L'ORNITONIGMA

dissabte, 10 de maig de 2008

Cap de Setmana Rodó. 3 i 4 de maig

Feia temps que no vivia un cap de setmana tant rodó com aquest darrer. Va començar la tarda del passat dissabte amb una visita al Remolar-Filipines (Delta del Llobregat). Tot i que després de tants dies d’anticicló havien marxat alguns bitxos, tant la Maresma com la bassa de les Pollancres continuaven força animades: 355 limícols de 17 espècies diferents. Vaig a comptabilitzar en total dos Becs d’alena Recurvirostra avosetta, un mínim de 94 Cames llargues Himantopus himantopus, 4 perdius de mar Glareola pranticola, al menys 11 corriols petits Charadius dubius, no menys de 136 corriols grossos C. hiaticula, 8 corriols camanegre C. alexandrinus, un mínim de 20 territs tresdits Calidris alba, 27 territs menuts C. minuta, 1 Territ de Temminck C. temminckii, tan sols 7 territs becllargs C. ferruginea, , 7 batallaires Philomachus pugnax, 3 gambes verdes Tringa nebularia, 17 gambes roges T. totanus, 1 Siseta T. stagnatilis, 1 Xivita T. ochropus, només 14 Valones T. glareola i 2 xivitones Actitis hypoleucos (un cens fet al matí pel Marcel Gil va donar xifres molt més altes en algunes espècies, com ara el Territ Becllarg o la Valona).


Glareola pranticola

A més dels limícols, com a destacable hi havia 3 preciosos exemplars de Martinet ros Ardeola ralloides, 2 currocs Sterna nilotica i un Fumarell alablanc Chlidonias leucopterus.


Chlidonias leucopterus

El més interssant, però, va arribar una mica després. Mentre observava un estol de cueretes grogues Motacilla flava, la majoria de les subespècies flava, cinereocapilla i thunbergi, un observador que estava al meu costat, l’Stephen Christopher, em va alertar de la presència d’un possible mascle de M.f. feldegg, subespècie que es distribueix des del sud-est d’Europa fins a l’Àsia central. I en efecte, entre totes les cueretes destacava una amb el cap d’un negre molt lustrós, intens i uniforme, sense matiços grisos apreciables, i que contrastava força amb la resta del cos, especialment amb les parts inferiors d’un groc molt viu. El negre del cap baixava per la part posterior del coll on es trobava amb el verd-grogenc del mantell, i no es produïa una intergradació de colors (com passa en d’altres subespecies), sino una clara delimitació, motiu pel qual s’acentuava el contrast. Veieu fotos.





Aquella mateixa tarda tenia pensat marxar fins les terres de Ponent (Lleida), per tal de provar sort amb el Falcó cama-roig Falco vespertinus (espècie que mai havia vista i any rere any se m'escapava). Uns dies abans se’n havien vist diversos exemplars a la Plana i volia provar sort. Tanmateix, en Marcel Gil em va comentar que a l’Alt Empordà n’hi havia un grup molt ben localitzat, i a més a més al Matà (Aiguamolls de l’Empordà) tenien controlats un grup de becadells grossos Gallinago media. Axí doncs, no m’ho vaig rumiar gaire, i vaig pensar, dos per un! El diumenge, ben d’hora, ja enfilava cap els Aiguamolls de l’Empordà. I va ser arribar i besar el sant, com qui diu. Allà, gens amagadeta, ben visible, com dient, “aqui sóc”, hi havia un Becadell gros. El vaig mirar, remirar, em vaig fixar en tots i cadascún dels detalls. En efecte, tot i que estava una mica lluny i la llum no era gaire favorable, no hi havia dubte, era un Becadell gros. Vaig compartir l’observació amb el Gravi i la seva xicota. Per ell també era un “bimbo”.






Molt amablement en Gravi em va portar a veure els vespertinus. Quin bateig! Ni més ni menys que 12 exemplars: sis mascles i quatre femelles. Dé n’hi do, quins bitxos més bonics! Estaven molt actius, caçant insectes i se’ls menjaven en vol, al estil de com ho fa el Falcó mostatxut Falco subbuteo. Tot seguit podeu veure una sèrie de fotografies de diversos exemplars. Tot seguit podeu veure fotografies de diversos exemplars.














A més dels vespertinus, a la zona dels Tres Ponts hi van veure um jove de Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus, uma parella de Gaig blau Coracias garrulus, i un Cucut Cuculus canorus associat a dos cucuts reials Clamator glandarius.
Al migdia vaig tornar a El Matà. No em va costar gaire relocalitzar el Becadell gros. S’ha havia mogut ( en el cas de què fos el mateix, doncs es van arribar a veure fins a quatre exemplars) unes decenes de metres. I mentre el sentia vaig veure molt a proa un ocellet que es movia nerviós entre les herbes: una Piula gola-roja Anthus cervinus, no dues, espera tres, perdó…quatre... al menys vuit exemplars s’alimentaven a un mateix lloc!!!




La jornada va ser espectacular, perquè a part d’aquestes aus rares i escasses hi havia més de 477 limícols de 20 espècies diferentes, entre els que destacaven 170 Cames llargues Himantopus himantopus, 82 corriols grossos, 21 territs menuts, 18 territs de Temmninck, un Becadell sord Lymnocryptes minimus, una gambá roja pintada, 96 valones i um Remenaroques Arenaria interpres.


Calidris temminckii

Tringa erythropus