Intensiu al Besòs

Així calificaria la jornada d'avui que he compartir amb el Xavi Larruy. Des de les primeres hores de llum i fins la posta de sol, tots dos hem mirat pam a pam els últims dos kilòmetres i mig de riu i les zones properes (el parc de la Pau i el tram de litoral entre la desembocadura i el port de Badalona). Un dia intensiu d'ornitologia urbana, que ha tingut les seves recompenses i ha servit per a intercanviar opinions entorn de la problemàtica que comporta la conservació d'un espai natural dins d'una gran ciutat. Com encertadament va comentar en Xavi, fins ara s'han aconseguit importants fites, només el fet que es parli de gestió ja és un pas endavant. No obstant això, hi ha un inmés cami per recòrrer per arribar al que, en la meva opinió, és l'objectiu principal: veure el riu com el que realment és, un ríu. I hi ha dos elements bàsics i necessaris per assolir-lo: el compromís real de les diferents administracions públiques i la conciència ciutadana. I tots dos van lligats.

Mentres tant les coses segueixen el seu curs. A la desembocadura hi continuen les tres aloses Alauda arvensis (de vegades s'hi veuen només dues), tot i la pressió permanent que suposa el tràfec permanent de gent a munt i avall. A més a més, s'ha afegit un bon grup de passarells Carduelis cannabina d'uns 40 ex. i quatre repicatalons, gairabé absents fins ara. En general, s'apreciava que havia hagut una entrada d'ocellets, doncs també hi havia més tords dels habituals (encara que segons m'ha explicat el Xavi, aquest fet és normal, sembla que a partir del gener s'incrementa el nombre d'exemplars); i una bona quantitat de tallarols de casquet Sylvia atricapilla. A la bassa continua el Cabusset Tachybaptus ruficollis. També hem relocalitzat el primer hiver de Gavina cendrosa Larus canus. Estava associada a les gavines rialles, que es comptaven per centenars, molt a prop de la desembocadura.

Larus canus, 1er hivern.

A última hora i des del parc de la Pau, hem pogut observar un dels Bec de serra mitjà Mergus serrator, volant cap al nord. Sorpren la mobilitat d'aquest ocell, que ja es va veure a Premià de Mar i es mou per altres zones del litoral de Barcelona, que encara no s'han localitzat. Entre el Barcelonès i el Baix Llobregat ronden si més no 4 ex., dos a la desembocadura del Besòs i dos més al Delta del Lobregat, que van ser observats simuntàniament als dos llocs.

El més interessant del dia, però, tot i que per alguns semblarà curiós, ha estat el descobriment d'una Fotga Fulica atra riu amunt. No hi ha dades hivernals de l'espècie i la seva presència al riu és extremadament rara, en especial al tram final. L'ocell, probablement un inmadur pel to del plomatge i la forma i el tamany de l'escudet, s'amagava entre el canyís i no s'aventurava a sortir a aigües més obertes. Potser porti més temps i no ha estat localitzat fins avui. Tant discretes com la fotga, però més abundats els becadells s'han deixat veure, tot i que no ho han posat gens fàcil.

Us deixo amb la imatge de la gavina cendrosa amb aquesta careta de bona que té. Quin bitxo més maco!