Calabria grossa i Sit blanc

El passat dia 04/02/08, en Marcel Gil va veure una Calàbria grossa Gavia inmer al port de Barcelona (Birding Catalonia). És la segona citació per a l'espècie en aquest hivern 2007/08 al litoral del Barcelonès, després de la observada pel Xavi Larruy entre la desembocadura del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs) i el port de Badalona el 04/12/07.

D’altra banda, comentar que el mascle de Sit blanc Plectrophenax nivalis encara és present al port d’Arenys de Mar. Es va localitzar el 29/12/2007.

7 de febrer: Un altre cop al Besòs

Poques coses han canviat durant aquests dies al tram final del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs/ Santa Coloma de Gramanet/Barcelona). La Fotga Fulica atra cotinuava al mateix lloc on la vaig trobar juntament amb el Xavi Larruy el passat 22 de gener. Amb els rasclons Rallus aquaticus hivernants, he tingut molta sort: he pogut veure tres exemplars, tots a la zona més propera a la desembocadura (unos 400-500 m.). Resulta curiós comprovar que riu amunt és una espècie molt rara i la majoria de les observacions es concentren en aquest petit tram final. Tot seguit podeu veure fotografies de dos dels tres exemplars.

Rallus aquaticus

A la bassa de la desembocadura continuava també el Cabusset. Es tracta d’un record de permanència. I avui s’ha deixat fotografiar. Sembla que s’està tornant cada vegada més confiat: al principi costava molt de veure i ara no resulta gens difícil de localitzar.

Tachybaptus ruficollis

Les que no s’han deixat veure (o trobar) han estat les aloses Alauda arvensis. Considerant que aquesta espècie comença a migrar cap a les seves àrees de cria a partir de mitjans de febre, ben podrien haver marxat, tot i que és un ocell tant difícil de localitzar, perfectament podrien haver passat desapercebudes.

Per contra, els que cada vegada passant menys desapercebuts són els corbs marins grossos Phalacrocorax carbo. Aques matí, molt aprop de la gola del riu, hi havia 19 exemplars, uns descansant i secant-se al sol i altres pescant. Hi havia entre ells un inmadur, que havia perdut una bona part de les plomes secundàries més externes, allò si que era una 'window'. No sé com s’ho farà per a volar, però ho deu tenir difícil.

Al voltant de la bassa continuaven encara presents els repicatalons Emberiza schoeniclus: 3 ex. femelles. La seva presència sempre es fa més notòria per aquestes dates que és quan comencen a migrar cap a les zones de reproducció.

Emberiza schoeniclus

Els que semblen omnipresents són els mosquiters Phylloscopus collybita. Sens dubte dels ocellets més abundants a tot arreu, fent-se notar amb els seu cant, les seves acrobàcies de caça i els seus continus i negitosos movements. A sota teniu un que es va desixar fotografiar.

El més interessant, però, ha estat la gran quantitat de gavianes rialleres que s'han concentrat en aquest tram final del riu. He comptat 1209. La majoria presentaven encara librea hivernal. Prenent una mostra de 582 ex. tant sols un 2 % mostraven muda nupcial completada o superior al 85 %. L'exemplar de la fotografia és un dels pocs que ja havia completat la muda cap el plomatge nupcial.

Entre el continu de ridibundus, he pogut localitzar un primer hiver (2cy) de Larus melanocephalus i un primer hivern, en transició cap a primer estiu de Larus canus, que és el que ja porta a la zona des de finals de la tardor.

Larus melanocephalus (1er hivern)


Larus canus (1er hivern)

Comentar per últim, que dels 5 blauets Alcedo atthis que voltavent per la zona, no més n'he vist dos; i d'altra banda, ha aparegut una xivitona Actitis hypoleucos més, que s'afegeix a la que està hivernant a prop de la desembocadura. Aquesta espècie és bastant rara a l'hivern.

Vista del tram final del riu Besòs:

Gavines a Premià de Mar

Aquesta tarda ha estat productiva pel que fa a la lectura d’anelles de gavines. He recorregut el litoral entre Badalona i Premià de Mar, on he trobat (era d’esperar) el més interessant. La resta del tram gairabé buit, a excepció de la zona de Montgat, on hi havia una trentena de corbs marins, alguns gavians, un mascarell adult i un xatrac becllarg.

A la platja de Premià descansava un important estol de làrids: 87 gavines capnegres Larus melanocephalus (més del 95 % adults), 112 gavines rialleres L. ridibundus, 15 gavines corses L. audouinii (aparenment totes adultes, tret un exemplar de 3er hivern) i 2 gavians argentats de potes grogues L. michahellis de 2n hivern.

Hi havia tres exemplars anellats:

1) Una Gavina corsa amb anella de PVC blanc i codi negre 6OP al tars esquerre i anella metàl·lica al tars dret. (En Jaume Castellà m'ha informat que porta a la zona des de decembre).

2) Una altra Gavina corsa amb només una anella metàlica al tars esquerre (potser el mateix ejemplar que vaig veure l’1 de febrer), de la qual no he pogut fer la lectura.

3) I finalment, una Gavina capnegre amb anella de PVC blau fosc i codi blanc IVFL al tars esquerre i anella metàl·lica a la tíbia esquerre. Molt probablement un ocell d’origen Itàlia.

Una de les capnegres estava completament tacada de fuel a les parts inferiors, des del pit fins les infracobertores caudals (veure foto).

Una cosa que he comprovat avui és que la datació de la Gavina corsa en les últimes etapes d’inmaduresa, no és gens fácil i requereix de pràctica (i un, que encara no està prou 'curtido' amb aquesta espècie, en necessita). En principi de les 15 aus que hi havia, totes semblaven adultes. Tanmateix, “gràcies” al 'sprint' d’un practicant de footing, que, com bé podeu imaginar,va aixecar tot el grup, he pogut comprovar que n’hi havia una de 3r hivern. A la fotografia, s’hi pot veure alguns trets difícils d’apreciar si l’au descansa amb les ales plegades: les coberteres grans més externes encara retenen una mica de fosc; i mostra més quantitat de negre del que hauria de tenir-ne en el cas que fos un adult, prensentat puntes negres a la P5 i P4 (absent als adults) i el negre s’exten més per la P7, la qual cosa fa que tingui més quantitat de negre a la punta de l’ala; mostra, però, el “mirall” blanc a la P10 i las puntes blanques de les primàries no semblen ser més petites que les dels adults.

Larus adouinii de 3er hivern

A part de les gavines, he vist poca cosa més. Potser el mes destacable ha estat el moviment de mascarells Morus bassanus(majoritàriament en direcció sud, que va començar mitja hora abans de posar-se el sol: 21 ex. El que no he vist ha estat el Podiceps cristatus que va veure en Jaume Castellà fa quatre dies.

Historial de la Larus michahellis PDHB

Aquí teniu l'historial d'aquest Gavià de potes grogues Larus michahellis michahellis: gairabé quatre mesos després de ser anellat com a poll a la col·lonia de la Punta de la Banya (Delta de l'Ebre, Tarragona) ,va ser observat a la desembocadura del ríu Besòs (Sant Adrià de Besòs, Barcelona), uns 163 km. al nordest del seu lloc de neixement.

Així van les coses pel Besòs

Les coses per la desembocadura del Besòs continuen més o menys igual pel que fa a ocells; en altres sentits, però, han empitjoren. A la bassa de la desembocadura hi continua el Cabusset Tachybaptus ruficollis, cosa sorprenent si es considera el grau de molèsties que hi ha permanement al seu entorn. Igualment continuen per la zona el grup d’aloses Alauda arvensis (cosa encara més sorprenent), que ha augmentat els seus efectius dels 2-3 ex. que hi havia al començament de la hivernada, fins els six exemplars d’aquest matí. Migració, nomadisme hivernal? Desconec a quin patró es pot ajustar. Però sigui com sigui, aquesta espècie, que fa uns tres anys hi era pràcticament absent, ara està cada vegada més present al tram final del riu.

Alauda arvensis

Per contra, ha disminuit el nombre de titelles Anthus pratensis i l’estol de passarells Carduelis cannabina s’ha reduït dels més de 40 ex. inicials als 25 ex. d’avui. En aquest segon cas pot respondre a raons fenològiques, en el cas de les titelles opino que el motiu es més aviat cojuntural, que que els diumenges augmenta notablement la pressió humana, creix el grau d’estrés a què es veuen sotmeses i potser es vegin obligades a cercar llocs més tranquils. Aquesta hipòtesi es factible, doncs, el parc de la Pau, a l’altra banda del riu, n’estava ple, a més d’altres ocellets como ara un grup de 3 gratapalles Emberiza cirlus.

Emberiza cirlus

Mentre uns aguanten la pressió com poden, d’altres sembla que de mica en mica es van adaptant a la permanent presència de gent. És el cas dels corbs marins grossos. Avui, a dins del riu i a uns escasos 15 m. d’uns pescadors, un grup descansava tranquil·lament sense molestar-los aparenment la proximitat de la gent.

I ja per a terminar amb el tema de les observacions, destacar la presència de dues mallarengues blaves Parus caeruleus al Parc del Litoral, el notable augment de mosquiters Phylloscopus collybita (74 ex. en un tram de 1,7 km.), la relocalització de la fotge Fulica atra i l’observació d’una Baldriga balear Puffinus mauretanicus des de la platja del Fòrum (parc de La Pau).

Fulica atra

Com ja he explicat en alguna ocasió la pressió, derivada de diversos factors (tots d’origen antròpic) a la que està sotmés el tram final del riu és molt gran. En concret, al tram final, un dels problemas més greus és la presència permant de percadors a les dues vores, la qual cosa les fa inviables per la acollida d’ocells. Doncs bé, avui aquest problema ha pujat un esglaó. Com que una imatge (diuen) diu més que mil paraules, us deixo amb aquesta postal, que és molt descriptiva d’aquesta problemàtica.

Gavines corses a Premià de Mar

Fa uns dies, en Jaume Castellà, m'explicava de la hivernada d'un estol de Gavina Corsa a Premià de Mar. Aquesta espècie que és regular, encara que no gaire nombrosa al litoral nord del Barcelonès, durant les migracions, està virtualment absent durant l'hivern en aquesta zona del litoral català. Pel que he pogut llegir en relació amb aquest tema, sembla que a l'hivern hi ha una rarificació de l'espècie cap al nord, tot i que els darrers anys hi ha indrets, com ara Premià de Mar, on es consolida la presència hivernal d'aquesta bonica gavina.

Aquesta tarda m'he apropat fins la platja de Premià de Mar (Maresme), i he pogut gaudir de la observació d'un grup de 24 exemplars adults descansant a la platja. Dos d'ells estaven anellats. Un portava una anella de lectura a distància de color blanc i dígits negres amb el codi BJP a la pota dreta, i una anella metàl·lica a l'esquerra. L'altre tant sols duia una anella metàl·lica a la pota esquerra que no he pogut llegir. També comentar que un dels exemplars estava mutilat d'una pota. Malauradament es massa freqüent veure exemplars mutilats (d'aquesta i d'altres espècies d'aus marines), normalment aquestes mutilacions estan provocades per accidents amb aparells de pesca, i en moltes ocasions comprometen la seva supervivència.

Exemplar mutilat.

Exemplar anellat; codi BJP.

NOTA DEL 03/02/08: Aquesta gavina té més de 20 anys !!! En Jaume Castellà la va veure el mateix dia unes hores abans i al mateix lloc.

Exemplar amb anella metàl·lica.

Gavià argentat PDFD

Aquí teniu l'historial d'aquest 2n any calendari de Larus michahellis michahellis. Des de que va ser anellada com a poll a la col·lonia de la Punta de la Banya al Delta de l'Ebre, ha estat detectada al Cantàbric occidental, amb quatre registres a la costa central d'Astúries. A veure què es diuen dels seus moviments futurs avistaments.