L'ORNITONIGMA

dijous, 5 d’agost de 2010

Crònica des de Galícia: polar, canadencs i d'altres


D’aquí a finals d’agost voltaré pel sud de Galícia (i alguna escapada que faré cap al nord). Vaig arribar a finals de juliol i després de veure la família i els amics vaig anar a l’esteiro da Foz per començar a fer boca. Malgrat que es una mica d’hora, la premigració ja ha començat, i a la maresma ja es poden veure unes quantes espècies de limícoles. El 30 de juliol hi havia tres territs variats (Calidris alpina), un Tètol cuanegre (Limosa limosa), 44 polits cantaires (Numenius phaeopus), una Gamba roja vulgar (Tringa totanus), 16 gambes verdes (Tringa nebularia), i cinc xivitones (Actitis hypoleucos); ànecs collverds, martinets blancs i bernats pescaires completaven l’elenc de personatges de la ria, pel que fa a ocells aqüàtics. Ahir, 4 d’agost, s’havia afegit un Pigre gris (Pluvialis squatarola), i amb la marea baixa varen entrar una trentena de xatracs becllargs (Sterna sandvicensis), al voltant d’uns 2000 gavians argentats (Larus michahellis), algun Gavià fosc (Larus fuscus), un centenar de gavines rialleres (L. ridibundus) i una quinzena de capnegres (Larus melanocephalus) [una d’elles amb anella blanca que no vaig poder llegir].


A través de Internet em vaig assebentar que el Gavinot polar (Larus glaucoides) que l’estiu passat voltava pel sud de la ria de Vigo, encara hi romania. De manera, que la trobada no es podia ajornar més. Així doncs, ahir, 4/08/10, vaig apropar-me a l’Arenal de Calzoa, que era on habitualment el trobava, i allà estava, fidel com un clau al seu lloc. És sorprenent que un ocell àrtic romangi tant de temps per aquestes latituts i en aquestes dates! Dòcil com un gosset permet fer molt bones observacions. Avui li he fet unes fotos i uns vídeos, que comparteixo amb vosaltres.















A banda d’això, a la platja també hi havia un Pòlit cantaire jove, 11 remena-rocs (Arenaria interpres) i una Xivitona. Al mar pescaven dos xatracs becllargs, o més aviat pescava l’adult i el jove l’acosava demanant-li menjar (què difícil que és independitzar-se!). I a uns illots propers s’assolellaven uns corbs marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis).
















I així va transcórrer el matí fins arribar a casa dels meus pares.  Es clar, que per arribar-hi haig de passar per l’esteiro da Foz. I un que es feble, no vaig resistir la temptació d’aturar-me i fer una ullada. Ostres tu! Què es allò que es veu a l’illa? (quan puja la marea queden uns illots que aprofiten les aus per a descansar). I què és el que veia? Doncs el coll estirat de dues oques del Canadà (Branta canadensis). No m’ho podia creure. Però si és estiu, què cony fan aquests bitxos aquí! Vaig avisar al César Vidal, ornitòleg local, i la resposta va ser en certa manera esperada: la parelleta volta per Baiona des de fa tres anys. I fent memòria recordo que a primers de juny del 2008, passejant per Baiona al meu nevot, que aleshores tenia 20 dies, li vaig comentar: “Mira Diego, una oca canadenca. D’aquí a uns anys, ja les podràs veure”. No obstant això, “prestome” (com diem en Astúries quan una cosa t’agrada molt), ja que és una espècie que no veig sovint. Aquí us deixo un parell de vídeos.



Bé, doncs a fins avui, això és el que hi ha. Disfruteu de l’estiu i del bon temps.