L'ORNITONIGMA

dijous, 17 de setembre del 2015

Coses de la migració


El bitxac rogenc és una espècie comuna a gran part de Catalunya durant els pasos migratoris. El seu costum de posar-se sobre talaies per caçar, el fa ben visible. És molt detectable.

La migració és un moment molt delicat per molts ocells. Hi ha diversos estudis sobre l’ecologia de la sedimentació que tracten d’explicar els procesos que intervenen  en l’organització espai-temporal, les caigudes de migrants, les aturades durant el viatge, el temps d’estada i molts altres factors. Espècies i poblacions difereixen en la velocitat i estratègies de migració. Són molts els factors que intervenen en l’eficàcia i èxit del procés mifratori (dieta, comportament alimentari, selecció d’hàbitat, edat...). Sembla que l’edat és un factor important. Segons diversos estudies hi ha una diferència substàncial entre la primera i segona migració. Així doncs, sembla que la primera migració està principalment controlada per un comportament endògen. En tant que els procesos migratoris posteriors tenen un caràcter més facultatiu, de tal manera que els migrants són capaços d’adaptar el procés a modificacions i millora de l’eficàcia. Tot plegat és resultat de l’experiència.

Fa uns dies vaig anar a posar bensina. Imagineu-vos una bensinera en un entorn molt urbanitzat amb algun jardinet, i quan dic jardinet vull dir uns pams de gespa amb un matoll al mig. Un movimemnt fugaç em va cridar l’atenció. Alguna cosa havia caigut a terra. En mirar el matoll, veig un ocellet a dalt de tot. Des de la seva talaia, un bitax rogenc juvenil (Saxicola rubetra) controlava el seu petit domini.



Potser la seva inexperiència el va portar a aturar-se en aquell hàbitat tan marginal i poc productiu. Potser no va ser la seva inexperiència i va ser una qüestió d’absoluta necessitat. Jo em vaig alegrar perquè la seva presència enriquia l’entorn, però pel seu futur m’hagués estimat més un lloc ben diferent que l’asegurés un repós més productiu i eficaç. Encara li resten molts quilòmetres fins al seu destí més enllà del Sahara. Espero, que tal i com diuen els estudis, aquesta experiència formi part d’aquest procés en la millora de l’eficàcia dels seus futurs moviments migratoris.