L'ORNITONIGMA

dilluns, 4 de febrer del 2013

Aiguamolls, vent i cuabarrada


Abans d'ahir, com vaig comentar en un post anterior, es va celebrar el Dia Mundial de les Zones Humides. Un bon lloc per gaudir d’aquesta efemèride és sens dubta el P.N. dels Aiguamolls de l’Empordà. I cap allà vam enfilar ben aviat el Xescu Macià i jo. Malauradament el temps no acompanyava. El vent bufava de component nord amb ratxes tan fortes, que dificultava molt l’observació i va resultar impossible controlar el mar o els camps de conrreu, que estaven plens d’ocellets, ben arrambats al terra per protegir-se del vent. Després de valorar la situació, vam fer allò que resultava més sensat, aprofitar el refugi que ens oferien els diferents aguaits escampats arreu del parc. 

A El Cortalet, ànecs i oques reposaven estoiques sobre les aigues agitades pel vent. De vegades feien volades per intentar trobar un lloc més ben protegit, sense gaire èxit. Les cigonyes, que hi eren en gran nombre, es mantenien de cara al vent, sense alimentar-se, aguantant la ventada i evitant volar. Entre el canyís o bé a la seva vora, buscaven refugi ànecs, bernats pescaires i agrons blancs. Altres, com els ànecs cullarots, s’alimentaven com un dia qualsevol, cabussant-se o nedant en cercle per a flitrar les aigues que ascendien.



De sobte, tots es van aixecar. Entre la confusió van descobrir el motiu, una gran sil·lueta fosca. Es tractava d’una àguila cuabarrada de 2n any calendari, que va intentar capturar un ànec cullarot, que es va salvar pels péls. El Cortalet va quedar literalment buit. Només quan l’àguila va desaparèixer, varen començar a tornar les oques, els ànecs i les cigonyes, però la zona “zero”, la del atac, s’hi va quedar virtualment deserta. Va ser tot un luxe disfrutar d’aquesta experiència a tan curta distància. Sens dubte el millor de tota la jornada.