L'ORNITONIGMA

dijous, 7 de febrer de 2008

7 de febrer: Un altre cop al Besòs

Poques coses han canviat durant aquests dies al tram final del riu Besòs (Sant Adrià de Besòs/ Santa Coloma de Gramanet/Barcelona). La Fotga Fulica atra cotinuava al mateix lloc on la vaig trobar juntament amb el Xavi Larruy el passat 22 de gener. Amb els rasclons Rallus aquaticus hivernants, he tingut molta sort: he pogut veure tres exemplars, tots a la zona més propera a la desembocadura (unos 400-500 m.). Resulta curiós comprovar que riu amunt és una espècie molt rara i la majoria de les observacions es concentren en aquest petit tram final. Tot seguit podeu veure fotografies de dos dels tres exemplars.



Rallus aquaticus

A la bassa de la desembocadura continuava també el Cabusset. Es tracta d’un record de permanència. I avui s’ha deixat fotografiar. Sembla que s’està tornant cada vegada més confiat: al principi costava molt de veure i ara no resulta gens difícil de localitzar.


Tachybaptus ruficollis

Les que no s’han deixat veure (o trobar) han estat les aloses Alauda arvensis. Considerant que aquesta espècie comença a migrar cap a les seves àrees de cria a partir de mitjans de febre, ben podrien haver marxat, tot i que és un ocell tant difícil de localitzar, perfectament podrien haver passat desapercebudes.

Per contra, els que cada vegada passant menys desapercebuts són els corbs marins grossos Phalacrocorax carbo. Aques matí, molt aprop de la gola del riu, hi havia 19 exemplars, uns descansant i secant-se al sol i altres pescant. Hi havia entre ells un inmadur, que havia perdut una bona part de les plomes secundàries més externes, allò si que era una 'window'. No sé com s’ho farà per a volar, però ho deu tenir difícil.




Al voltant de la bassa continuaven encara presents els repicatalons Emberiza schoeniclus: 3 ex. femelles. La seva presència sempre es fa més notòria per aquestes dates que és quan comencen a migrar cap a les zones de reproducció.


Emberiza schoeniclus

Els que semblen omnipresents són els mosquiters Phylloscopus collybita. Sens dubte dels ocellets més abundants a tot arreu, fent-se notar amb els seu cant, les seves acrobàcies de caça i els seus continus i negitosos movements. A sota teniu un que es va desixar fotografiar.




El més interessant, però, ha estat la gran quantitat de gavianes rialleres que s'han concentrat en aquest tram final del riu. He comptat 1209. La majoria presentaven encara librea hivernal. Prenent una mostra de 582 ex. tant sols un 2 % mostraven muda nupcial completada o superior al 85 %. L'exemplar de la fotografia és un dels pocs que ja havia completat la muda cap el plomatge nupcial.



Entre el continu de ridibundus, he pogut localitzar un primer hiver (2cy) de Larus melanocephalus i un primer hivern, en transició cap a primer estiu de Larus canus, que és el que ja porta a la zona des de finals de la tardor.


Larus melanocephalus (1er hivern)


Larus canus (1er hivern)

Comentar per últim, que dels 5 blauets Alcedo atthis que voltavent per la zona, no més n'he vist dos; i d'altra banda, ha aparegut una xivitona Actitis hypoleucos més, que s'afegeix a la que està hivernant a prop de la desembocadura. Aquesta espècie és bastant rara a l'hivern.

Vista del tram final del riu Besòs: