L'ORNITONIGMA

divendres, 2 d’abril de 2010

Martinets de nit i Capsigrany a Vilanova i la Geltrú


En aquest temps de dura abstinència ornitològica, he estat amb els cinc sentits ben parats; és natural, però, que tractant-se de detectar aus són la vista i l’oïda els que estan més a l’agüait. I han estat moltes les observacions i escoltes involuntàries (no em ve al cap una altre expressió) que vaig fer dins i fora de la feina. Fora de la feina s’entén, durant la feina serà millor que m’explioqui. Tinc la sort de treballar a una escola que està en mig del camp, envoltada d’horts, bosquests i bardisses. Així doncs, no és rar que en sortir al pati, vegi i escolti un bon nombre d’ocells. Els més habituals són els pardals, les cueretes blanques, les cotxes fumades i els tallarols capnegres. De vegades ens visiten les gavines rialleres, que treuen bon profit de les restes dels esmorçats dels nens i nenes (sempre sense violència; cal aclarir-ho, recordo alguna notícia que parlava de com de dolentes i perilloses podien arribar a ser alguns membres d’aquesta família d’aus), i algun Tudó.

Volia, no obstant, destacar dues observacions. D’una banda, un Capsigrany (Lanius senator) que vaig veure el 05/03/10 als jardins del Centre de Recursos Educatius del Garraf, que està a sobre de la platja de Sant Cristòfol. Era durant el descans, jo parlava amb una companya mentre mirava la plaja pel finestral i vaig veure un llamp “blanc-i-negre”, que travessava el jardí. Al cap d’uns minuts va tornar a aparèixer i aquest cop es va aturar a sobre d’un arbust observant els voltants. Un mascle preciós de Capsigrany, el primer de l’any. “Ja està aquí la primavera”, vaig pensar.

L’altra observació va ser molt més recent. Havia acabat les meves classes i havia sortit, quan veig de lluny un grupo d’aus fosques i grans que s’apropaven des del sud. Al principi vaig pensar que eren corbs marins grossos, que de tant en tant veia passar per sobre de l’escola, però aquella manera de volar, no era la típica d’aquesta espècie. Vaig esperar que s’apropessin, i en efecte, no ho eren, eren un grupo de 26 martinets de nits (Nycticorax nycticorax) que volaven cap al nord!

Era el 24 de març i aquella tarda, no vaig ajornar-ho més, en plegar de l’escola, vaig agafar el meu equip i me’n vaig anar a veure ocells al port.