Gavines (2a part)

Amb el Gavià fosc (Larus fuscus) entrem en el grup de les grans gavines. Un grup amb quatre classes d’edat, que de vegades, la seva identificació dóna molts mals de cap. Tant a Catalunya com a Galícia es repropueixen unes poques parelles d’aquesta espècie d’ales i parts superiors molt fosques. A prop de casa dels meus pares, per exemple, n’hi ha una colònia establerta a les Illes Cies. A Catalunya cria al Delta de l'Ebre. El contingent important, però,  arriba a la tardor (ja des de finals de l’estiu); a l’hivern encara és una espècie comuna, tot i molt menys nombrosa que la michahellis, si més no en aquesta zona del sud de Galícia; i els nombres tornen a augmentar a finals de l’hivern amb la arrivada dels migrans que pugen cap al nord.

Adult (esquerra) i 1r hivern (dreta)

Però si hi ha un làrid omnipresent, aquest és el Gavià argentat (Larus michahellis), l’ocell marí nidificant més abundant a tota la península. Els que veiem a Barcelona i la resta del Mediterrani pertanyen la subespècie nominal michahellis, mentre que el Cantàbric i Galícia estan habitats per la subespècie lusitanius. Aquestes michahellis del nordoest peninsular són generalment més petites, amb la projecció primària proporcionalment més llarga i les potes generalment més curtes, presentant en conjunt un aspecte més estilitzat. També hi ha diferències estructurals, morfològiques i diferències en la fenologia de muda que permeten la determinació al camp, tot i que cal tenir molta experiència.

Exemplar de michahellis del Mediterrani mudat ja a 1r estiu.

Con que és una espècie molt lligada a ambients humanitzats i molt familiaritzada amb la gent, aquestes setmanes he tingut possibilitat de veure diversos exemplars anellats:

1) Exemplar de 1r hivern amb anella negra i codi blanc 326M, observat al port de Vigo el 14/01/11. Pertany al projecte gallec de Francisco Do Campo.

2) Adult amb anella verda i codi blanc ZA1C al tars dret i anella metàl·lica al tars esquerre observat el 19/01/11 i el 7/02/11 al regato Muiños, Arealoura, Nigrán (Pontevedra). És també un exemplar anellat a Galícia.

3) Exemplar de primer hivern amb anella negra i codi blanc 269M al tars esquerre i anilla metàl·lica al dret, observat al port de Vigo el 07/02/10, i a la platja de Canido el 09/02/11.

Pertany al projecte gallec de Francisco Do Campo.

4) Exemplar de 2n hivern amb anella negra i codi blanc 221M al tars dret i anella metàl·lica a la tíbia dreta, obsservat a la platja de Santa Marta, Baiona, el 04 i 11/02/11. Aquest exemplar també pertany al projecte de Francisco Do Campo, però com veieu no és una michahellis típica. Es tracta d’un exemplar molt fosc, tant que vaig tenir molts dubtes amb la identificació i inicialment vaig pensar que es tractava d’una fuscus. Un exemple del que deia a l’inici: la identidicació dels inmadurs de vegades resulta molt complicada.

i 

Molt semblant a michahellis, és el Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus). De fet, fins no fa gaire eren considerats coespecífics. A Galícia és una espècie molt més freqüent que al Mediterrani, on és anual, però molt escassa. A la zona del Val Miñor, però, és una espècie molt escassa també, que sembla no presentar-se de manera regular. Aleshores he estat molt afortunat, doncs en uns pocs dies vaig veure un exemplar de 1r hivern, un de 3r hivern i un adult/4t hivern.

Exemplar de 3r hivern.

Adult (dreta) i a la foto d'abaix. és el de l'esquerre.

El Gavinot (Larus marinus) és el “primo de Zumosol” entre les gavines. Gavión, Great black-backed Gull o Gaviotón són noms que apel·len precisament a la seva gran corpulència. Una raresa al Mediterrani, resulta comú a Galícia, on des de fa no gaires anys també es reprodueix. Aquí teniu unes fotos d’exemplars de diverses edats.

1r hivern (dreta)

1r hivern

1er hivern amb un plomatge més desgastat.

3r hivern.

Finalment, tanco aquesta entrada sobre gavines amb una espècie molt desitjada per qualsevol ornitòleg: el Gavinot polar (larus glaucoides). Aquesta espécie d'origen groenlandès, és de presència regular als darrers anys a la península. A Catalunya, però,  no va ser citada fins el 2009, quan un exemplar de 1r hivern va aparèixer al port de Cambrils (Tarragona). A la zona del Val Miñor, n’hi ha unes poques citacions, però cal destacar l’estada d’un exemplar que va arribar al 2009 i encara roman al sud de la ria de Vigo, sent especialment fidel a la platja de Calzoa. Podeu lleguir la seva història al bloc d'en José Ramón. Us deixo amb unes fotos d’aquest exemplar que vaig veure ahir 13 de febrer per darrer cop.