Això de l'ornitologia és una sorpresa pernanent, mai saps el que t'espera ni on t'espera. I això és el que m'ha passat aquest migdia. En acabar les classes, els nens m'han portat un ocellet que havien trobat mort. La meva sorpresa va ser majúscula, es tractava d'un Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus).
Tenia moltes ganes de veure aquesta espècie, però imaginava que la trobada seria d'una altra manera. Me'l imaginava inquiet, bellugant-se entre les branques dels pollancres o dels oms, però vés per on, me'l trobo mort al pati de l'escola, a Mataró.
És difícil (per mi) dictaminar amb seguretat el motiu de la mort, però tot els indicis (bec trencat, cop a un costat del cap) apunten a una mort per impacte contra un vidre.
Crec que són les fotos més tristes que he fet, però són les que documenten la cita.
2 comentaris:
Quique, veo que encaminas tus pasos hacia la ornitologia forense.Haces bien, eso de perseguir pajaros por el campo es muy cansado, es mejor revisar de cuando en cuando las vidrieras de casa, del curre, etc..
A mi me da una idea para estos primeros meses con el crío.
un saludo
David Pascual
¡Ei David! Es una posibilidad, pero no he nacido yo para ser un CSI de la ornitología. Como opción la puedes contemplar, pero que el crío no te vea manipulando el bicho ni fotografiándolo, te mirará con cara rara y pensará,"¿qué está haciendo el friki de mi padre?", te lo digo por la experiencia con mis alumnos... Tendré que enmendarlo de alguna manera :))
La opción del paseo con el carrito por el parque es mejor, y ya de paso que se vaya familiarizando con los cantos y reclamos.
Un abrazo.
Quique Carballal
Publica un comentari a l'entrada