L'ORNITONIGMA

dissabte, 31 de maig de 2008

Possible Egretta gularis híbrida a Barcelona




El passat 27 de maig, l’Artur Degollada va veure al Parc de Diagonal Mar (districte de Sant Martí, Barcelona) un martinet que va identificar com a Egretta gularis o possible híbrid entre aquesta espècie i E. garzetta. Tot apunta cap aquesta segona possibilitat. Sembla –segons informació de Josep G. García, apareguda a l’Auscat- que pot ser un exemplar híbrid que des d'una setmana abans es venia observant regularment a la colònia d’ardeids del Parc Zoològic de la Ciutat Comtal.

El dia 29 vaig apropar-me fins el Parc de Diagonal Mar i el vaig relocalitzar. Era a l’estany i estava associat a un Martinet blanc Egretta garzetta, amb qui mantenia una relació de clara dominància. La possibilitat de veure els dos individus junts, em va permetre fer una comparació directa, podent apreciar alguns trets diferencials estructurals i morfològics. Per exemple, presentava una complexió clarament més robusta en relació a E. garzetta, era menys esbelta i estilitzada i, en conseqüència, la seva apariència resultava menys elegante i més compacta. El cap semblava proporcionalmente més fort i angulós i també més gros, i estava rematat per un bec notablemente més llarg amb el culmen convex, de base més ampla i més profundamente insertat a la cara; em recordava vagament el d’una Ardea cinerea. Aquest tret era especialmente evident en comparació directa: E. garzetta el té molt recte, afilat i d’apariència, diguem-ne, més delicada, formant un perfil molt més suau. Tanmateix hi havia altres trets que s’acostaven a E. garzetta com ara la proporció tíbia/tars; o el bec completamente negre, sense visos de tons groguencs o pàl·lids.

Com podeu veure el plomatge és gris cendrós amb reminiscències blavoses segons la llum, especialment a les coberteres alars, on també s’apreciaven plomes d’un gris més marronós. Això i el fet que conservés plomes juvenils, em fa pensar que es tracta d’un exemplar inmadur. Les ales presentaven traços blancs a les banderes exteriors de les primàries, grans coberteres i coberteres primàries, i també taques blanques irregulars a la resta del ala.

És la primèra vegada que veig aquesta espècie i desconec si es tracta d’un ejemplar pur o híbrid (per la bibliografia a la que he tingut accés tot apunta cap aquesta última possibilitat). Us deixo unes fotografies per tal que podeu extreure les vostres pròpies conclusions.
------------------------------
El pasado 27 de mayo, Artur Degollada observó en el Parc de Diagonal Mar (Barcelona) una garceta que identificó como Egretta gularis o posible híbrido entre esta especie y E. garzetta. Todo apunta a la segunda posibilidad. Según informava Josep G. García en Auscat, podría tratarse del mismo ejemplar híbrido que se observa desde el 10 de mayo en la colonia de ardeidos del Parque Zoológico.
El día 29 hice una visita al Parc de Diagonal Mar y lo pude relocalizar. Estaba en el estanque, associado a una Garceta común Egretta garzetta, con la que mantenia una relación de clara dominancia. La posibilitatd de ver a los dos individuos juntos, me permitió hacer una comparación directa, gracias a lo cual pude apreciar algunos rasgos diferenciales de tipo estructural y morfológico. Por ejemple, presentaba una complexión claramente más robusta en relación a E. garzetta, era menos esbelta y estilizada y, en consecuencia, su apariencia resultaba menos elegante y más compacta. La cabeza parecía proporcionalmente más grande, fuerte y angulosa, y estaba rematada por un pico notablemente más largo con el culmen convexo, y con una base más ancha y más profundamente insertada en la cara; me recordaba vagamente al de una Ardea cinerea. Este rasgo era especialmente evidente en comparació directa: E. garzetta lo tiene muy recto, afilado y de apariencia más delicada, formando un perfil mucho más suave. Sin embargo, había otros rasgos muy próximos a E. garzetta: proporción de las patas (relación tibia/tarso), o el pico completamente negro, sin visos de tonos amarillentos o pálidos.

El plumaje era gris ceniza con tintes azulados especialmente en las coberteres alares, donde también se apreciaban plumas de un tono gris-marrón. Esto, juntamente con el hecho de que conservaba plumas juveniles, me hace pensar que se trata de un ejemplar inmaduro. Las alas presentaban trazos blancos en las banderas exteriores de las primarias, grandes cobertoras y cobertoras primarias, además de manchas blancas irregularmente reparditas por el resto del ala.

Es la primera vez que veo esta especie y desconozco si se trata de un exemplar puro o híbrido, pero por la bibliografia a la que he tenido acceso todo apunta a esta última posibilidad. Os dejo unes fotografias para que podáis sacar vuestras propias conclusiones.








Egretta garzetta