Crònica d'un bon dia

Avui ha estat un dia intens. Jornada d’anellament al matí a la Serra de la Marina (Santa Coloma de Gramanet) en comnpanyia de bons amics. La sessió d’anellament científic d’ocells que s'ha dut a terme a les instal·lacions d’Ecometròpoli anava adreçada al públic amb la intenció de donar a conèixer la riquesa avifaunística del seu entorn. Allí s’han aplegat al voltant d’una trentena de persones, que al llarg del matí han gaudit del contacte amb espècies pròpies dels ambients boscosos de la serralada. Tot i que el temps no ha acompanyat i que l’indret no era ni molt menys dels millors d’aquest espai, hem pogut gaudir d’una bona diversitat d’espècies. A partir d’un Pardal de bardissa (Prunella modularis), s’ha pogut explicar la importància de mantenir els diferents ecotons que conformen el bosc. Un bosc sà està renyit amb la uniformitat, i on no hi ha uniformitat hi ha diversitat. Les bardisses i el sotobosc acullen espècies com l’esmentat pardal de bardissa. Les capsades arbòries són importants per altres espècies com la Mallarenga carbonera (Parus major) o la Mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus). El conjunt permet que el bosc ofereixi una bona biodiversitat. Un bosc “net” equival a un bosc moribund.

Pardal de bardissa 

Mallarenga cuallarga

Mallarenga carbonera

UNS ARRIBEN, ALTRES SE’N VAN I ALTRES SEMPRE HI SÓN

L'avifauna del bosc és dinàmica en l’espai, com hem vist, però també ho és en el temps. El pardal de bardissa ens visita durant l’hivern. Arriba a la serralada des de l’alta muntanya o zones del centre i nord d’Europa a la tardor, i abandona les nostres serralades litorals durant el mes de març. Avui hem tingut la sort de trobar-nos amb un d’aquests hivernants, probablement un dels últims. Però ha coincidint en el temps amb un migrant que torna de les càlides terres africanes on ha passat l’hivern. Retorna a les seves zones de cria europees, és un Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Jo també em quedo bocabadat amb un personatge de poc més de 8 grs. que és capaç de recòrrer uns quants milers de kilòmetres dos cops a l’any.

Però no ens oblidem dels que estan presents tot l’any como el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), que freqüenta bardisses, encara que també les branques mitjanes i altes dels arbres.

Femella de Tallarol capnegre

UN PASSEIG PEL RIU

“¿Pero tú nunca tienes bastante?” Una cosa així m’hauria dit ma mare fa uns anys en un dia com avui. Ara ja sap que els ocells no sempre són els mateixos i que la meva “malaltia” no té cura. De la muntanya al riu i del riu al mar. Així han estat les següents hores que vaig compartir amb el Xavi Larruy. Ornitologia urbana en esència, pura i dura. Ei, i ben orgullosos! El riu ha millorat, comença a notar-se la pohibició de la pesca al tram final de la desembocadura. A la barra de sorra hi havia un corb marí gros aturat! 

Cal fer molta pedagogia, encara més. Fer entendre a la gent la necessitat d’evitar allò innecessari. Si estàs fent footing, segueix la pista, evita ficar-te al riu. Les aus t’ho agrairan. Moltes gràcies! “Sí, m’ho ha dit un pesat”, dirà el deportista, “però potser té raó”, li respondrà el seu interlocutor. A veure què passa quan arribi el maig? Sedimentaran els limícols? Esperances no ens falten. De moment ens quedem amb el primer Capsigrany (Lanius senator) de la temporada; els becadells (Gallinago gallinago), que juguen a fet i amagar; els corriols petits (Charadrius dubius) amb les hormones en plena efervescència; i les orenetes cuablanques (Delichon urbicum), que ens recordem que dissabte que ve hem d’avançar el rellotge una hora.

Capsigrany