Les coses per la desembocadura del Besòs continuen més o menys igual pel que fa a ocells; en altres sentits, però, han empitjoren. A la bassa de la desembocadura hi continua el Cabusset Tachybaptus ruficollis, cosa sorprenent si es considera el grau de molèsties que hi ha permanement al seu entorn. Igualment continuen per la zona el grup d’aloses Alauda arvensis (cosa encara més sorprenent), que ha augmentat els seus efectius dels 2-3 ex. que hi havia al començament de la hivernada, fins els six exemplars d’aquest matí. Migració, nomadisme hivernal? Desconec a quin patró es pot ajustar. Però sigui com sigui, aquesta espècie, que fa uns tres anys hi era pràcticament absent, ara està cada vegada més present al tram final del riu.
Alauda arvensis
Per contra, ha disminuit el nombre de titelles Anthus pratensis i l’estol de passarells Carduelis cannabina s’ha reduït dels més de 40 ex. inicials als 25 ex. d’avui. En aquest segon cas pot respondre a raons fenològiques, en el cas de les titelles opino que el motiu es més aviat cojuntural, que que els diumenges augmenta notablement la pressió humana, creix el grau d’estrés a què es veuen sotmeses i potser es vegin obligades a cercar llocs més tranquils. Aquesta hipòtesi es factible, doncs, el parc de la Pau, a l’altra banda del riu, n’estava ple, a més d’altres ocellets como ara un grup de 3 gratapalles Emberiza cirlus.
Emberiza cirlus
Mentre uns aguanten la pressió com poden, d’altres sembla que de mica en mica es van adaptant a la permanent presència de gent. És el cas dels corbs marins grossos. Avui, a dins del riu i a uns escasos 15 m. d’uns pescadors, un grup descansava tranquil·lament sense molestar-los aparenment la proximitat de la gent.
I ja per a terminar amb el tema de les observacions, destacar la presència de dues mallarengues blaves Parus caeruleus al Parc del Litoral, el notable augment de mosquiters Phylloscopus collybita (74 ex. en un tram de 1,7 km.), la relocalització de la fotge Fulica atra i l’observació d’una Baldriga balear Puffinus mauretanicus des de la platja del Fòrum (parc de La Pau).
Fulica atra
Com ja he explicat en alguna ocasió la pressió, derivada de diversos factors (tots d’origen antròpic) a la que està sotmés el tram final del riu és molt gran. En concret, al tram final, un dels problemas més greus és la presència permant de percadors a les dues vores, la qual cosa les fa inviables per la acollida d’ocells. Doncs bé, avui aquest problema ha pujat un esglaó. Com que una imatge (diuen) diu més que mil paraules, us deixo amb aquesta postal, que és molt descriptiva d’aquesta problemàtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada