L'ORNITONIGMA

diumenge, 30 de desembre de 2012

Una trobada inesperada


La natura mai deixarà de sorprendre’ns. La tarda del 14 de desembre en Xavi Larruy va tenir una trobada inesperada a la desembocadura del riu Besòs. Una grua (Grus grus) havia triat aquest lloc tan inusual per l’espècie per fer una escala en el seu viatge migratori cap al sud. Pels que no coneixeu aquesta part del riu, penseu que es tracta d’un tram molt urbanitzat amb una alta densitat de població i medioambientalment molt degradat, tot i la millora substancial dels darrers anys. Es a dir, probablement l’ùltim lloc on s’aturaria una grua.


A Catalunya les grues no són rares ni molt menys. De fet són migradors regulars durant la tardor i enguany, degut a un fort temporal de vent, ha estat excepcionalment bo. Tanmateix, és poc habitual trobar-les aturades (la majoria d’observacions corresponen a exemplars en migració activa), i quan això passa apareixen a espais d’una certa entitat, que els hi donen bones garanties de seguretat. Per això la sorpresa d’en Xavi va ser ben grossa en comprovar que l’ocell s’hi quedava a passar la nit. A l’endemà havia volat riu amunt i s’alimentava a uns 900 metres de la desembocadura. El dia 17, la vaig veure al mateix lloc alimentant-se tranquil·lament a la llera del riu.

Quan un ocell d’aquestes característiques apareix en un lloc tan desubicat, el primer que es pensa és que pot tenir alguna mena de problema. L’estat físic de l’au però semblava perfecte, amb un plomatge en molt bon estat i un comportament propi d’un ocell sà. L’arribada d’una espècie com la grua va ser un fet purament casual i puntual, però potser no ha estat tant casual. En les darreres setmanes, hi ha hagut canvis importants a la desembocadura del Besòs. La prohibició de la pesca a les vores del tram final del riu ha alleugerat molt la pressió sobre l’entorn. Mesures d’aquest mena són les que poden fer del riu un oasi per les aus en un litoral tant urbanitzat, alhora que un oaisi pels ciutadans que podran disfrutar d’aquest retall de natura rescatada. De mica en mica se’n va fent camí.
                                                           

3 comentaris:

Pierino Perrone ha dit...

enhorabuena por ver la grulla. Siempre hay sorpresas
Un saludo y feliz año nuevo.

Quique Carballal ha dit...

Gracias Pierino.
Saludos y Feliz Año 2013.

Paco Torres ha dit...

Este río es una caja de sorpresas.