Avui ha estat un dia intens. Jornada
d’anellament al matí a la Serra de la Marina (Santa Coloma de Gramanet) en comnpanyia de bons amics. La
sessió d’anellament científic d’ocells que s'ha dut a terme a les
instal·lacions d’Ecometròpoli
anava adreçada al públic amb la intenció de donar a conèixer la riquesa
avifaunística del seu entorn. Allí s’han aplegat al voltant d’una trentena de
persones, que al llarg del matí han gaudit del contacte amb espècies pròpies
dels ambients boscosos de la serralada. Tot i que el temps no ha acompanyat i que
l’indret no era ni molt menys dels millors d’aquest espai, hem pogut gaudir
d’una bona diversitat d’espècies. A partir d’un Pardal de bardissa (Prunella modularis), s’ha pogut
explicar la importància de mantenir els diferents ecotons que conformen el
bosc. Un bosc sà està renyit amb la uniformitat, i on no hi ha uniformitat hi
ha diversitat. Les bardisses i el sotobosc acullen espècies com l’esmentat
pardal de bardissa. Les capsades arbòries són importants per altres espècies
com la Mallarenga carbonera (Parus major)
o la Mallarenga cuallarga (Aegithalos
caudatus). El conjunt permet que el bosc ofereixi una bona biodiversitat. Un bosc “net” equival a un bosc moribund.
Pardal de bardissa |
Mallarenga cuallarga |
Mallarenga carbonera |
UNS ARRIBEN, ALTRES SE’N VAN I ALTRES SEMPRE HI SÓN
L'avifauna del bosc és dinàmica en l’espai,
com hem vist, però també ho és en el temps. El pardal de bardissa ens visita
durant l’hivern. Arriba a la serralada des de l’alta muntanya o zones del
centre i nord d’Europa a la tardor, i abandona les nostres serralades litorals
durant el mes de març. Avui hem tingut la sort de trobar-nos amb un d’aquests
hivernants, probablement un dels últims. Però ha coincidint en el temps amb un
migrant que torna de les càlides terres africanes on ha passat l’hivern. Retorna a
les seves zones de cria europees, és un Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus). Jo també em quedo bocabadat amb un
personatge de poc més de 8 grs. que és capaç de recòrrer uns quants milers de
kilòmetres dos cops a l’any.
Però no ens oblidem dels que estan presents
tot l’any como el tallarol capnegre (Sylvia
melanocephala), que freqüenta bardisses, encara que també les branques
mitjanes i altes dels arbres.
Femella de Tallarol capnegre |
UN PASSEIG PEL RIU
“¿Pero tú nunca tienes bastante?” Una cosa
així m’hauria dit ma mare fa uns anys en un dia com avui. Ara ja sap que els ocells no sempre són
els mateixos i que la meva “malaltia” no té cura. De la muntanya al riu i del riu
al mar. Així han estat les següents hores que vaig compartir amb el Xavi
Larruy. Ornitologia urbana en esència, pura i dura. Ei, i ben orgullosos! El
riu ha millorat, comença a notar-se la pohibició de la pesca al tram final de
la desembocadura. A la barra de sorra hi havia un corb marí gros aturat!
Cal fer
molta pedagogia, encara més. Fer entendre a la gent la necessitat d’evitar allò
innecessari. Si estàs fent footing, segueix la pista, evita ficar-te al riu.
Les aus t’ho agrairan. Moltes gràcies! “Sí, m’ho ha dit un pesat”, dirà el
deportista, “però potser té raó”, li respondrà el seu interlocutor. A veure què
passa quan arribi el maig? Sedimentaran els limícols? Esperances no ens falten.
De moment ens quedem amb el primer Capsigrany (Lanius senator) de la temporada; els becadells (Gallinago gallinago), que juguen a fet
i amagar; els corriols petits (Charadrius dubius) amb les hormones en plena efervescència; i les orenetes cuablanques (Delichon
urbicum), que ens recordem que dissabte que ve hem d’avançar el rellotge
una hora.
Capsigrany |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada