L'ORNITONIGMA

dissabte, 6 de febrer de 2016

A la recerca d'ocells alpins

El Parc Natural del Montseny, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, és un crisol d’ecosistemes. A les parts més baixes i de solana domina un ambient típicament mediterrani, cap als 900 m.s.n.m. apareixen els hàbitats eurosiberians, i a les cotes més elevades trobem els ambients boreoalpins. Cada ambient determina la configuració de la flora i de la fauna.

Els cims presenten poca diversitat, en gran mesura degut a la poca extensió que representen respecte del conjunt. Al Montseny la vegetació dominant d’aquest ambient és el matollar de ginebró Juniperus communis ssp. alpina. Un ambienta tan pobre i poc diversificat acull una fauna escasa quant a nombre d’espècies. Ens podem trobar amb algunes espècies cosmopolites, com ara la cotxa fumada Phoenicurus ochruros, però el més interessant són les espècies adaptades a l’estatge alpí, que durant la tardor-hivern baixen d’altitud buscant zones més favorables. Dues d’aquestes espècies són el cercavores Prunella collaris i el pardal d’ala blanca Montifringilla nivalis.


Matollar de ginebró

El 9 de desembre del 2015 vaig veure un pardal d’ala blanca al Turó de l’Home. Anava acompanyat del Javier Valladares. Aquell dia també van trobar un petit grup de cercavores al Turó de l’Home. El 29 de gener vaig tornar a pujar-hi. Era un matí mig ennovulat, una mica ventós i fred. El fred que pot fer a més de 1.600 m. sobre el nivell del mar en un hivern inusualment calurós.

Els ocells van trigar a aparèixer. Quan dic els ocells, em refereixo a qualsevol espècie. Les primeres hores van ser realment àrides, fredes i ventoses. Després de pujar al Turó de l’Home i comprovar que estava desert, vaig enfrontar la carena que porta a Les Agudes. Al coll de Sesbasses, abans d’enfilar cap al Turó del Catiu d’Or, una cornella Corvus corone em va sobrevolar. Amb la seva veu ronca i cuclejant, semblava voler desanimar-me. No ho va aconseguir en aquell moment, però després de recórrer mitja carena amb l’observació només d’algun pit-roig Erithacus rubecula i algun pardal de bardissa Prunella modularis casi faig mitja volta. Va estar el vol sobtat d’un parell de perdius, el que em va animar a continuar. Era la primera vegada que les observava per aquella zona. En apropar-me a la base del Puig de Sacarbassa, vaig haver de deixar pas a un grup de corredors de muntanya. El corriol era massa estret i darrere meu s’abocava una pelada tartera. Va ser amb el tercer corredor quan vaig sentir un so mig d’alosa mig de bitxac. Vaig veure a les hores un ocell que s’aturava sobre les roques de la tartera. En enfocar-lo amb els prismàtics, en vaig veure un altre, i després un altre. Allí estaven. Un total de 14 cercavores i un pardal d’ala blanca cercaven aliment entre les roques. Es desplaçaven caminant o en curts vols que els van portar fins el cim del Puig de Sacarbassa, on es van estar una estona abans de volar fins la base de Les Agudes. 

Puig de Sacarbassa
Cercavores 
Pardal d'ala blanca

El camí de tornada s’em va fer realment curt. De sobte van començar a aparèixer els ocells: un grup de grives cerdanes Turdus pilaris, un parell de tords ala-roig Turdus iliacus, alguna griva Turdus viscivorus. Era moment de tornar cap a casa.