El xot

La més petita de les rapinyaires nocturnes presents a Catalunya està ben representada a la Serra de Marina, on la poden trobar des de finals de març fins ben entrada la tardor. És fàcil de localitzar pel seu cant característic, un “tioo” que emet en seqüències cada dos o tres segons des que arriba dels seus quartes africans d’hivernada, fins que comença la reproducció. Malgrat que a finals de juliol es pot sentir cantar un altre cop, tot i que amb molta menys intensitat que a la primavera. Li agraden els ambient de mosaic, evitant les mases forestals denses i las zones muntanyoses per sobre dels 1000 m.s.n.m.

Hàbitat del Xot a l'entorn de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)

Des d’un punt de vista tròfic, s’assembla més a un paseriforme insectívor que no pas a la típica rapinyaire nocturna. Amb un ventall de preses que van des de coleòpters, ortòpters i lepidòptes de mida mitjana fins a micromamífers i ocells petits durant l’època reproductora. Aquesta dieta tan específica determina el seu caràcter migratori.

La població catalana, amb una població estimada en unes 5.430 – 7.599 parelles ha patit una devallada aproximada d’un 13%. Això té molt a veure amb el níxol tròfic de l’espècie (ús de pesticides i caràcter migratori de les poblacions). Altres amenaces citades a la bibliografia son la transformació de l’hàbitat, els usus agrícoles, la caça, l’expoli de niu i l’atropellament. També representa un factor important de declivi, la manca de cavitats per niar, degut a les polítiques forestals actuals.

La instal·lació de caixes niu, la conservació d’arbres vells, el control de l’ús de pesticides i el retorn a pràctiques agroganaderes que afavoreixen l’hàbitat del xot, són mesures adreçades a la conservació de l’espècie i l’augment de les seves poblacions.

La vessant badalonina de la Serra de Marina és un bon lloc per gaudir d’aquest “petit duc”. Aquest any les parelles han tornat a ocupar els seus territoris i el seu “tiooo” acompanya les meves passejades nocturnes, em reconforta i em relaxa. Compateixo amb vosaltres uns moments que vaig viure fa uns dies.

BIBLIOGRAFIA:

• Baucells Colomer, J. (ed.) (2010). Els rapinyaires nocturs de Catalunya. Biologia, gestió i conservació de les vuit espècies de rapinyaires nocturns catalans i els seus hàbitats. Jordi Baucells Colomer.

• Abella, J. C. 2004. Xot Otus scops. In Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pp. Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Educions, Barcelona.