre d’aquesta tardor. A veure quin és el seu comportament.


Per veure una foto de la evolució de la seva muda, podei clicar aquí.

















A més a més vaig veure un exemplar de Gavià argentat (Larus michahellis) anellat a la illa de Menorca amb anella taronja i codi negre B1HA. Podeu consultar informació sobre el projecte en aquest enllaç: www.skuasl.org

D’exemplars anellats no en vaig localitzar més, tot i que hi havia una bon grapat de gavines i gavians. Com que vaig arribar a la tarda, només vaig poder controlar la platja de Sant Cristòfol i el port. I varen surtir les següents xifres:

Chroicocephalus ridibundus: 206
Larus melanocephalus: 100
Larus fuscus: 158
Larus michahellis: 96

Al port també hi havia:

Phalacrocorax carbo: 8
Sterna sandvicensis: 2

dimarts, 16 novembre de 2010

Anelles al parc de Diagonal Mar

El passat diumenge en la visita que vaig fer al par de Diagonal Mar, vaig veure dues gavines rialleres amb marques de PVC. Són ocells que han estat anellats al Zoo de Barcelona en el marc d’un estudi sobre la biologia de l’espècie a la ciutat. El tipus d’anella és blava amb inscripció blanca començant per la lletra N.

El primer ocell portava l’incripció NB87 al tars esquerre, i va ser anallat el 14/02/10.
















El segon, amb la inscripció NC06 al tars esquerre, va ser anellat el 26/02/10.


dilluns, 15 novembre de 2010

Una mica d'ornitologia urbana

Austeritat absoluta ahir dimenge al Besòs. A trencar d’alba estava al parc de la Pau, a la banda sud del ríu. Des d’allà tinc una bona panoràmica de la desembocadura i sempre (o de vegades) faig una ullada amb l’esperança de trobar alguna cosa interessant o bé de no trobar ningú. Com passa habitualment me’n vaig de la meva atalaia decebut: els pescadors són més matinadors que jo i si hi havia cap  ocell a la barra de sorra, van ser ells quins el van veure... i espantat.

Espulgabous
Bufava un vent una mica amoïnós, que semblava haver-se endut tots els moixons. En venia a la memòria aquell gloriós dia de la caiguda (sedimentació: entrada molt notòria d’una o diverses espècies en migració) de pit-roigs (Erithacus rubecula). Quin contrast! Els matolls, la gespa i el parc en conjunt semblava buit. A un ample camp de gespa, s’hi alimentaven cinc espulgabous (Bubulcus ibis). Era l’únic que es veia, ni una titella tan sols. Malgrat la gris perspectiva vaig recòrrer el parc de cap a cap. Magre resultat, però: tres titelles (Anthus pratensis), dues cueretes blanques (Motacilla alba), dos pit-roigs, dues cotxes fumades (Phoenicurus ochruros), al voltant de 203 estornells vulgars Sturnus vulgaris (aquests grups són molt itinerants i volten d’aquí allà per l’entorn del Besòs) i un negre (S. unicolor) i 6 pardals (Passer domesticus)! Una mirada al dic del port del Fòrum: romanien 28 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), que aprofitaven els tibis raigs del sol de Llevant.

A l’altre banda del ríu, vaig fer el recorregut habitual, començant com sempre pel parc del Litoral. La tònica era la mateixa, molt pocs ocells, destacant un parell de mallarengues blaves (Cyanistes caeruleus); la resta, els habituals mosquiters vulgars (Phylloscopus collybita), fins a nou; la Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), que és molt normal trobar-la aquí; només un parell de pit-roigs i dues cotxes fumades, una Mallarenga carbonera (Parus major), que porta temps instal·lada al parc; a més d’un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), sis pardals i un Pinsà (Fringilla coelebs).

