Hi ha vegades que la sort es troba de costat,
n’hi ha d’altres que està esperant directament de front. Això em va passar el
diumenge 21 de febrer al Bell Racó, una zona de bosc mediterrani a prop d’Argentona.
En sortir de l’autovia C-60, vaig agafar el camí que porta cap al Bell Recó i
que passa sota el viaducte on anys enrere criava una parella d’oreneta
cua-rogenca Cecropis daurica. En
tombar la corva cap a la dreta, una silueta aturada a les branques baixes d’un
arbre va cridar la meva atenció. Era un paseriforme mitjà, del tipus tord o
merla, però més contundent. Va ser cosa de segons adonar-me que tenia al davant
una griva cerdana Turdus pilaris. La sorpresa va ser doble quan un segon exemplar
va volar per sobre en direcció a un camp llaurat. Segons després el primer
exemplar va fer el mateix camí.
Vaig avançar uns metres per tal de trobar una
bona posició per fotografiar-los. Es movien pel terra llaurat a la vora de
l’arbreda que resegueia el camí. Malauradament no van durar gaire. El camí és
molt freqüentat per corredors, passejants i ciclistes els caps de setmana. En
apropar-se un grup de ciclistes van fugir cap a l’altre banda del camp i no els
vaig tornar a veure.
Aquesta observació és força interessant, doncs
la griva cerdana, tot i ser un hivernant regular, és poc abundant i la seva
distribució està restringida fundamentalment al sector pirinenc, les serralades
prepirinenques i el massís del Montseny. No obstant això, les seves poblacions
hivernants són molt fluctuants d’un hivern a un altre, tant en nombre d’exemplars
com pel que fa a la seva distribució hivernal. Tot així la seva presència en
les serralades litorals és molt escasa, d’aquí l’interés d’aquesta observació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada