A l’ultima entrada al
blog, hi parlava de l’amenaça que representen els gats asilvestrats per la
biodiversitat del parc de Ca l’Arnús i Can Solei de Badalona. Ahir al matí vaig
fer una passejada pel parc. Era un dia assolejat i fred, més propi del febrer que
no pas del novembre. No sé si era a causa del fred, però els ocells estaven una
mica més callats del que és habitual a primeres hores del matí. No obstant això,
vaig contactar 28 espècies d’ocells, una xifra gens despreciable per un parc
urbà. Pel que fa al nombre d’exemplars, resulta difícil donar una xifra en
tractar-se de passeriformes, però un mínim de 140 exemplars hi havia. És molt
poc ortodox això que dic, ja que quan parlem de passeriformes normalment ens
referim a densitats. En qualsevol cal el que tracto de dir és que a Badalona
tenim un espai verd que val la pena cuidar.
D’entre totes les
espècies que vaig veure, destaco els reietons (Regulus regulus). Hi havia un mínim de 7 ex. Una xifra contundent
per una espècie que normalment es presenta en normbres més modestos. Aquesta tardor
però està resultant excepcionalment bona per aquesta espècie, que s’està
detectant en nombres força importants arreu de Catalunya, i Barcelona i el
Barcelonès no ha quedat al marge.
A més de reitons,
hi havia bruels, l’altra espècie del génere Regulus
a Europa; cinc espècies de mallarengues (carbonera Parus major, blava Cyanistes
caeruleus, petita Periparus ater
i emplomallada Lophophanes cristatus,
a més de la cuallarga Aegithalos caudatus);
nombrosos pit-rogos (Erithacus rubecula);
algunes merles (Turdus merula); un
bon estol de pardal xarrec (Passer
montanus); petits grups de tudons (Columba
palumbus); els dos estornells (Sturnus
vulgaris i S. unicolor); unes
poques cotxes fumades (Phoenicurus
ochruros); més cueretes blanques (Motacilla
alba) que les darreres vegades; un parell de titelles (Anthus pratensis); pocs mosquiters (Phylloscopus collybita) i fringílids (només va sortir verdum Chloris chloris i gafarró Serinus serinus); alguna garsa (Pica pica); tan sols un roquerol (Ptyonoprogne rupestris); i així fins
arribar a les 28 espècies. Aquí us deixo amb algunes fotografies. Disfruteu-les
i disfruteu dels vostres parcs.
Mallarenga emplomallada |
Mascle de cotxa fumada |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada