Observació de marines des de Premià de Mar

Entre mitjans de maig i primers de juny vaig fer tres jornades d’observació d’ocells marins (13 i 21/05/08 i 05/06/08) des del dic del port de Premià de Mar. El primer dia el control va tenir una durada de 2 h., (a partir de les 17:20 h.), el segon de 2 h. i mitja (a partir de les 17:15 h.) i l’últim d’1 h. i mitja (a partir de les 16:15 h.; en aquesta ocasió vaig començar abans i acabar primer degut a les fortes tempestes que van caure a la zona a mitja tarda). Pel que fa a les condicions meteorològiques, les dues primeres jornades, 13 i 21 de maig, es van caracteritzar per cels poc ennovulats sense ruixats i amb vents fluixos de component variable; mentre que la jornada del dia 5 de juny va destacar per cel molt ennovulat amb ruixats intermitents que finalment van esdevenir en una forta tempesta.

En conjunt vaig registrar un total de 577 ex. de 15 espècies d’ocells marins (els moviments del gavians argentats de potes grogues Larus michahellis no es varen comptabilitzar; tampoc estan inclosos els exemplars sedimentats, que sí s’esmenten a la descripció).

DESCRIPCIÓ PER ESPÈCIES

Procelariformes

Vaig registrar 447 ex. de 4 espècies diferents.

1) Baldriga cendrosa Calonectris diomedea: Va ser l’espècie més nombrosa amb el 53,02 % del total d’efectius. El 67,93 % va passar el dia 21/05/08. A excepció del dia 13/05/08 (tant sols el 11 % dels efectius), en què la direcció de vol predominant va ser cap al nord (8 % de les aus), els desplaçaments els realitzaven majoritàriament en direcció sud. La jornada més interessant va ser el 21/05/08 amb 155 ex. El dia 05/06/08 hi havia un grup de 22 ex. sedimentats front la platja de Premià.

2) Baldriga balear Puffinus mauretanicus: Va ser la segona espècie en importància amb el 42,5 % del total. El flux més important va tenir lloc el dia 05/06/08, quan varen passar el 58,42 % dels efectius, el 93, 7 % en direcció sud.

3) Baldriga mediterrània Puffinus yelkouan: La més escasa de les baldrigues amb tant sols un ex. el 13/05/08 i 4 el 21/05/08 volant cap al sud. A banda, vaig observar 9 ex. no identificats a nivell específic (mauretanicus/yelkouan).

4) Ocell de tempesta Hidrobates pelagicus: El 21/05/08 vaig observar 4 ex. cap al sud (un dels quals va tombar cap al nord), i el 05/06/08 en vaig veure dos volant cap al nord.

Pelecaniformes

Vaig registrar entre 13 i 21 ex. de dues espècies:

1) Mascarell Morus bassanus: Unicament present a les dues primeres jornades: i en nombre molt baix: 3-5 ex. el 13/05/08 i 10-14 ex. el 21/05/08. La majoria eren aus inmadures, només vaig veure 3 adults. Pel que fa als moviments, resultava difícil diferenciar si es tractava de migració activa o bé eren desplaçaments a la recerca d’aliment, d’aquí aquests intervals en la quantitat d’exemplars.

2) Corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis: Vaig registrar dues aus inmadures, una volant cap al nord el 21/05/08 i una altra en direcció sud el 05/06/08.

Charadriformes

El grup més nombrós pel que fa a la varietat d’espècies, i també el que va donar les observacions més interessants.

Stercoraridae

Varen aparèixer dues espècies: un Paràsit gros Stercorarius skua el 05/06/08; i 2 paràsits de cua ampla Stercorarius pomarinus, un adult de fase clara el 21/05/08 i un ex. de 3er estiu de fase clara el 05/06/08, ambdos volant en direcció nord.

Stercorarius pomarinus. Dibuix fer a partir de les dades preses durant l'observació.

Laridae

Varen aparèixer tres espècies:

1) Gavina capnegra Larus melanocephalus: En migració activa vaig registrar un ex. de 1er estiu el 21/05/08 volant cap al nord i un grup de 13 ex. (12 de 1er estiu i un de 2n estiu) el 05/06/08 en direcció sud. El 13 de maig 3 ex. de 1er estiu s’alimentaven front la platja de Premià.