Ja a la desembocadura la cosa continuava pintant bastos. Tot i que no hi havia el tràfec de persones habitual d’un matí de diumenge, practicament no es veien ni s’escoltaven ocells. L’únic destacable va ser una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) que vaig veure a la bassa nova, possiblement de les darreres que es vegin enguany. Pel que fa a aquàtiques, estava una mica més animat (considerant el caràcter urbà d’aquest ríu i la gran pressió que pateix). Destacaven les ardeides: 4 espulgabous, 5 martinets blancs (Egretta garzetta) i dos bernats pescaires (Ardea cinerea). A més de tres collverds (Anas platyrhynchos), una Xivitona (Actitis hypoleucos), vuit polles d’aigua (Gallinula chloropus), i integrades en un estol de gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), dues gavines capnegres (Larus melanocephala) adultes. Vaig fer el següent tram ríu amunt i havent-hi vist la situació, vaig decidir plegar i enfilar cap al parc de Diagonal Mar.

Ple de gom a gom i amb l’estany mig buit, vaig dedicar-me a gaudir del que hi havia. Sí, relaxat, observant com les aus del parc s’acostumen a la cridòria dels nens, a la gent que s’atansa a l’estany. Evidentment són espècies ubiqües les que aprofiten aquest ambient tan urbà.

L’estampa és més o menys aquesta. L’estol habitual de gavines rialleres, sempre per sobre del centenar d’exemplars, ocupen les sinuoses estructures metàl·liques que vorejen l’estany principal. Des d’aquesta atalaia estan a l’aguait de les persones que els porten menjar. Quan algú s’atansa a la vora de l’estany amb una bossa plena de pa, l’estol s’aixeica muntant una forta cridòria. Un núvol de gavines es barallen pels trossos de pa que la gent els llença. De vegades hi ha alguna Gavina capnegre. Aquestes són molt més prudents. Eviten apropar-se a la gent i utilitzen l’estany fonamentalment per banyar-se. Ahir van entrar dos grupets, el primer de dos adults i posteriorment, un altre de dos adults i un exemplar de 1r hivern.
Esperant pel pa.
Gavina capnegre






























També els gavians fan ús d’aquest espai. Al llarg del dia n’hi ha un fluix permanent. Les aus s’estan una estona banyant-se, es cuiden el plomatge i descansen. Normalment no fan gaire cas del menjar que els hi llança la gent, però de tant en tant acosen a les rialleres si s'escau. Un apat fàcil sempre és benvingut. Generalment al cap d’una estona, s’enlairen i desapareixen, i així tot el dia diferents grups hi van passant. Són relativament confiades i és un bon lloc per veure els detalls del plomatge dels diferents grups d’edat. L’espècie present és el Gavià argentat (Larus michahellis), tot i que durant l’hivernada no resulta estrany trobar-hi Gavià fosc (Larus fuscus graellsii/intermedius). Ahir n’hi havia dos.

Gavià argentat adult
Gavià argentat de 2n hivern o 3r hivern retardat.

Gavià argentat de 1r hivern.
Gavià fosc (ssp. intermedius)
Gavià fosc (ssp. intermedius/graellsii)








































































Bernats pescaires i martinets blancs també hi són presents. Els primers no fan gaire que s’hi han establert, ja que són desconfiats i els hi costa tolerar la presència de gent (també és veritat que no hi ha gaires llocs adients). Suposo que els que s’hi veuen deuen ser exemplars de la colònia del Parc Zoològic, que estan molt acostumats a les persones.

Els martinets blancs, pel contrari, són visitants freqüents, per no dir que diaris. I actualment més nombrosos, ahir n’hi havia cinc. L’estany està ple de carpins i gambúsies, que pesquen amb certera punteria a cop de bec. Això fa les delícies dels passejants, que els observen admirats.

Seqüència de pesca:














Però el parc, com la majoria de parcs, també és el lloc de repós i alimentació de moltes aus petites. Menys vistoses i menys visibles, passen molt desapercebudes pel comú dels usuaris del parc. El nombre de persones també condiciona la seva presència. A més a més, la seva activitat difereix molt entre hores. Són les primeres hores del matí i el vespre els millors moments per a detectar-les. Diumenge passat al migdia, en vaig veure: una cuereta torrentera, dues cueretes blanques, nou pit-roigs, una merla (Turdus merula), un Rossinyol bord (Cettia cetti), un Tallarol capnegre, nou mosquiters, una garsa (Pica pica) i 19 pardals.


Cuereta blanca
Pardal mascle després d'un bany.































Vaig iniciar aquesta crònica calificant-la d'austeritat absoluta, crasso error. No per ser comú per interés, tot i que una miqueta més no hauria estat malament.

dimecres, 10 novembre de 2010

Marines al Maresme


Els darrers dies he estat molt pendent del temps. El temporal que s’ha instal·lat  a la península, i que està resultant especialment virulent a les costes atlàntica i  cantàbrica, s’està notant també a Catalunya, encara que de manera molt més suau, si més no a la costa central.

Punt d'observació des del port de Premià.
Aquesta tarda, aprofitant un parell d’hores lliures, m’he apropat a Premià de Mar per tal de veure si la ventada havia tingut algun efecte sobre els moviments de les aus marines de la zona. El vent bufava flux de component variable, predominant el nord i el  nordoest. I a la mar hi havia una mica de maror amb una mar de fons de component sudoest. Realment estava tranquil, res a veure amb les condicions del nord de la Península. 


En una hora i mitja d'observació, vaig registrar 163 exemplars de 12 espècies diferents. La majoria volaven direcció sud, tret de les baldrigues balear i metiterrània, el gavot (el primer que veig aquesta temporada) i algunes gavines rialleres, que a darrere hora, com cada vespre, pujaven de la conca del Besòs cap als seus dormidors. Destacar també l’observació de dues aloses (Alauda arvensis) que han entrat des del mar. 

Tot seguit podeu veure les xifres del cens:

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea): 6
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus): 1
Baldriga mediterrània (P. yelkouan): 2
Mascarell (Morus bassanus): 27
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo): 5
Gavina capnegre (Larus melanocephalus): 46
Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus): 15
Gavina corsa (Larus audouinii): 2
Gavià fosc (Larus fuscus): 3
Gavià argentat (Larus michahellis): 47
Xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis): 8
Gavot (Alca torda): 1

Primer hivern de Gavina capnegre (arxiu)
Gavina corsa (arxiu)

dissabte, 6 novembre de 2010

Sobre les platges del Maresme



LA PROBLEMÁTICA DEL LITORAL

El Gobierno desoye al Maresme e insiste en reponer la arena

Los técnicos instan a que se fuerce a los puertos a ayudar a mantener las playas
Medio Ambiente apuesta por los trasvases pese a su fragilidad si hay temporal

sábado, 6 de noviembre del 2010
 


FEDE CEDÓ / Mataró
Los espigones sumergidos no son la mejor solución para evitar la regresión que sufren las playas del maresme a causa de los temporales, así que el gobierno mantendrá la misma política de regeneración costera a través de trasvases de arena, pese a los 23 millones de euros que lleva gastados desde el 2005 en estas actuaciones en la zona. esta es la principal conclusión del dictamen técnico con la que el ministerio de medio ambiente replica a la petición de los municipios costeros de la comarca y de la costa brava que proponen la instalación de diques paralelos al litoral para consolidar las playas.
El gobierno, que insiste en que la fórmula recomendada por la unión europea es la reposición de arenales, ve prioritario establecer los mecanismos legales que obliguen a los puertos de la zona (dos públicos y tres privados) a cumplir con la cláusula que les fuerza a transferir arena, tal como anunció el secretario de mobilitat de la generalitat, manel nadal. medio ambiente entiende la denuncia presentada por el ayuntamiento de cabrera contra las administraciones y el puerto de mataró, a los que acusa de contribuir al progresivo deterioro de sus playas.

No a los diques aun así, los técnicos de la demarcación de costas en catalunya no son partidarios de los diques sumergidos en el maresme ya que, entre otros motivos, «no evitan el natural transporte longitudinal de arena» que provoca el oleaje, unos 80.000 metros cúbicos que anualmente cambian de ubicación entre arenys y montgat. en este caso, las playas de barcelona no son un buen ejemplo ya que se crearon «ganando terreno al mar» por lo que los espigones sumergidos «solo se han utilizado como contención, para consolidar el perfil marítimo artificial», un proyecto que nada tiene que ver con los cambios que experimenta la playa natural de cabrera.

La política de regeneración que aplicará medio ambiente en la costa del maresme no admite variaciones y se consolida más si cabe con los últimos nombramientos los departamentos competentes. a mediados de mayo, el ingeniero javier uzcanga sustituyó a manuel novoa en la jefatura de costas de catalunya y el consejo de ministros de ayer anunció el nombramiento de pedro antonio ríos como director general de sostenibilidad de la costa y del mar.

El ministerio también es partidario de estudiar fórmulas menos agresivas con el fondo marino, tal como reclaman entidades ecologistas y pescadores, por lo que no descartan aplicar el sistema de baipás en los trasvases, trasladando la arena acumulada a levante de los diques hasta las zonas de mayor desgaste, una solución que de realizarse anualmente, según las mismas fuentes, contribuiría a consolidar las playas y no deterioraría el medio ambiente marino.

Los puertos «si cada año los puertos hubieran realizado los trasvases de arena obligatorios», lo que no han hecho hasta ahora, las playas entre arenys y montgat tenderían a consolidarse de forma natural. los técnicos de costas aseguran haber comprobado que mientras las llevantades engullen la arena, a los pocos días el oleaje las regenera en gran parte de forma natural, como prueban las fotografías efectuadas con pocos días de diferencia.

Otra prueba de que los diques portuarios son directamente responsables de la erosión costera es que «pese a la reducción en las aportaciones de sedimentos de las rieras y los ríos, las playas entre el delta del río tordera y arenys de mar -primer puerto al norte del maresme- mantienen la unidad fisiográfica» con un volumen de arena estable.

Un problema añadido es la precaria situación presupuestaria de la administración. según costas, el coste de reposición de arena por kilómetro cuadrado supera los 10 millones de euros, por lo que regenerar «solo el maresme supondría más de 400 millones», una cifra que casi cuadriplica el presupuesto anual de la dirección general (115 millones), de ahí la exigencia a los puertos «que cobran una tasa para trasvases a los usuarios.

dilluns, 1 novembre de 2010

El Besòs aquest matí...

Tot i haver arribar ben d’hora per tal d’evitar la gentada habitual d’un dia festiu, la cosa estava més aviat fluixeta. El més interessant va ser l’observació d’un Esparver al tramfinal de la desembocadura. Volava ríu avall i es va ficar a una clapa de tamarius (Tamarix sp.) després d’haver fet una gran espantada entre els ocells que voltaven per allí.  És interessant l’observació, doncs es tracta de la segona citació de l'espècie aquesta tardor al mateix punt del ríu. Destacar també el registre d’una Alosa (Alauda arvensis) sedimentada a la desembocadura;  i l’observació de dos adults i un 1r hivern de gavina capnegra (Larus melanocephalus) sedimentats amb les rialleres. A prop del límit de Santa Coloma, hi havia cinc gralles (Corvus monedula), que personalment és el grup més gran que he vist fins ara.


El mar estava una mica més animat. Entre el port del Fòrum i el port de Badalona, pescaven una Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), dos adults i un jove de Mascarell (Morus bassanus), un 1r hivern de Gavina capnegra i dos xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis).

Migració a Magarola


Ahir diumenge al matí, vaig tornar a pujar al turó de La Magarola. En aquesta època la migració de rapinyaires ja comença a afluixar, ara passen pricipalment els més petits (espavers i xoriguers) i els aligots (Buteo buteo). En contrapartida és un molt bon moment per observar la migració de passeriformes. Pel que fa a ocellets pràcticament no hi van passar, però de rapinyaires va ser record del mes d’octubre: es van comptabilitzar un total de 36 exemplars. Des del moment que hi vaig arribar (10 h.), varen passar:

11 esparvers (Accipiter nisus)
22 aligots (Buteo buteo)
1 Àguila calçada (Aquila pennatus)
1 Xoriguer (Falco tinnunculus)

Esparver
Xoriguer































També es va veure un Astor (A. gentilis) sedentari, i un grup de 25 corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) en migració activa.


Per a veure les dades de la campanya del seguiment de rapinyaires d'enguany podeu adreçar-vos al següent link: http://www.parccollserola.net/catalan/home/marcos_rapis.htm