Jornada d'anellament a la desembocadura del riu Besòs

Dissabte es va celebrar al riu Besòs la tercera jornada d’anellament científic d’ocells. Organitzada per la Diputació de Barcelona i dirigida pel biòleg Xavier Larruy, l’activitat, de caire pedagògic, anava adreçada al gran públic amb l’objectiu de donar a conèixer els valors faunístics que amaga el riu al seu tram final.

Tradicionalment el riu Besòs ha estat considerat una mena de claveguera on s’abocaven tota mena de residus. El fet de transcòrrer a través dels termes municipals de Santa Coloma de Gramanet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs, on es dóna una elevada densitat de població, va afavorir la degradació del riu. Als darrers anys, però, s’han desenvolupat diverses actuacions, que han millorat substancialment la qualitat de l’entorn, tot i que encara resta molt per fer-hi. Una d’aquestes actuacions ha estat la renaturalització de la desembocadura, el tram corresponent als últims 450 m. de riu abans d’arribar a la Meditarrània.

Obres de restauració de la desembocadura.

Aquesta intervenció va comportar la plantació d’espècies vegetals pròpies de l’entorn, contribuint a una millora en la qualitat d’un espai potencialment òptim per a la sedimentació de moltes espècies d’ocells migradors. Malgrat això, la manca d’una correcta gestió de l’us públic de l’espai ha estat un handicap permanent per la avifauna. Massa gent amunt i avall, presència permanent de pescadors o gossos arreu, han estat alguns dels factors que han incidit negativament en l’evolució de l’indret.

Canyís a la bassa

Canal entre el riu i els tamarius.

Bassa per a anfibis.

Recentment s’han pres les primeres mesures per evitar la presència permanet de persones a la desembocadura, en prohibir la pesca a l’escullera (no així a la barra de sorra) mitjançant la col·locació de rètols. De mica en mica es va fent camí, però potser arriba massa tard per una població amb un grapat d’hàbits massa enquistats que seran difícils de modificar. En aquest sentit, l’actuació de les diferents administracions serà vital en el esdevenir de la desembocadura.

Panell informatiu. Una de les mesures preses per donar a conèixer l'ecosistema de la desembocadura.

Tornant al fil de l’esdeveniment, el dissabte passat es va restringir l’accés a la desembocadura. Els resultats parlen per si mateixos, es van anellar 142 exemplars de 16 espècies diferents. La xifra per si mateixa ja és prou bona, però la dada més interessant és que l’índex de recaptura va ser molt baix, la qual cosa ens va donar una idea de la quantitat d’ocells que hi havia a l’espai absent de molèsties. Una altra constatació, no més important, és l’interés cada cop més creixent de la gent per la fauna del riu, i pel propi riu. No creieu que aquesta demanda ha de tenir la seva resposta? Encara recordo la primera vegada que vaig anar a veure ocells a la desembocadura del Besòs, la gent es preguntava que mirava, ara em pregunten que veig, i fins i tot em pregunten si he vist aquest o un altre ocell.

La desembocadura ens va demostrar el seu potencial com a zona de sedimentació d’ocells migrants, com a element paisajístic enriquidor i afortunadament, com a aula oberta pel descobriment de la natura a un entorn plenament humanitzat.

I ara us deixo amb algunes fotografies i video dels ocells que varen capturar pel seu anellament. Espero que les disfruteu tant con les van gaudir nosaltres en aquella magnífica jornada.

Rossinyol bord (Cettia cetti), una de les espècies més comunes i de les poques que es reprodueix a l'àmbit de la deembocadura. 

Pit-roig (Erithacus rubecula). Un migrant abundant i també comú durant l'hivern.

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea). Des de la tardor és un ocell comú i fàcil de veure a la desembocadura. 

Cotxa blava (Luscinia svecica). És relativament fàcil de veure durant les migracions. Uns pocs exemplars hivernen cada any al riu. 

Pardal xarrenc (Passer montanus). A diferència del Pardal comú, és poc antropòfil i necessita espais més naturals.

Gafarró (Serinus serinus).  Fàcil de veure a la vegetació roderal del riu.

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Juntament amb el Pit-roig va ser l'espècie més capturada. El desenvolupament de la cobertura vegetal de la desembocadura ha afavorit la seva presència durant els passos migratoris.  

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Un del pocs migradors transaharians que vàrem capturar. En aquestes dates la mojoria dels ocells migratoris són hivernants de la Pênínsula Ibèrica i nord d'Àfrica.

Merla (Turdus merula). Un ocell molt conegut per la seva presència als parcs i jardins urbans. Juntament amb el Tord (Turdus philomelos) és un migrador i hivernant regular a la llera del riu.