Amb moltes ganes i bona companyia el passat dilluns dia 6/12/10 vaig posar el peu a la plana de Lleida després de molts mesos de no trepijar-la. Amb en Xesco Macià varem visitar dues zones humides emblemàtiques de la zona: l’estany d’Ivars i Vila-sana i el patà d’Utxesa.
L’estany d’Ivars era un monogràfic d’anàtides. Tot i que anava amb ganes d’observar més que de censar, no em vaig poder estar de comptar-les, i així, en un cens aproximatiu, varen sortir: 2 oques vulgars (Anser anser), 26 ànecs xiuladors (Anas penelope), 23 grisets (A. strepera), 240 xarxets (A. crecca), 700 collverds (Anas platyrhynchos) i uns 200 cullarots (A. clypeata).
Pel que fa a la resta d’aqüàtiques destacaven els corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), uns 186 ex, que en un moment concret van formar un estol de pesca coordinada de uns 120 ex. Realment espectacular! La resta d’espècies estaven representades d’una manera molt més modesta: dos cabussons emplomallats (Podiceps cristatus), només set cabussets (Tachybaptus ruficollis), poc més d’una decena de bernats pescaires (Ardea cinerea) i dos agrons blancs (Casmerodius albus), tres rasclons (Rallus aquaticus), unes 32 fotges (Fulica atra), un estol de 160 fredalugues (Vanellus vanellus), dos becadells (Gallinago gallinago) i una Xivita (Tringa ochropus); a més de gavià argentat (Larus michahellis), dos gavians foscos (L. fuscus) i un grapat de gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus).
A la vora de l’estany varen veure entre d’altres Milà reial (Milvus migrans), Tord ala-roig (Turdus iliacus), a més d’un bon nombre de teixidors (Remiz pendulinus).
Al sudoest de la ciutat de Lleida, envoltat de camps de fruiters, està el pantà d’Utxesa. Impresiona la gran passa de canyís que ocupa una gran extensió. Al vespre és punt de reunió de milers d’ocells que busquen refugi per passar la nit. El nostre objectiu era veure el dormidor d’arpelles (Circus aeroginosus), però abans van fer una ullada al pantà. Vaig trobar que estava molt més animat que les darreres vegades que hi havia anat. D’ànecs, en varen veure 24 grisets, 4 xarxets i 168 collverds i 40 fotges. La sorpresa però va ser tres grups de cignes muts (Cygnus olor): 5 inmadurs, un altre inmadure solitari i dos adults a una altra part del pantà. Determinar la procedència salvatge d’aquests exemplars és molt complicat, considerant que des de fa anys n’hi ha parelles reproductores a diversos llocs de Catalunya i la Franja.
Els que sí eren salvatges, eren els martinets de nit (Nycticorax nycticorax) que varen veure ajocats a una arbreda de la vora del patà. Aquesta espècie que és fonamentalment estival, ha esdevenit un hivernat ocasional en els darrers anys al territori.
Finalment varen presenciar la concentració d’arpelles al canyissar. Si més no hi havia 14 femelles i un mascle. Entre elles dues femelles i un mascle d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus). I no menys destable, l’allocador de gralles (Corvus monedula): vaig estimar uns 400 ex.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada