El passat 3 de febrer vaig fer un tomb
per la Serra de Marina. El recorregut va començar als peus del Monestir de Sant
Jeroni de la Murtra. Des d’allà vaig seguir una riera en direcció sud-est, per
després girar cap al nord i travessar la Serra de Can Mas fins La Vallensana.
Un cop allà dalt, vaig endinsar-me pel matollar fins arribar de nou al
monestir. El paisatge és el típic d’una serra mediterrània litoral, garriges
amb clapes de pi pinyer, alguna zona d’alzina i allà on les condicions ho
permeten, esquàlides rouredes. Una part d’aquest recorregut està dintre del Par
Natural de la Serralada de Marina, que juntament amb la Serralada Litoral,
conformen una superficie protegida de més de 19.400 ha. El conjunt ha estat
declarat ZEC (Zona d’Especial Conservació) i forma part de la Xarxa Natura
2000.
Les espècies d’aus habituals són les pròpies d’un entorn
mediterrani d’aquestes característiques. El dia 3 de febrer no va ser una
jornada especialment fructifera. En total vaig registrar 21 espècies:
- Tudó Columba palumbus
- Titella Anthus pratensis
- Cargolet Troglodytes troglodytes
- Pardal de bardissa Prunella modularis
- Tallareta cuallarga Sylvia undata
- Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
- Tallarol de casquet Sylvia atricapilla
- Mosquiter comú Phylloscopus collybita
- Bruel Regulus ignicapilla
- Pit-roig Erithacus rubecula
- Mallarenga petita Periparus ater
- Mallarenga emplomallada Lophophanes cristatus
- Mallarenga blava Cyanistes caeruleus
- Mallarenga carbonera Parus major
- Mallarenga cuallarga Aegithalos caudatus
- Gaig Garrulus glandarius
- Garsa Pica pica
- Pinsà comú Fringilla coelebs
- Gafarró Serinus serinus
- Cadernera Carduelis carduelis
La majoria són espècies sedentàries que
es poden veure tot l’any a la zona. D’altres com la titella, el pardal de
bardissa o el cargolet, només hi arriben per a passar l’hivern. Malgrat aquesta
llista tan pobra, la zona acull un bon nombre d’espècies, però aquest no era el
dia i l’hivern tan suau que tenim fa que hi baixen pocs ocells del centre i
nord d’Europa.
 |
| Tallarol capnegre (mascle de 1r hivern) |
 |
| Mallarenga carbonera. Probablement femella per la "corbata" negra fina i estreta. |
 |
| Mallarenga petita. |
Però no és això, ni de bon tros, el que
més em preocupa en aquesta zona del parc. Un dels problemes més greus és
l’expansió de la figuera de moro Opuntia ficus-indica,
un càctus d’origen americà, clasificat com a espècie invasora, i que s’ha
establert a gran part del territori esdevenint un greu problema de conservació.
L’Opuntia té un gran potencial
colonitzador. Recordo que als vols del 2003 em vaig posar en contacte amb el
Departament de Medi Ambient per explicar el problema de com alguns hortolans es
dedicaven a plantar aquesta espècie per tot arreu. Va arribar un moment en què
la superficie invaida era tal, que vaig donar la batalla per perduda, fins
aquest 3 de febrer.
 |
| Herbassars colonitzats per figuera de moro. |
En arribar a l’inici del meu recorregut
vaig adonar-me que hi havia alguna cosa al paisatge que havia canviat —podeu deduir
que feia temps que no hi anava—. Quan vaig passar al costat de les primeres
figueres de moro, vaig entendre el motiu. Tots els peus estaven coberts d’una
mena de capa blanquinosa amb aspecte de cutó. Em vaig posar més que content.
Per fi tenia un aliat! Havia arribat la cotxinilla del nopal Dactylopius coccus.
 |
| FONT: https://es.wikipedia.org/wiki/Dactylopius_coccus |
 |
| Figueres de moro infestades per cotxinilla del nopal. |
El Dactylopius coccus és un petit insecte hemípter, que
presenta un accentuat dimorfisme sexual. Els mascles són insectes voladors, en
tant que les femelles passen la seva vida a les pales de les figueres de moro
suclant la seva sàvia. Una figuera de moro infestada languideix lentament fins
la mort. Potser les cotxinilles no acabaran amb totes les figueres de moro, però
segur que reduiran la seva població. D’altra banda, espero i desitjo, que
aquesta infestació de cotxinilla no sea tractada en actuar sobre una espècie
que ha estat catalogada com invasora.
Bé,
avui no he parlat gaire d’ocells, però de ben segur que si el paisatge reupera
el seu estat original, tornaré a fer-ho amb força. D’aquí a uns dies vindrà una
mica de fred i tornaré a pujar a la serralada. Ja us aniré informant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada