Montseny: la fageda

En passar Sant Celoni, envoltat d’un ambient tan clarament mediterrani, és difícil imaginar que uns quilòmetres més amunt, les alzines i sureres donaran pas a una extensa fageda, que trasllada al viatger a un entorn plenament eurosiberià. És una fageda pura, orientada al nord i nord-est. Un ambient ombrívol, on les espècies mediterrànees ho tenen difícil per viure. Parlo de la fageda que ocupa el massís del Montseny, de les més meridionals del sud-oest d’Europa.

Entrar a la fageda, representa cambiar de món. Tret de les espècies d’aus més cosmopolites, que tan bé els va un ambient com un altre, la resta d’espècies mediterrànies es troben amb un mur infranquejable. La carretera que puja des de Sant Celoni, passa per Campins i s’interna en Santa Fe del Montseny, és una porta d’entrada als ambientes més eurosiberians de Catalunya. Només a algunes vessants del Pirineu i a la Serralada Cantàbrica, ens troben amb aquest ecosistema centreeuropeu. La fageda pura és homogènia. Poques espècies vegetals hi podem viure. La disposició de les fuges del faig fan que pràcticament no arribi llum al sol del bosc. Així la fageda presenta aquest aspecte de bosc de conte, amb una catifa ocre que cobreix el sól al llarg de tot l’any.

La fageda és silenciosa. I encara ho és més a l’hivern. L’hivern comença aviat a la fageda. La fredor del gris blanquinós dels troncs dels faigs es veu equilibrada pel ocre de les fulles en descomposició. El habitants de la fageda es fan pregar, i més a l’hivern, quan molts d’ells s’apleguem en la cerca d’aliment. Aquí us deixo unes imatges d’alguns dels seus habitants. Són precisament els més cosmopolites, però a més he pogut gaudir d’una mallarenga d’aigua (Poecile palustris) i d’un durbec (Coccothraustes coccothraustes).

Pit-roig

Mallarenga emplomallada

Pinsà comú (mascle)