2) Gavina riallera Larus ridibundus: El 13/05/08 varen passar 2 ex. de 1er estiu en direcció nord i un altre el 21/05/08.

3) Gavina corsa Larus audouinii: A banda dels exemplars sedimentats, vaig registrar moviments de exemplars, sempre en direcció sud, cada jornada: 6 ex. el 13/05/08, 9 ex. el 21/05/08 i 1 ex. el 05/06/08. Tots eren inmadurs.

Sternidae

Per últim, la presència de xatracs va ser molt escasa. Vaig registrar les dues espècies més habituals.

1) Xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis: Tot i que va aparèixer en les tres jornadas, sempre va resultar molt escàs i la possible migració activa també podria solapar-se amb moviments a la recerca d’aliment o bé cap a dormidors o zones de repós.

2) Xatrac comú Sterna hirundo: 3 ex. el 13/05/08 (un en direcció nord i 2 en direcció sud).

Resultado del "mistery gull"

Ha llegado el momento de descubrir al “misterioso personaje” del post del 4 de junio. Como vemos se trata de un lárido de estructura compacta, y aunque la ausencia de otros ejemplares no permite hacer una comparación directa, estructuralmente se aproxima a una gaviota de tamaño mediano. Es decir, de las cuatro opciones de la encuesta, nos centramos en el grupo canus/delawarensis, pero teniendo en cuenta que el patrón del plumaje se aproxima tambien a un segundo o tercer año-calendario (2-3 cy) de michahellis/argentatus (aquí hay mucha variabilidad) es interesante seguir también esta línea. Pero veamos los rasgos que resultan claves en la determinación específica.

Como ya he indicado más arriba, la combinación de partes superiores (manto, dorso y escapulares) grises, junto con alas con gran cantidad de plumas marrones (propias de la muda postjuvenil), la cabeza y el cuerpo blancos, y la cola blanca con banda terminal oscura, nos indica que se trata de un ave inmadura. Podría tratarse de canus/delawarensis o bien de michahellis/argentatus. Estas dos últimas especies, sin embargo, las podemos descartar, ya que las infracobertoras alares tendrían que ser marronuzcas, mientras que el ejemplar en cuestion presenta un patrón propio de canus/delawarensis. Además en las primeras la parte superior del ala es básicamente marrón, en tanto que en el ejemplar de la fotografía se observa que a pesar del intenso desgaste de las grandes cobertoras (casi blancas), éstas son grises, y forman un panel pálido en el centro del ala. Por otra parte, aunque muestra “ventana” en las primarias internas, éstas tienen una mota subterminal oscura, la cual da continuidad a la barra oscura de las secundarias, y se trata de un rasgo ausente en michahellis/argentatus, que ha esta edad tienen la “ventana” formada por plumas grises con banda terminal blancuzca (que no despiste el hecho de que el ejemplar fotografiado presente muda activa de P1 y P2 con este patrón).

Así pues, descartadas las posibilidades de Larus michahellis y L. argentatus, nos quedamos con la duda de si se trata de L. canus o L. delawarensis. Del total de votos emitidos en la encuesta (n = 4), un 75 % apostaron por la primera opción y sólo un 25 % se decantó por la segunda. ¿Qué nos da la clave?

1) Estructuralmente se aprecia cierta robustez. El pecho y el vientre son pronunciados y tiene un aire pesado. Las alas son relativamente anchas, especialmente en el hombro, y no parecen demasiado largas. En conjunto recuerda una argentatus. Todo ello apunta, por tanto, a delawarensis. En el caso de que fuera una canus las alas tendrían que ser proporcionalmente más largas y estrechas, y en general presentar un aspecto más estilizado y ligero.

2) Aunque sólo se precia parcialmente, las alas son apuntadas, también característico de delawarensis. La Gaviota cana tiene la punta de las alas más roma, ligeramente redondeada.

3) El color del manto y las escapulares es gris pálido, semejante a argentatus; en el caso de canus el tono se aproxima más a michahellis.

3) Aunque el ejemplar presenta un fuerte desgaste en las grandes cobertoras, se aprecia un modelo del ala muy contrastado, que recuerda a L. melanocephalus. Si se tratara de una canus, el ala tendería a presentar cierta uniformidad cromática. Por tanto, otro punto para delawarensis.

4) Por último, destacar el modelo de la cola: se aprecia que la banda negra caudal no es completamente limpia como tendría que serlo en canus, sino que desde cada retriz (y especialmente en las externas) la banda terminal negra, se diluye (o difumina) en un tono grisáceo hacia arriba por el borde exterior, rasgo típico de delawarensis.

Todo esto, y seguro que muchas otras cosas que se me escapan, apuntan directamente a un ejemplar de primer verano de Gaviota de Delaware Larus delawarensis. Y en efecto de esta especie se trata. Fue observada entre el 30 de mayo y el 1 de junio en el regato Muiños, playa de Arealoura, conceyo de Nigrán (Pontevedra). Edito un par de fotografías más donde podreis observar otros detalles. Y si deseáis obtener más información sobre este ejemplar y otros, no dejeis de visitar el blog de César Vidal (bonito valle con su ría, que durante más de 20 años visité diariamente durante los meses de verano y siempre que he tenido oportunidad).

Oreneta cuarogenca a Cal Tet (06/04/08)

Aquestes boniques fotografies d'Oreneta cuarogenca Hirundo daurica, les va fer en Pierino Perrone el passat 6 d'abril a Cal Tet, Delta del Llobregat. Vull agrair-li la seva col·laboració i felicitar-li per aquesta observació tan maca.

(c) Pierino Perrone

Entrevista al Xavi Larruy sobre el ríu Besòs

Avui, a la edició del Barcelonès nord del diari El Punt, hi surt publicada una entrevista feta al biòleg Xavi Larruy, que des de fa anys treballa en l’estudi i la conservació del ríu Besòs. Al llarg de l’entrevista, en Xavi destaca les intervencions que varen permetre una millora substancial de la qualitat del ríu i que han estat rellevants per l’asentament de diverses espècies animals. Paral·lelament denuncia d’altres que han esta molt contraproduents i poc efectives per a la recuperació de la biodiversitat; i reflexiona sobre la necessitat de buscar l’esència i no només una estètica, que deriva en el concepte que ell anomena encertadament artificialitat. Per finalitzar fa una reflexió que no per evident resulta menys interessant: la conciència conservacionista comença per estimar el que tenim més a prop. No puc estar-hi més d’acord: aquesta és la primera i –en la meva opinió- millor manera de dur a terme una bona pedagogia ambiental.

Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sensera : http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2890151

NOTA: Tingueu present que en la entrevista hi ha errades, que no corresponen a l’exposició d’en Xavi, si no a la interpretació del periodista.

Del Besòs al Parc Diagonal Mar

Avui m’he llevat força d’hora. Abans de trencar l’alba ja estava acabant un esmorçar contudent. Volia aprofitar el dia i això es fa molt millor amb la pantxa plena. Així doncs a primera hora del matí ja era al Parc del Litoral, a tocar de la desembocadura del ríu Besòs. Al parc hi eren els habituals per aquestes dades (no he detectat cap migrant) i tant sols cal destacar la presència d’un Pitroig Erithacus rubecula cantant. L’estatus d’aquesta espècie al parc és un petit enigma encara sense resoldre. El cas és que any rere any n’hi ha presència, però de moment encara no s’ha pogut confirmar la seva reproducció.

A la platja de la desembocadura continuava el mascle territorial de Corriol petit Charadrius dubius, però no vaig detectar cap altre indici de reproducció que no fos el seu persistent cant territorial. A prop, a una illa del ríu, s’alimentava una femella (la parella?). La zona té potencial si no fos pel tràfec continuat de pescadors.

Els que sí han aconseguit surtir-se’n ha estat la parella de polles d’aigua Gallinula chloropus que es va establert a la bassa nova fa unes setmanes. Avui rondaven per la vora amb tres pollets molt petits però força espavilats.

