L'ORNITONIGMA

dijous, 5 de juny de 2008

Del Besòs al Parc Diagonal Mar

Avui m’he llevat força d’hora. Abans de trencar l’alba ja estava acabant un esmorçar contudent. Volia aprofitar el dia i això es fa molt millor amb la pantxa plena. Així doncs a primera hora del matí ja era al Parc del Litoral, a tocar de la desembocadura del ríu Besòs. Al parc hi eren els habituals per aquestes dades (no he detectat cap migrant) i tant sols cal destacar la presència d’un Pitroig Erithacus rubecula cantant. L’estatus d’aquesta espècie al parc és un petit enigma encara sense resoldre. El cas és que any rere any n’hi ha presència, però de moment encara no s’ha pogut confirmar la seva reproducció.

A la platja de la desembocadura continuava el mascle territorial de Corriol petit Charadrius dubius, però no vaig detectar cap altre indici de reproducció que no fos el seu persistent cant territorial. A prop, a una illa del ríu, s’alimentava una femella (la parella?). La zona té potencial si no fos pel tràfec continuat de pescadors.

Els que sí han aconseguit surtir-se’n ha estat la parella de polles d’aigua Gallinula chloropus que es va establert a la bassa nova fa unes setmanes. Avui rondaven per la vora amb tres pollets molt petits però força espavilats.

Hi havia poca cosa més, un Bernat pescaire Ardea cinerea inmadur i un Martinet blanc Egretta garzetta, amés d'una llocada d’ànecs collverds Anas platyrhynchos ja completament crescuts, un mascle de Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus amb molta activitat cantora (ja detectat al mateix territori des del 12 d’abril); i el més interessant de tot, els que possiblement seran dels últims limícols migrants: una parella de Cames-llargues Himantopus himantopus i un preciós Territ menut Calidris minuta lluint un vistós plomatge nupcial.



Anas platyrhynchos, joves descansant a una illa.

Calidris minuta en plomatge nupcial.
Com anècdota, comentar-vos l’ensurt que vaig tenir quan vaig veure un “gavià d’ales blanques”. Imagineu-vos com s’em va posar el cor a bategar, la tremolor a les cames que em va invair, i que dir-vos dels braços… pràcticament era incapaç d’agafar els binocles. Que estic exagerant? Ja ho sé. Però sí que va ser un moment d’intensa càrrega emocional, seguit malauradament d’una esperada decepció, doncs ja de lluny el gavià presentava un jizz massa proper al nostre Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis i no volia fer-me gaires il·lusions. Què va passar? Doncs que per alguna raó desconeguda havia perdut totes les primàries, per la qual cosa mancava de negre a les puntes de les ales i observat de lluny la cua semblava la continuació natural de les terciàries (amb l’ala plegada) i per tant aparentava res que no era. Mai havia vist una cosa semblant i mireu que n’he vist de gavians. Aqui us deixo uma fotografia a veure què n’opineu.

Un cop acabat part del transsecte, vaig acostar-me fins el Parc de Diagonal Mar (Barcelona), per tal de veure si relocalitzava l’híbrid de Martinet blanc x Martinet dels esculls Egretta garzetta x gularis. Malauradament no hi era. Tot així l’estany estava animadet: més d’una vintena d’ànecs collverds (la majoria joves) i una parella de polles d’aigua amb quatres polls ja força desenvolupats i independents. A més a més uma parella de xoriguers Falco tinnunculus van sobrevolar l'estany per després desaparèixer en direcció oest.


Anas platyrhynchos, jove.

Gallinula chloropus, adult; i un poll en la foto inferior.



Falco tinnunculus