Fa una estona m'ha arribat un e-mail d'una noia que demanava informació sobre una espècie d'ocell que li havia cridat l'atenció. L'havia vist a la vora d'una carretera pels voltants de Caldes de Montbui. Tractant-se d'un mascle de Faisà de Reeves (Syrmaticus reevesii), qui no quedaria sorprés?
 |
| ©Leticia |
Aquest és un exemplar més dels milers d'animals exòtics que any rere any s'escapen del seu cautiveri, bé per un descuit dels propietaris o per abandonament. La realitat és que d'una manera o altre, aquestes espècies arriben al nostre entorn natural. La majoria d'elles tenen dificultats per a sobreviure, altres amb gran versatilitat i amb un esforç d'introducció important, arriben a establir poblacions autosostentables, que de mica en mica s'estenen pel territori. Casos com el de la Cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus) o el Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea), són dos exemples d'èxits aclaparadors.
L'impacte sobre la biodiversitat és inevitable (competència, transmissió de malalties...), tal és així que la UICN considera les espècies invasores com una greu amenaça per la biodiversitat. Al 2011 es va publicar el Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras, per tal de fer front a aquest greu i creixent problema. En aquest sentit, la regulació legislativa és fonamental, però servirà de ben poc sino va acompanyada d'accions de concienciació sobre la tenència d'espècies exòtiques. I és que el mercat de mascotes cada día amplia la seva oferta fins a límits increibles. Sembla que tot val i s'imposa, per part del consumidor, el jo vull. Qui ja és propietari d'una espècie exòtica, cal que faci una tenència responsable, qui vulgui tenir una mascota, només cal anar a una protectora d'animals i adquirir en adopció aquell que en algun moment va ser víctima d'un impuls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada