El Parc Natural del Montseny, declarat Reserva
de la Biosfera per la UNESCO, és un crisol d’ecosistemes. A les parts més
baixes i de solana domina un ambient típicament mediterrani, cap als 900 m.s.n.m.
apareixen els hàbitats eurosiberians, i a les cotes més elevades trobem els
ambients boreoalpins. Cada ambient determina la configuració de la flora i de
la fauna.
Els cims presenten poca diversitat, en gran
mesura degut a la poca extensió que representen respecte del conjunt. Al
Montseny la vegetació dominant d’aquest ambient és el matollar de ginebró
Juniperus communis ssp. alpina. Un ambienta tan pobre i poc diversificat acull una
fauna escasa quant a nombre d’espècies. Ens podem trobar amb algunes espècies
cosmopolites, com ara la cotxa fumada Phoenicurus ochruros, però el més
interessant són les espècies adaptades a l’estatge alpí, que durant la
tardor-hivern baixen d’altitud buscant zones més favorables. Dues d’aquestes
espècies són el cercavores Prunella
collaris i el pardal d’ala blanca Montifringilla
nivalis.
 |
| Matollar de ginebró |
El 9 de desembre del 2015 vaig veure un pardal
d’ala blanca al Turó de l’Home. Anava acompanyat del Javier Valladares. Aquell
dia també van trobar un petit grup de cercavores al Turó de l’Home. El 29 de
gener vaig tornar a pujar-hi. Era un matí mig ennovulat, una mica ventós i
fred. El fred que pot fer a més de 1.600 m. sobre el nivell del mar en un
hivern inusualment calurós.
Els ocells van trigar a aparèixer. Quan dic
els ocells, em refereixo a qualsevol espècie. Les primeres hores van ser realment
àrides, fredes i ventoses. Després de pujar al Turó de l’Home i comprovar que
estava desert, vaig enfrontar la carena que porta a Les Agudes. Al coll de
Sesbasses, abans d’enfilar cap al Turó del Catiu d’Or, una cornella Corvus corone em va
sobrevolar. Amb la seva veu ronca i cuclejant, semblava voler desanimar-me. No
ho va aconseguir en aquell moment, però després de recórrer mitja carena amb
l’observació només d’algun pit-roig Erithacus rubecula i algun pardal de bardissa Prunella modularis casi faig mitja
volta. Va estar el vol sobtat d’un parell de perdius, el que em va animar a
continuar. Era la primera vegada que les observava per aquella zona. En
apropar-me a la base del Puig de Sacarbassa, vaig haver de deixar pas a un grup
de corredors de muntanya. El corriol era massa estret i darrere meu s’abocava
una pelada tartera. Va ser amb el tercer corredor quan vaig sentir un so mig
d’alosa mig de bitxac. Vaig veure a les hores un ocell que s’aturava sobre les
roques de la tartera. En enfocar-lo amb els prismàtics, en vaig veure un altre,
i després un altre. Allí estaven. Un total de 14 cercavores i un pardal d’ala
blanca cercaven aliment entre les roques. Es desplaçaven caminant o en curts
vols que els van portar fins el cim del Puig de Sacarbassa, on es van estar una
estona abans de volar fins la base de Les Agudes.
 |
| Puig de Sacarbassa |
 |
| Cercavores |
 |
| Pardal d'ala blanca |
El camí de tornada s’em va
fer realment curt. De sobte van començar a aparèixer els ocells: un grup de
grives cerdanes Turdus pilaris, un
parell de tords ala-roig Turdus iliacus,
alguna griva Turdus viscivorus. Era
moment de tornar cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada