L'ORNITONIGMA

dilluns, 12 de gener de 2009

Darreres observacions al Besòs: Montcada i Reixac

Després de passar uns dies a Galícia i Astúries visitant la família, ja torno a ser aquí, i com no podia ser d’una altra manera, la visita al riu Besòs no la vaig endarrerir. Havia abandonat Astúries justament quan començaven a entrar nombrosos estols de daurades grosses Pluvialis apricaria i fredalugues Vanellus vanellus a conseqüència de les baixes temperatures que a principis de la setmana s’estaven registrant a tot l’occident d’Europa. Volia veure si aquesta onada de fred siberià havia deixat per aquí la seva emprenta. Així doncs, el dia 8 vaig fer un recorregut pel Besòs al seu pas pel terme municipal de Montcada i Reixac (Vallès occidental).

Era un matí gèlid. A trencar d’alba la glaçada era imponent: ribes emblanquinades, el fang dur i els bassals congelats. El més interessant ho vaig veure a primera hora: una femella o jove d’Esmerla Falco columbarius va passar volant riu avall seguint el canal. L’únic indici de l’onada de fred, si de cas, van ser tres fredalugues aturades a una platja. El mateix matí, en Xavi Larruy va veure un altre exemplar al tram de Sant Adrià. Tot i que es tracta d’una espècie regular, és molt escassa degut a la manca de llocs adients, per això l’observació a la llera del riu resulta especialment interessant i podria estar relacionada amb desplaçaments forçats pel fred. De pinsans Fringilla coelebs sí que es va notar un augment considerable, multiplicant gairabé per deu el nombre de exemplars en relació a la segona quinzena de desembre, amb un estol destacat de 60 ex. Aquest augment respon clarament a les condicions meteorològiques adverses que van cobrir de neu moltes zones de Catalunya (la serralada de la Marina, per exemple) i que probablement ha obligat a aquests ocells a fer desplaçaments altitudinals. Una altra espècie que també va augmentar considerablement els seus efectius va ser el Gafarró Serinus serinus, del que vaig detectar més de 100 exemplars. Cal destacar també el nombre de polles d’aigua Gallinula chloropus: 61 ex. en uns 3 km. de recorregut.
Pewrò de la mateixa manera que unes poques espècies varen augmentar, d’altres van disminuir. Aquesta mena de fuita va ser especialment constatable en espècies com ara les cueretes Motacilla alba i M.cinerea (aquesta especialment), i el Mosquiter Phylloscopus collybita, del qual vaig censar gairabé un 50% menys d’exemplars en relació a finals de desembre. Per la zona encara continuaven les 4 xivites Tringa ochropus i un Becadell Gallinago gallinago, que enguany està sent realment escàs. Destacar finalment la presència dels teixidors Remiz pendulinus (al menys 2 ex. continuen hivernant als canyars) i la reaparició dels gratapalles Emberiza cirlus (6 ex.), que no es veien des de finals de novembre.