Abans d'ahir, com vaig comentar en un post anterior,
es va celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides. Un bon lloc per gaudir d’aquesta
efemèride és sens dubta el P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà. I cap allà vam
enfilar ben aviat el Xescu Macià i jo. Malauradament el temps no acompanyava.
El vent bufava de component nord amb ratxes tan fortes, que dificultava molt
l’observació i va resultar impossible controlar el mar o els camps de conrreu,
que estaven plens d’ocellets, ben arrambats al terra per protegir-se del vent. Després
de valorar la situació, vam fer allò que resultava més sensat, aprofitar el refugi
que ens oferien els diferents aguaits escampats arreu del parc.
A El Cortalet, ànecs i oques reposaven
estoiques sobre les aigues agitades pel vent. De vegades feien volades per
intentar trobar un lloc més ben protegit, sense gaire èxit. Les cigonyes, que
hi eren en gran nombre, es mantenien de cara al vent, sense alimentar-se,
aguantant la ventada i evitant volar. Entre el canyís o bé a la seva vora,
buscaven refugi ànecs, bernats pescaires i agrons blancs. Altres, com els ànecs
cullarots, s’alimentaven com un dia qualsevol, cabussant-se o nedant en cercle per
a flitrar les aigues que ascendien.
De sobte, tots es van aixecar. Entre la
confusió van descobrir el motiu, una gran sil·lueta fosca. Es tractava d’una
àguila cuabarrada de 2n any calendari, que va intentar capturar un ànec
cullarot, que es va salvar pels péls. El Cortalet va quedar literalment
buit. Només quan l’àguila va desaparèixer, varen començar a tornar les oques, els ànecs
i les cigonyes, però la zona “zero”, la del atac, s’hi va quedar virtualment deserta. Va ser
tot un luxe disfrutar d’aquesta experiència a tan curta distància. Sens dubte
el millor de tota la jornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada