Aquests darrers dies he estat de cens a diferents llocs de la costa catalana, i naturalment al riu Besòs, una de les zones humides que més freqüento. En el tram de riu comprés entre la desembocadura i el nucli urbà de Montcada i Reixac han sortit coses interessants. De cabussets Tachybaptus ruficollis, per exemple, n’hi ha un mínim de 4 exemplars entre Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramanet, i s’han detectat entre 2 i 3 ex. a Montcada i Reixac. A aquesta darrera localitat continuen les xivites Tringa ochropus, que ben bé podrien ser 4 ex. Una de les espècies que més ha costat de detectar, ha estat sens dubte el Rascló Rallus aquaticus. Jo personalment no hi vaig trobar cap, la descoberta dels diferents individus ha estat possible gràcies a la tasca persistent d’en Xavi Larruy. S’han detectat un exemplar a Sant Adrià, tres més a Santa Coloma i un a Montcada. De ben segur que n’hi ha més, però els costums esquius de la espècie i les dificultat inherents per a una prospecció correcta d’aquest ambient riberenc, dificulta la localització de més exemplars. A més a més, per alguna raó pràcticament no hi ha contactes sonors, són gairebé tots registres visuals. El perquè d'aquest comportament tant sorprenentment silenciós és encara un misteri (podria estar relacionat amb l'estructura i qualitat de l’hàbitat?). En aquests darrers dies , els becadells Gallinago gallinago també s’han deixar veure una mica més. Igual que el Rascló, són de difícil detectabilitat. Així doncs s’han registrat menys de cinc exemplars repartits entre Santa Coloma i Montcada. També cal destacar l'hibernada enguany d’Esparver Accipiter nisus i Aligot Buteo buteo. Del primer s’ha detectat a tots els trams del riu, en tant que del segon només a Sant Adrià i a Santa Coloma. Finalment comentar que per fi ha sortit la Cotxa blava Luscinia svecica: un exemplar a Santa Coloma i un altre als canyissars de Montcada.
Pel que fa a la costa, vaig censar juntament amb el Xavi Larruy un tram del Maresme nord, entre Calella i Malgrat de Mar. Les condicions meteorològiques no van ser precisament les més favorables, no obstant això varen aconseguir veure unes 3-4 calabries grosses Gavia inmer (més informació aquí i aquí) i diversos cabussons emplomallats Podiceps cristatus. En canvi de gavots Alca torda, cap ni un, sequera total. És potser aquesta absència el més destacable i probablement té relació amb el fracàs reproductor a les seves colònies al Mar del Nord. Per últim, destacar l’observació d’un Paràsit cuapunxagut Stercoraius parasiticus volant cap al nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada