Oreneta cuarogenca a Cal Tet (06/04/08)

Aquestes boniques fotografies d'Oreneta cuarogenca Hirundo daurica, les va fer en Pierino Perrone el passat 6 d'abril a Cal Tet, Delta del Llobregat. Vull agrair-li la seva col·laboració i felicitar-li per aquesta observació tan maca.

(c) Pierino Perrone

Entrevista al Xavi Larruy sobre el ríu Besòs

Avui, a la edició del Barcelonès nord del diari El Punt, hi surt publicada una entrevista feta al biòleg Xavi Larruy, que des de fa anys treballa en l’estudi i la conservació del ríu Besòs. Al llarg de l’entrevista, en Xavi destaca les intervencions que varen permetre una millora substancial de la qualitat del ríu i que han estat rellevants per l’asentament de diverses espècies animals. Paral·lelament denuncia d’altres que han esta molt contraproduents i poc efectives per a la recuperació de la biodiversitat; i reflexiona sobre la necessitat de buscar l’esència i no només una estètica, que deriva en el concepte que ell anomena encertadament artificialitat. Per finalitzar fa una reflexió que no per evident resulta menys interessant: la conciència conservacionista comença per estimar el que tenim més a prop. No puc estar-hi més d’acord: aquesta és la primera i –en la meva opinió- millor manera de dur a terme una bona pedagogia ambiental.

Al següent enllaç podeu llegir l’entrevista sensera : http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2890151

NOTA: Tingueu present que en la entrevista hi ha errades, que no corresponen a l’exposició d’en Xavi, si no a la interpretació del periodista.

Del Besòs al Parc Diagonal Mar

Avui m’he llevat força d’hora. Abans de trencar l’alba ja estava acabant un esmorçar contudent. Volia aprofitar el dia i això es fa molt millor amb la pantxa plena. Així doncs a primera hora del matí ja era al Parc del Litoral, a tocar de la desembocadura del ríu Besòs. Al parc hi eren els habituals per aquestes dades (no he detectat cap migrant) i tant sols cal destacar la presència d’un Pitroig Erithacus rubecula cantant. L’estatus d’aquesta espècie al parc és un petit enigma encara sense resoldre. El cas és que any rere any n’hi ha presència, però de moment encara no s’ha pogut confirmar la seva reproducció.

A la platja de la desembocadura continuava el mascle territorial de Corriol petit Charadrius dubius, però no vaig detectar cap altre indici de reproducció que no fos el seu persistent cant territorial. A prop, a una illa del ríu, s’alimentava una femella (la parella?). La zona té potencial si no fos pel tràfec continuat de pescadors.

Els que sí han aconseguit surtir-se’n ha estat la parella de polles d’aigua Gallinula chloropus que es va establert a la bassa nova fa unes setmanes. Avui rondaven per la vora amb tres pollets molt petits però força espavilats.

Hi havia poca cosa més, un Bernat pescaire Ardea cinerea inmadur i un Martinet blanc Egretta garzetta, amés d'una llocada d’ànecs collverds Anas platyrhynchos ja completament crescuts, un mascle de Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus amb molta activitat cantora (ja detectat al mateix territori des del 12 d’abril); i el més interessant de tot, els que possiblement seran dels últims limícols migrants: una parella de Cames-llargues Himantopus himantopus i un preciós Territ menut Calidris minuta lluint un vistós plomatge nupcial.

Anas platyrhynchos, joves descansant a una illa.

Calidris minuta en plomatge nupcial.

Com anècdota, comentar-vos l’ensurt que vaig tenir quan vaig veure un “gavià d’ales blanques”. Imagineu-vos com s’em va posar el cor a bategar, la tremolor a les cames que em va invair, i que dir-vos dels braços… pràcticament era incapaç d’agafar els binocles. Que estic exagerant? Ja ho sé. Però sí que va ser un moment d’intensa càrrega emocional, seguit malauradament d’una esperada decepció, doncs ja de lluny el gavià presentava un jizz massa proper al nostre Gavià argentat de potes grogues Larus michahellis i no volia fer-me gaires il·lusions. Què va passar? Doncs que per alguna raó desconeguda havia perdut totes les primàries, per la qual cosa mancava de negre a les puntes de les ales i observat de lluny la cua semblava la continuació natural de les terciàries (amb l’ala plegada) i per tant aparentava res que no era. Mai havia vist una cosa semblant i mireu que n’he vist de gavians. Aqui us deixo uma fotografia a veure què n’opineu.

Un cop acabat part del transsecte, vaig acostar-me fins el Parc de Diagonal Mar (Barcelona), per tal de veure si relocalitzava l’híbrid de Martinet blanc x Martinet dels esculls Egretta garzetta x gularis. Malauradament no hi era. Tot així l’estany estava animadet: més d’una vintena d’ànecs collverds (la majoria joves) i una parella de polles d’aigua amb quatres polls ja força desenvolupats i independents. A més a més uma parella de xoriguers Falco tinnunculus van sobrevolar l'estany per després desaparèixer en direcció oest.

Anas platyrhynchos, jove.

Gallinula chloropus, adult; i un poll en la foto inferior.

Falco tinnunculus

Informe sobre la qualitat dels rius a Barcelona

La Diputació de Barcelona ha posat a disposició pública els informes relatius a l'any 2006 sobre la qualitat dels rius de la demarcació de Barcelona. Ho podeu cosultar al següent enllaç: http://ecobill.diba.cat/. El citat informe recull les dades sobre les cinc conques del territori: Llobregat, Besòs, Foix, Ter i Tordera, on s'estudien diferents paràmetres físico-químics que donen una idea de l’estat ecològic del riu i dels seus afluents.

Pel que fa al ríu Besòs, especialment al tram baix, el panorama no és gaire bo. La majoria dels índexs apunten cap a una important alteració i, segons quins, cap a una degradació extrema. No obstant això, la comparació de dades històriques permet apreciar una certa mijora en determinats paràmetres, en tant que d’altres continuen en una situació igual o encara pitjor, tal és el cas de kla situació del bosc de ribera.

Esperem que futures intervencions resultin positives. De mica en mica se'n va fent camí, però els avenços són molt lents. Tanmateix ja és força important que les administracions mirin cap al ríu i tractin de millorar-lo, però si us plau que es faci sempre pel interés del ríu, que al cap i a la fi és l'interés que ens beneficia a tots.

"Mistery" gull

Estos últimos días he estado por tierras gallegas, y aunque por razones mayores (fui a conocer a mi nuevo sobrino) no tuve casi tiempo para ir a observar aves, un simple paseo acompañado de la familia me brindó esta buena observación.

Con estas dos fotos que he colgado, a ver si os animáis a dar vuestra opinión sobre la determinación específica del ejemplar y votar en la encuestas de la derecha. En unos días pondré el resto de fotos que desvelarán al misterioso personaje.

Mucha suerte y gracias a todos.

Possible Egretta gularis híbrida a Barcelona

El passat 27 de maig, l’Artur Degollada va veure al Parc de Diagonal Mar (districte de Sant Martí, Barcelona) un martinet que va identificar com a Egretta gularis o possible híbrid entre aquesta espècie i E. garzetta. Tot apunta cap aquesta segona possibilitat. Sembla –segons informació de Josep G. García, apareguda a l’Auscat- que pot ser un exemplar híbrid que des d'una setmana abans es venia observant regularment a la colònia d’ardeids del Parc Zoològic de la Ciutat Comtal.

El dia 29 vaig apropar-me fins el Parc de Diagonal Mar i el vaig relocalitzar. Era a l’estany i estava associat a un Martinet blanc Egretta garzetta, amb qui mantenia una relació de clara dominància. La possibilitat de veure els dos individus junts, em va permetre fer una comparació directa, podent apreciar alguns trets diferencials estructurals i morfològics. Per exemple, presentava una complexió clarament més robusta en relació a E. garzetta, era menys esbelta i estilitzada i, en conseqüència, la seva apariència resultava menys elegante i més compacta. El cap semblava proporcionalmente més fort i angulós i també més gros, i estava rematat per un bec notablemente més llarg amb el culmen convex, de base més ampla i més profundamente insertat a la cara; em recordava vagament el d’una Ardea cinerea. Aquest tret era especialmente evident en comparació directa: E. garzetta el té molt recte, afilat i d’apariència, diguem-ne, més delicada, formant un perfil molt més suau. Tanmateix hi havia altres trets que s’acostaven a E. garzetta com ara la proporció tíbia/tars; o el bec completamente negre, sense visos de tons groguencs o pàl·lids.

Com podeu veure el plomatge és gris cendrós amb reminiscències blavoses segons la llum, especialment a les coberteres alars, on també s’apreciaven plomes d’un gris més marronós. Això i el fet que conservés plomes juvenils, em fa pensar que es tracta d’un exemplar inmadur. Les ales presentaven traços blancs a les banderes exteriors de les primàries, grans coberteres i coberteres primàries, i també taques blanques irregulars a la resta del ala.

