L'ORNITONIGMA

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Retrobada: breu resum

Després de molt de temps sense escriure, intentaré revifar aquest bloc. Des de finals d’agost que ja torno a voltar per terres catalanes, i a més a més per aquells que feia tant de temps que no trepitjava. Com són les coses! La mateixa passió que sentia en parlar de Galícia a les entrades anteriors, la sento ara quan parlo o penso en el Garraf, el Delta del Llobregat o el riu Besòs. La proximitat i el contacte (i el coneixement) generen estima, i en el meu cas es fa palès especialment amb alguns indrets. Reconec que en abandonar Galícia vaig sentir molta enyorança, però alhora pensava com anirien les coses pel Besòs, en la arribada dels tallarols de Garriga a les arbredes del parc del Litoral de Sant Adrià o en la migració dels rapinyaires a través de les serralades litorals. Doncs ja sóc aquí i després de descansar una mica i enllestir tot allò que havia de fer, vaig penjar-me els prismàtics i endavant, encara que no amb tota la força que hagués volgut, però això ja és una altra història.

Rapinyaires

Aligot vesper (juvenil)
Fa anys que tinc un deute pendent amb Barcelona. En aquesta època, centenars de rapinyaires segueixen les serralades litorals en la seva migració cap a l’Àfrica i hi ha llocs especialment adients per veure-les. Havia estat al Garraf, i a diversos turons de las serraladas de Marina i Litoral. No obstant això, tenia pendent visitar el turó de la Magarola al P.N. de Collserola. La primera visita no va ser gens decebedora: 11 esparvers (Accipiter nisus), un Astor (Accipiter gentilis) local, dues arpelles (Circus aeroginosus), 22 aligots vespers (Pernis aviporus), una Àguila pescadora (Pandion haliaetus),  dos xoriguers (Falco tinnunculos), i 4 falcons mostatxuts (Falco subbuteo). Una visita posterior a finals de setembre, va donar xifres interesants d’arpella, amb 20 ex.; però també tres àguiles calçades (Aquila pennatus), i nou mostatxuts. La jornada més interessant, però, va ser al Garraf amb un pas fort d’arpelles, un total de 28 ex.; aquell dia també va passar un mascle d’esparver cendrós (Circus pygargus). Xifres insignificants en comparació amb les registrades alguns dies de la segona quinzena de setembre, que van apropar-se als dos centenars d’exemplars, amb espècies tant interessants com ara el Falcó de la reina (Falco eleonorae).


Limícols
Aquesta és una tardor excepcional pel que fa a limícols, no en quantitats, sino en els tipus d’espècies que estan apareixent. Només cal fer una ullada a webs com ara Rare Birds in Spain o Reservoir Birds, per adonar-nos-en. Aquí al Barcelonès no tenim aquesta sort per la manca de llocs adients. No obstant això, cal destacar l’observació que en Xavi Larruy va fer d’un Tètol cuanegre (Limosa limosa) al ríu Besòs. Es tracta de la primera citació de l’espècie en aquest lloc. Al Besòs també es varen veure algun Corriol gros (Charadrius hiaticula), gambes roges vulgars (Tringa totanus) i Gamba verda (T. nebularia); a més d’un jove de Remenarocs (Arenaria interpres) i algun Territ menut (Calidris minuta) i variant (C. alpina); xifres interessants de xivitona (Actitis hypoleucos), coincidint amb el pic de migració d’aquesta espècie; i alguna Xivita (Tringa ochropus).

Xivita
Xivitona
A les rodalies de Barcelona sí que hi ha llocs més adients, bàsicament a la zona del delta del Llobregat. Però ja hi tornarem. Abans anem a Premià de Mar.

La platja de Premià no te res d’excepcional. És un arenal molt manipulat amb un tràfec permanent de gent, gent i gossos, gent amb bicicleta... gent i totes les modalitats d’oci que es pugui pensar. És a dir, un tràfec permanen de persones, que genera molèsties continues per les aus que vulguin aturar-se. Tan tols hi ha una petita riera que només s’omple d'aigua amb fortes pluges, encara que a la desembocadura de tant en tant es forma de una petita bassa gràcies a l’entrada d’aigua de mar. Tot i les seves petites dimensions, no és rar a la tardor trobar-hi limícols. Un dia hi vaig veure un Corriol gros, un territ menut i una gamba roja vulgar; un altre un Corriol gros i un territ variat. El més interessant però va ser l’observació de dos grups de becs d’alena (Recurvirostra avosseta) en migració cap al su, un era de 3 ex., però l’altre de 42!

Però si volem veure limícols amb majúscules, els de Barcelona i rodalies hem d’anar al Delta del Llobregat i particularment a Ca l’Arana. En una jornada de finals d’estiu hi havia 29 corriols grossos, 3 territs tres dits, 7 corriols petits, 3 pigres grisos (Pluvialis squatarola), 9 territs grossos (Calidris canutus), 11 territs menuts, 9 territs variants, 30 territs becllargs (C. ferruginea)un Becadell (Gallinago gallinago), 10 tètols cuabarrats (Limosa lapponica), 6 gambes verdes, una gamba roja vulgar. Això va ser a principis de setembre. Però, tot i que no està malament, si a més a més afegim un Territ rogenc (Tryngites subruficollis) observat el 10/9/10, i un altre o potser altres dos de diferents, que hi van romandre fins el dia 14, el nivell d’adrenalina ja es dispara.





Territ menut












Territ rogenc (Delta de l'Ebre)


























Ocellets
El final de l’estiu es un temps de canvi. Se’n van els estiujants que a la primavera varen arribar des del sud per a criar a les zones templades i boreals d’Europa,  i comencen a arribar els que fugen dels dies cada cada cop més curts i freds de les latituds més septentrionals. Setembre omple els parcs i zones verdes de Barcelona de petits paseriformes en plena migració postnupcial. Viatjen a l’Àfrica i necessiten omplir-se de greix per enfrontar cada nova etapa de la seva ruta migratòria. És a les hores quan poden gaudir de l’observació de grans estols d’orenetes (Hirundo rustica), cueretes grogues (Motacilla flava), Cotxa blava (Luscinia svecica), Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), Bitxac rogenc (Saxicola rubetra), Tallareta vulgar (Sylvia communis), Tallarol de garriga (S. cantillans), Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Papamosques gris (Muscicapa striata) o Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) per citar-ne alguns comunes. D’altres més escasses i fins i tot rares a la zona com ara la Cotoliu (Ulula arborea) i l’Hortelà (Emberiza hortulana), que es va veure en dues ocasions, una primera cita tardoral de Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) i el més interessant de tot, un mascle jove de Bitxac siberià (Saxicola torquatus maurus/stejnegeri).

Cotxa cua-roja (mascle adult)

Tallarol de garriga (jove)

























Mastegatatxes












Mosquiter de passa














Bitxac siberià (mascle jove)























Per a finalitzar us deixo amb un vídeo d’un Martinet ros que va romandre a la desembocadura del ríu Besòs juntament amb un altre exemplar al voltant d’un mes.


I molt aviat, més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bentornat! Segueixo el teu bloc de fa temps ;).
Et deixo la web del meu per si li vols fer una ullada, encara que no està tan bé com aquest ;):

http://lanaturaalmeujardi.blogspot.com/

Quique Carballal ha dit...

Moltes gràcies! Felicitats pel teu jardí.