Gavines (1a part)

Ja fa unes quantes setmanes que soc a Galícia. Durant aquest temps, poca cosa he pogut fer, tot el que es pot arribar a fer a un braç enguixat. El que si que podia, era gaudir de bones passejades pels voltants del poble, i amb l’ajut d’en Miquel i els meus pares he pogut fer alguna que d’altre observació, moltes des de la finestra de casa. He vist unes quantes espècies d’aus en aquet temps (interminable de vegades), però aquí parlaré només d’un grup d’aus pel que sempre m’he sentit especialment atret: les gavines.

Amb més de 3000 km. de costa, Galícia és un paradís per aquestes aus. Moltes de les espècies que apareixen aquí es fàcil trobar-les al Mediterrani, d’altres són molt rares i unes poques són realment excepcionals o no han estat citades. Avui, però, parlaré d’espècies que han estat registrades de manera regular o ocasional a Catalunya. Començaré amb les més petites.

La Gavina capnegra (Larus melanocephalus) és un representant de la família típicament mediterrani, el seu nom anglès, Mediterranean Gull, ho especifica clarament. No obstant això, des de la meitat del segle passat s’ha estès per tot l’occident d’europa (Alemanya, Dinamarca, Països Baixos, Bèlgica, França, Anglaterra). Mentre a les costes mediterrànees era una espècie molt comuna, resultava un esdeveniment destacable l’observació d’un exemplar a les costes cantabro-atlàntiques (així recordo l’observació d’un juvenil un estiu de finals de la dècada dels 1980). D’una manera vertiginosa les observacions es van anar incrementant, fins que es va convertir en una espècie comuna i regular a Galícia. L’expansió de l’espècie cap a l’oest ha anat clarament lligada a l’ampliació de les àrees de migració i hivernada. L’anellament a les colònies de reproducció ens permet conèixer l’origen dels exemplars, i ara sabem que majoritariament arriben des de França i Bèlgica i altres zones del mar del Nord. Durant aquests dies he pogut fer les següents lectures:

1) Adult amb anella blanca i codi negre 3C83 al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 14/01/11. Exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.

2) Exemplar de 2n hivern amb anella verda i codi blanc R24V al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia dreta, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 19/01/11. Exemplar belga del projecte de Renaud Flamant.

3) Adult amb anella verda i codi blanc 3TL5 al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 28/01/11. Exemplar belga del projecte de Renaud Flamant.

4) Adult amb anella blanca i codi negre 3V76 al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret, observat al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra) el 14/02/11. Exemplar francès del projecte de Camille Duponcheel.

La Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus) és tant comuna a la Mediterrènia com a l’Atlàntic. A Galícia li diuen Gaivota chorona pel seu costum de muntar fortes cridòries. És una gavina petita i molt lligada a ambients humanitzats.

Adult amb plomatge hivernal.

La Gavina cendrosa (Larus canus) és una de les meves preferides. Habita el nord d’Europa i és un visitant regular però escàs a Catalunya. Al nord de Galícia i Astúries és més nombrosa, tot i que la seva abundància està molt lligada a les condicions meteorològiques en les seves àrees nórdiques d’hivernada. Al sud de Galícia, no obstant això, resulta molt més escassa. En aquest dies n’he vist dos exemplars de 1r hiver al regato Muiños el 1/01/11 (el dia que em vaig trencar la mà), un adult al mateix indret el 9/02/11; i un 1r hiver a l’Esteiro da Foz, observat des de la finestra de casa el 7/01/11.

Exemplars de 1r hiver amb gavines
capnegres (adult a l'esquerre i 1r hivern a la dreta). El patró del
plomatge recorda al d'un gavià de 2n hivern.

Adult. És com una versió en miniatura de michahellis.