És la primèra vegada que veig aquesta espècie i desconec si es tracta d’un ejemplar pur o híbrid (per la bibliografia a la que he tingut accés tot apunta cap aquesta última possibilitat). Us deixo unes fotografies per tal que podeu extreure les vostres pròpies conclusions.

------------------------------

El pasado 27 de mayo, Artur Degollada observó en el Parc de Diagonal Mar (Barcelona) una garceta que identificó como Egretta gularis o posible híbrido entre esta especie y E. garzetta. Todo apunta a la segunda posibilidad. Según informava Josep G. García en Auscat, podría tratarse del mismo ejemplar híbrido que se observa desde el 10 de mayo en la colonia de ardeidos del Parque Zoológico.

El día 29 hice una visita al Parc de Diagonal Mar y lo pude relocalizar. Estaba en el estanque, associado a una Garceta común Egretta garzetta, con la que mantenia una relación de clara dominancia. La posibilitatd de ver a los dos individuos juntos, me permitió hacer una comparación directa, gracias a lo cual pude apreciar algunos rasgos diferenciales de tipo estructural y morfológico. Por ejemple, presentaba una complexión claramente más robusta en relación a E. garzetta, era menos esbelta y estilizada y, en consecuencia, su apariencia resultaba menos elegante y más compacta. La cabeza parecía proporcionalmente más grande, fuerte y angulosa, y estaba rematada por un pico notablemente más largo con el culmen convexo, y con una base más ancha y más profundamente insertada en la cara; me recordaba vagamente al de una Ardea cinerea. Este rasgo era especialmente evidente en comparació directa: E. garzetta lo tiene muy recto, afilado y de apariencia más delicada, formando un perfil mucho más suave. Sin embargo, había otros rasgos muy próximos a E. garzetta: proporción de las patas (relación tibia/tarso), o el pico completamente negro, sin visos de tonos amarillentos o pálidos.

El plumaje era gris ceniza con tintes azulados especialmente en las coberteres alares, donde también se apreciaban plumas de un tono gris-marrón. Esto, juntamente con el hecho de que conservaba plumas juveniles, me hace pensar que se trata de un ejemplar inmaduro. Las alas presentaban trazos blancos en las banderas exteriores de las primarias, grandes cobertoras y cobertoras primarias, además de manchas blancas irregularmente reparditas por el resto del ala.

Es la primera vez que veo esta especie y desconozco si se trata de un exemplar puro o híbrido, pero por la bibliografia a la que he tenido acceso todo apunta a esta última posibilidad. Os dejo unes fotografias para que podáis sacar vuestras propias conclusiones.

Egretta garzetta

L'atles dels ocells de Catalunya a la Xarxa

Al desembre del 2004 es va publicar l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, una magnífica eina per a la conservació i la gestió eficaç de les aus a Catalunya. Aquesta obra va substituir el primer atles, editat al 1983 (Muntaner, J. et al. 1983. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Barcelona).
Qualsevol que hagi tingut l’oportunitat d’aprofundir en la seva lectura, s’haurà adonat que va molt més enllà de la mera representació de la distribució especial de les espècies d’ocells que nien al territori català. El tractament de les dades es va fer mitjançant uns models estadístics basats en el níxol ecològic i tècniques d’interpolació espacial que van permetre representar cartogràficament la probabilitat de trobar una espècie a qualsevol punt del territori; es a dir, es van poder generar mapes d’índex d’abundància que mesuren la probabilitat d’aparició de cada espècie durant el periode reproductor. Aquesta informació es complementa amb un gràfic d’altitud, que representa els rangs altitudinals preferencials de cada espècie; i un altre de característiques paisagístiques, que indica quins hàbitats són presents a les quadrícules UTM 1x1, independenment de si són seleccionats o no per l’espècie. Tot plegat, juntament amb la rigurositat i excel·lència dels textos, donen a aquesta obra un valor inqüestionable.

Ara s'ha donat un pas molt important: existeix la possibilitat d’accedir a tota aquesta informació directament des de Xarxa. Amb la col·laboració de l’ICO i la Fundació Territori i Paissatge, s’ha creat un web que permet fer consultes diverses. Per exemple, des de consultar les fitxes de cada espècie, a conèixer els ocells que n’hi ha a una comarca o municipi per ordre d’abundància i podem visualitzar la probabilitat d’aparició de cada espècie. Imagineu-vos el joc que dóna això, però el millor -per aquells que no el coneixeu- és que el proveu vosaltres mateixos. Cliqueu aquest enllaç per accedir-hi: http://oslo.geodata.es/ftp/ocells/

Molta sort i bones observacions.