Delta del Llobregat: retrobada

Vaig visitar el Remolar al 2002. D’ençà hi feia regularment alguna visita. De mica en mica, però, i per diverses raons, les visites es van anar fent cada cop menys freqüents, fins que vaig deixar d’anar-hi. El passat diumenge decidí retrobar-me amb aquest indret on vaig passar alguns dels millors moments ornitològics viscuts a Catalunya.

Barcelona és una ciutat privilegiada en tenir tant a prop seu un tros de natura tan singular com el Delta del Llobregat, la segona zona humida més important de Catalunya després del Delta de l’Ebre. Aquest privilegi, però, pend d’un fil. La ciutat està encaixada entre el mar a l’est i la muntanya a l’oest, i entre els ríus Besòs i Llobregat, al nord i al sud respectivament. La gran conurbació que forma i tota la seva àrea d’influència penden com una espasa de Damocles sobre aquest espai natural. La plana deltaica ha esdevent el lloc perfecte on instal·lar les infraestructures associades pel desenvolupament de la gran àrea metropolitana: aeroport, port, polígons industrials, xarxa viària, etc. L’impacte ha estat de tal magnitud, que actualment només es conserven zones residuals del que era.

Tot i que des de fa uns anys gaudeix de figures legals de protecció, n’hi ha qui encara dubta de la necessitat de la seva conservació. Veritables bestieses han surtit de suposades ments il·lustrades, que instal·lades en la seva la veritat absoluta i única visió del món i del progrés, exhorten a prendre mesures de gestió “imprescindibles pel progrés del país”.

Aquestes mesures, comentaris, propostes, idees o com les volgueu nomenar,  sempre van acompanyades d’un menyspreu escandalós i denunciable envers els valors naturals que representen el Delta del Llobregat. A qualsevol país civilitzat un lloc d’aquestes característiques seria objecte d’especial atenció. El concepte de progrés en aquest país, però, va paral·lel a la conservació de l’entorn natural. La naturalesa i la seva conservació frena o posa pals a les rodes al desenvolupament del país, segons diuen aquests salvadors de la patria. Aixi ho creuen molts empresaris, polítics i responsables de diverses institucions. Alts càrrecs de partits amb opció de govern, han expresat sense embuts la necessitat de ampliar les infraestriuctures encara que això suposi la mort definitiva del Delta. Ho fan amb frivolitat i oportunisme, i sense cap mena de vergonya ridiculitzen els valors del Delta del Llobregat, insulten la inteligència del ciutadans en proposar opcions pròpies de Mr. Bean i traslladen a la ciutadania un missatge ambigu: conservar segons què, com i quan. Pedagogia zero per una societat amb la conciència ambiental anestesiada. No hi ha principis, només interessos, i aquests ni tant sols són generals la majoria de vegades.

Doncs bé, que la gent sàpiga, que els espaís que encara conserven una part de la seva idiosincràsia, resulten esencials en la conservació de nombroses espècies animals i vegetals; que la conservació és una necesitat perentòria en un món voraç i consumista que ho foragita tot.

La majoria dels que llegiu aquest bloc ja ho sabeu, el Delta del Llobregat val la pena. Qui no el conegui, que s’hi apropi. A tocar de la gran Barcelona hi ha un tresor. Des d’aquest obsaervatori virtual podeu fer una ullada. Us deixo una petita mostra del que vaig veure diumenge passat.

Ànec cuallarg

Ànec collverd

Ànec collverd, Ànec xiulador i dues fredelugues

Ànec blanc i fredeluga

Estol de fredelugues

Bitxac comú