Hi havia poca cosa més, un Bernat pescaire Ardea cinerea inmadur i un Martinet blanc Egretta garzetta, amés d'una llocada d’ànecs collverds Anas platyrhynchos ja completament crescuts, un mascle de Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus amb molta activitat cantora (ja detectat al mateix territori des del 12 d’abril); i el més interessant de tot, els que possiblement seran dels últims limícols migrants: una parella de Cames-llargues Himantopus himantopus i un preciós Territ menut Calidris minuta lluint un vistós plomatge nupcial.

Anas platyrhynchos, joves descansant a una illa.

Calidris minuta en plomatge nupcial.

Com anècdota, comentar-vos l’ensurt que vaig tenir quan vaig veure un “gavià d’ales blanques”. Imagineu-vos com s’em va posar el cor a bategar, la tremolor a les cames que em va invair, i que dir-vos dels braços… pràcticament era incapaç d’agafar els binocles. Que estic exagerant? Ja ho sé. Però sí que va ser un moment d’intensa càrrega emocional, seguit malauradament d’una esperada decepció, doncs ja de lluny el gavià presentava un jizz massa proper al nostre Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis i no volia fer-me gaires il·lusions. Què va passar? Doncs que per alguna raó desconeguda havia perdut totes les primàries, per la qual cosa mancava de negre a les puntes de les ales i observat de lluny la cua semblava la continuació natural de les terciàries (amb l’ala plegada) i per tant aparentava res que no era. Mai havia vist una cosa semblant i mireu que n’he vist de gavians. Aqui us deixo uma fotografia a veure què n’opineu.

Un cop acabat part del transsecte, vaig acostar-me fins el Parc de Diagonal Mar (Barcelona), per tal de veure si relocalitzava l’híbrid de Martinet blanc x Martinet dels esculls Egretta garzetta x gularis. Malauradament no hi era. Tot així l’estany estava animadet: més d’una vintena d’ànecs collverds (la majoria joves) i una parella de polles d’aigua amb quatres polls ja força desenvolupats i independents. A més a més uma parella de xoriguers Falco tinnunculus van sobrevolar l'estany per després desaparèixer en direcció oest.

Anas platyrhynchos, jove.

Gallinula chloropus, adult; i un poll en la foto inferior.

Falco tinnunculus

Informe sobre la qualitat dels rius a Barcelona

La Diputació de Barcelona ha posat a disposició pública els informes relatius a l'any 2006 sobre la qualitat dels rius de la demarcació de Barcelona. Ho podeu cosultar al següent enllaç: http://ecobill.diba.cat/. El citat informe recull les dades sobre les cinc conques del territori: Llobregat, Besòs, Foix, Ter i Tordera, on s'estudien diferents paràmetres físico-químics que donen una idea de l’estat ecològic del riu i dels seus afluents.

Pel que fa al ríu Besòs, especialment al tram baix, el panorama no és gaire bo. La majoria dels índexs apunten cap a una important alteració i, segons quins, cap a una degradació extrema. No obstant això, la comparació de dades històriques permet apreciar una certa mijora en determinats paràmetres, en tant que d’altres continuen en una situació igual o encara pitjor, tal és el cas de kla situació del bosc de ribera.

Esperem que futures intervencions resultin positives. De mica en mica se'n va fent camí, però els avenços són molt lents. Tanmateix ja és força important que les administracions mirin cap al ríu i tractin de millorar-lo, però si us plau que es faci sempre pel interés del ríu, que al cap i a la fi és l'interés que ens beneficia a tots.

"Mistery" gull

Estos últimos días he estado por tierras gallegas, y aunque por razones mayores (fui a conocer a mi nuevo sobrino) no tuve casi tiempo para ir a observar aves, un simple paseo acompañado de la familia me brindó esta buena observación.

Con estas dos fotos que he colgado, a ver si os animáis a dar vuestra opinión sobre la determinación específica del ejemplar y votar en la encuestas de la derecha. En unos días pondré el resto de fotos que desvelarán al misterioso personaje.

Mucha suerte y gracias a todos.