Després d’una jornada molt intensa a l’escola,
aquesta tarda m’he apropat al parc de Diagonal Mar per fer una ullada a la
primavera, relaxar vista i oïdes, i gaudir de la olor de la gespa després de
tants dies seguits d'asfalt i formigó.
A l’estany gran estaven les oques domèstiques
que volten entre aquest parc i el de la Ciutadella, un grup petit de gavians
argentats (Larus michahellis) i una solitaria gavina vulgar (Chroicocephalus
ridibundus). Entre els salzes que comencen a brollar, s’alimentaven alguns
mosquiters comuns, mentre un mascle de Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla)
cantava sorprenentment alient als passejants. No era l’únic. Aquesta espècie
ara està en pas cap al nord i vaig veure algun exemplar més.
Tallarol de casquet |
Els que també cantaven com bojos, es
perseguien, proclamaven i defensaven ferotges el seu territori, eren els
gafarrons (Serinus serinus). I és que la primavera ja fa dies que es nota.
Potser l’evidència més clara ha estat l’observació d’un Capsigrany
(Lanius senator). És el segon que veig en els darrers cinc dies, i un altre que s'afegeix als ja observats a la zona. Una observació
d’aquesta mena en un parc urbà és realment tonificant.
Però que les hormones estan alterades per la
primavera, ho han deixat ben clar una parella de polles d’aigua (Gallinula
chloropus), que en enfosqui-se el dia han sortir del seu amagatall entre les
canyes per fer el Romeo i la Julieta.
L’arribada de la foscor l’han aprofitat també
els ardeids que sovintejen les vores de l’estany. Més tranquils sense la
presència de la gent, un parell de matinets blancs (Egretta garzetta), dos
bernats pescaires (Ardea cinerea) i un Esplugabous (Bubulcus ibis) han entrar a
l’estany, els tres últims garabé de nit.
Doncs en una tranquil·la i curta passejada he
pogut gaudir de vint espècies d’aus, i un regal sempre tan benvingut en la
ciutat com ara un Capsigrany.
Bona nit i gràcies per la visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada