La migració és un dels fenòmens més espectaculars de la natura. Molts vertebrats i d’alguns invertebrats s’impliquen en aquesta aventura tan arriscada com costosa. Però, què és la migració? Segur que qualsevol científic ho explicaria millor que jo, però per entendre’ns, és el conjunt de desplaçaments que els animals efectuen per aprofitar condicions favorables que es presenten de manera temporal. Aquests desplaçaments poden ser tan latitudinals com altitudinals o d’una altra mena com la que fan algunes aus marines, i normalment estan lligats a la presència o absència d’aliment. La migració requereix d’un elevat cost energètic, d’aquí que per tal que una espècie sigui migradora ha d’haver un diferencial positiu entre el cost i el benefici. Les aus poden migrar en grans fronts o bé fer una migració més “linial” seguint la costa, xarxes fluvials o carenes muntanyoses. N’hi ha moltes estratègies en funció de l’espècie.
Un factor determinant en la migració és la meteorologia. Les condicions meteorològiques, segons siguin favorables o no, poden afavorir o frenar el procés. Ocells tant petits com els paseriformes són molt sensibles a determinats fenòmens meteorològics. Ahir diumenge ho vaig poder constatar a Barcelona. Un matí plujós va seguir a una nit plujosa i no va ser fins el migdia que van començar a obrir-se algunes clarianes. Era el moment perfecte per sortir i apropar-se al litoral.
En primer lloc vaig anar a la desembocadura del Besòs. Era al voltant de les quatre de la tarda i no es pot dir que hagués una gran sedimentació. Uns quants mosquiters comuns (Phylloscopus collybita), algun Tallarol de casquest (Sylvia atricapilla) i un parell de tords (Turdus philomelos) va ser el que vaig veure al parc del Litoral. A la desembocadura, però, varen aparèixer els primers migrans subsaharians: una Piula dels arbres (Anthus trivialis) i una femella de Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus). Tot seguit vaig anar al parc de la Pau, però hi havia tanta gent que tret d’algun mosquiter no vaig veure res més. Amb poca esperança i una mica per inèrcia vaig enfilar cap al parc de Diagonal Mar... i vingo!
No hi havia gran quantitat d’ocells, però un mascle de Cotxa cua-roja, un Mosquiter de passa (Philloscopus trochilus), un Mosquiter pàl·lid (P. bonelli) i una femella de Merla de pit blanc (Turdus torquatus) dexaven constància dels efectes de la pluja del matí. Migradors que es van veure obligats a sedimentar fins que les condicions meteorològiques tornessin a ser favorables. Si això es dóna en un pic de migració, la sedimentació de moixons pot arribar a ser espectacular.
 |
| Fotografies testimonials de la Merla de pit blanc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada