Durant els primers anys de la meva estada a
Catalunya, vaig ser un visitant incondicional del Delta del Llobregat. De mica
en mica les meves visites es van anar espaiant, fins que van resultar merament
puntuals. Una de les raons per les que vaig deixar d’anar-hi, si no la raó, va
ser la sensació que tenia d’estar en una mena de parc urbà. L’esbarjo i el
gaudir de la natura no han d’estar necessariament enfrontats, són absolutament
compatibles. Però les característiques de l’espai determinen els usos i la manera
d’actuar. El parc de la Ciutadella a Barcelona és un retall de natura artificial
al bell mig de la gran ciutat que permet desenvolupar tot un seguit
d’activitats, des de la mera contemplació, passant per activitats lúdiques,
artístiques o esportives.
 |
Bassa de les Pollencres
|
El Remolar-Filipines és un vestigi d’un
sistema deltaic que anys enrere ocupava una gran extensió. Aquest, tot i ser un
entorn molt controlat i relativament modificat, continua conservant aquesta
esència salvatge de la que manca qualsevol parc urbà. És per això que el
visitant ha de tenir molta cura des del primer moment que el trepitja. El fet
de visitar-lo ja genera un impacte, el com ho fem representa un impacte afegit. Tenir un espai com el delta del Llobregat a la
vora de Barcelona és un luxe. Des dels seus aguaits es pot gaudir d’espècies
emblemàtiques com ara flamencs o becplaners. Durant els passos migratoris
milers d’ocells el trien per fer escala en el seu viatge. I a l’hivern es
converteix en refugi de un bon nombre d’ocells aquàtics.
Però alguna cosa passa als espais del Delta
del Llobregat. Recordo un dia que vaig haver de demanar una mica de silenci a
l’aguait de la Maresma del Remolar. Allò semblava un diumenge al parc de la
Ciutadella. És veritat que no em corresponia a mi fer-ho, però ho vaig creure
del tot necessari. Això, que podria ser una anècdota, es va acabar convertint
en quelcom quotidià. Si a això afegim l’escursament dels horaris de visita i la
massificació, els espais del delta del Llobregat van deixar de tenir tot l’atractiu
original, malauradament, que feia que hi anès tan sovint. D’ençà vaig prendre
la decisió, ja no hi vaig tornar en cap de setmana. I com que treballo per
setmana, simplement hi vaig deixar d’anar. Però el meu esperit és conciliador i
de mica en mica vaig tornar a apropar-me als espais tancats del delta del
Llobregat (la resta del deIta mai l’he abandonada).
 |
| La Maresma |
Aquesta tardor-hivern vaig fer un parell de visites,
totes dues al Remolar-Filipines. La primera visita em va decebre. Gran part de
la maresma estava seca i pràcticament no hi havia ocells. La segona vegada, al
gener, va resultar molt més engrescadora. A la Maresma hi romania un estol de
fredelugues.
Entremig hi havia daurades grosses i algun territ variant. D’anecs no hi havia gran quantitat, però estava relativament
entretingut: unes poques oques, cullerots, xarxets, ànecs blancs... I per sobre
de tot destacaven un becplaner de 1r hivern i un grup de flamencs. Hi havia
pocs ocells i també poca gent. Potser tota hi era a la zona de El Prat. Potser
estic equivocat, però alguna cosa passa al delta del Llobregat.
 |
| Estol de fredelugues, daurades grosses, becadells i territs variants. Al fons, l'aparcament de la nova terminal de l'aeroport de Barcelona. L'ampliació de l'aeroport va representar una dramàtica agressió als aiguamolls del parc. |
 |
| Becplaner entre corbs marins grossos i parella de cullarots. |
 |
| Mascle d'ànec cullerot. |
 |
| Cada hivern, un petit grup d'oques vulgars passa l'hivern a les reserves del delta. |
 |
| Flamenc a la maresma del Remolar. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada