L'ORNITONIGMA

dimecres, 29 de juliol de 2015

Gavians blancs


Les rodalies de Barcelona, com cada estiu, arriben fins la costa atlàntica del sudoest de Galícia. En aquestes primeres setmanes de juliol, poca cosa es pot veure per aquestes contrades, així que aboco la majoria del meu esforç (com a birder) en la observació de gavines i gavians, els ocells aquàtics més abundants fins que arribin els fluxos migradors de limicols.

Gavines i gavians adults són aus, on diferents games de grisos es combinen amb el blanc per donar diferents patrons. Abans però d’arribar a aquest plomatge definitiu són aus esencialment marrons. Tanmateix hi ha una excepció, les anomenades col·loquialment gavines blanques. Es tracta d’un petit grapat d’espècies de distribució circumpolar, que ja des del seu primer any calendari presenten coloracions blanquinoses. Una d’aquestes espècies és el Gavià hiperbori (Larus hyperboreus). Fa uns dies, el 23 de juliol, un exemplar inmadur va decidir pasar una estona a la maresma de Ramallosa (Nigrán-Baiona).


Altres gavines blanques
Però no cal pertànyer a aquest grup de gavians septentrionals per a ser una gavina blanca. Només cal que la natura, tot un laboratori de proves, tingui una errada perquè allò que hauria de ser gris sigui blanc, allò que haria de ser negre o marró sigui blanc, o simpliment els colors semblin diluïts, adoptant un to color cafè amb llet (més llet que cafè). Doncs d’això m’he trobat aquests dies per aquestes comarques galegas. Aquí us deixo una mostra de viversos exemplars de gavian argentat (Larus michahellis).  Si voleu informació més concreta sobre aquestes aberracions cromàtiques, us recomano la lectura de l’article de l’Hugo Sánchez al seu blog Amantes de la Ornitología.

Gavians completament blancs.


Larus michahellis, maresma de Ramallosa, Nigrán-Baiona, Pontevedra.


Gavians parcialment blancs.



Larus michahellis, Porto Mougás, Oia, Pontevedra.
Y finalment gavians diluïts.

Larus michahellis, Area Loura, Nigrán, Pontevedra.

2 comentaris:

Claudio Bracho ha dit...

Ante todo felicidades por el blog! Interesante entrada, almenos por Barcelona no he tenido la suerte de ver de momento a ninguna Gaviota con alguna aberración cromática... Un saludo!

Quique Carballal ha dit...

Hola Claudio.
Me alegra que te guste el blog. Muchas gracias.
Las aberraciones cromáticas son relativamente comunes. Lo más habitual es ver casos de leucismo parcial, que a veces afecten a muy pocas plumas. Por Barcelona nunca he visto casos de gaviotas, pero sí de mirlos, gorriones y estorninos.

Saludos.

Quique Carballal