Per les terres de Ponent, Lleida

Anthus pratensis

El passat diumenge 18 de novembre vaig fer una visita a la plana de Lleida. A primera hora del matí, amb una glaçada important (-4º C), vaig realitzar un recorregut de 2 km. per una pista agrícola, a mig camí entre Bellvís i Termens, que transcorria entre erms, camps de conrreu, rostolls de blat de moro, camps de fruiters i orles de canyis entre els camps amb taques arborees i arbustives disperses, lligades a canals i petits cursos d'aigua.

Els resultats van ser: 2 espulgabous Bubulcus ibis, 2 Bernat pescaire Ardea cinerea, 2 xoriguers Falco tinnunculus, 3 sisons Tetrax tetrax, 99 fredalugues Vanellus vanellus, un puput Upupa epops, 73 aloses Alauda arvensis, una Cogullada Galerida cristata, 28 titelles Anthus pratensis i 6 grassets de muntanya A. spinoletta, 3 Motacilla cinerea, 5 M. alba alba i una femella de la ssp. yarrellii, 2 pit-rojos Erithacus rubecula, 2 Saxicola torquatus, 3 Cettia cetti, 4 mosquiteres Phylloscopus collybita, 35 Sturnus vulgaris/unicolor, 8 garces Pica pica, 19 Passer montanus, 63 pinsans Fringilla coelebs, un Lluer Carduelis spinus, 4 caderneres C. carduelis i 5 repicatalons Emberiza schoeniclus.


Anthus spinoletta


Camí de l'estany d'Ivars i Vila-Sana, vaig anar fent diverses aturades. Per tots els camps, hi eren presents les titelles i barrejades amb elles algun Grasset de muntanya. Els estols de fredalugues es veien per tot arreu, encara que no gaire nombrosos, en petits estos o en solitari. D'aloses sí que n'hi havia bons grups. A un camp formaven un grup mixt amb unes 38 calàndries Melanocoryhpha calandra. El més interessant va ser presenciar l'atac d'una femella d'Esmerla Falco columbarius a un grup de titelles; i amb èxit, ja que va agafar-ne una.

Vanellus vanellus


Ja a l'estany vaig censar un bon grapat d'ànecs, la majoria collverds Anas platyrhynchos (548 ex.) i en menor proporció cullarots A. clypeata (67 ex.), xarxets A. crecca (29 ex.), ànecs xiuladors A. penelope (15 ex.), Aythya ferina (3 mascles i 6 femelles), grisets A. strepera (un mascle i una femella) i una femella d'A. acuta.

Entre els morrels de cap roig, hi havia una femella amb uns trets diferencials que potser podrien apuntar cap un possible híbrid (A. ferina x ferruginea?). El patró general responia al d'una femella prototip. Presentava però un parell de característiques que la diferenciaven de la resta allà presents. D'una banda, un cap, coll i pit una mica més foscos (marrons) i amb més contrast amb les parts grises del que és habitual per a l'espècie. D'altra banda, mostraba les infracoberteres caudals d'un blanc pur, envoltades per una banda vertical marró fosca, la qual contrastava notablement amb els flancs grisos. Estructuralment no vaig apreciar diferències significatives. No obstant això, tampoc vaig tenir oportunitat de veure-li altres trets que em facilitessin alguna pista més, degut a què l'exemplar romania continuament en actitud de descans (de fet tant sols en una ocasió li vaig poder veure la cara i mostrava les marques típiques d'A. ferina, així com el ull fosc). He afegit una fotografia documental com a testimoni gràfic per tal de veure que us sembla a vosaltres.

Al mig, possible Aythya híbrid


També vaig veure un Buteo amb una estructura i un patró de plomatge que describeixo tot seguit: "La silueta recordaba a la de un águila, con alas rectas, anchas, largas y de apariencia rectangular (pude hacer una comparación simultanea entre este Buteo, una Larus michahellis y un B. buteo; el 1º tenía mayor envergadura que los dos anteriores y la gaviota mostraba más envergadura que el B. buteo). Tenía la punta de les primarias bien digitalizadas. Cabeza y cuerpo de un tono pardo rojizo o anaranjado muy diluido, igual que las infracobertoras alares, salvo las infracobertoras primarias que eran negruzcas, formando un parche carpal oscuro bien conspicuo. Esto hacia que mostrara un claro contraste con las plumas de vuelo, especialmente con las primarias externas que se veían muy blancas y aparentemente sin marcas. Las secundarias eran de un blanco menos conspícuo, lo cual podria ser indicativo de barreado oscuro. Puntas de las primarias negras con fuerte contraste con el área blanca. El resto del borde del ala era negruzca y este tono parecía fundirse en las secundarias más internas con el tono rojizo del vientre y las cobertoras alares. La cola era clara (crema o blancuzca), aparentemente sin barreado y sin banda oscura terminal y proporcionalmente más larga que la del B. buteo. Las partes superiores eran de un tono pardo con tintes castaños, con las puntas de las alas y los bordes de fuga negruzcos. LLamaba mucho la atención el hecho de que las primarias internas eran muy pálidas y formaban una especie de parche blancuzco muy contrastado con el resto del ala. El obispillo era pardo como el resto de las partes superiores y contrastaba con la cola pálida".

En la meva opinió podría tractar-se d'un Buteo rufinus. La descripció serà enviada al CR per la seva valoració.

Pel que fa a la resta d'espècies destacar la presència d'un Podiceps nigricollis, 19 Ardea cinera, 91 cigonyes Ciconia ciconia, 30 fotges i al menys 4 rasclons. A última hora van arribar a durmir uns 400 espulgabous Bubulcus ibis i durant uns minuts va sobrevolar la vora de l'estany, per la banda d'Ivars un Mussol emigrant Asio flammeus.

Dormider de espulgabous i cobs marins