Per les planes de Lleida

Potser ja ho he esmentat alguna vegada, però perdoneu-me per la meva insistència. Va ser en aterrar a Catalunya quan vaig adonar-me de l’efecte desestressant dels horitzons llunyans, i precisament els grans espais oberts de la Plana de Lleida em permeten gaudir d’aquesta horitzontalitat que trenca amb la rutina vertical, tant agressiva de vegades, de la gran Barcelona. Així doncs el diumenge 15 de juny enfilava l’A-2 cap a les Terres de Ponent amb la intenció de passar uns dies de tranquil·litat ben allunyat de tot el que comporta la gran ciutat.

Sempre he dit -i amb rotunditat- que ornitològicament Lleida mai decepciona. Tant és així que encara no havia posat els peus a terra, quan circulant per l’autovia, aproximadament a l’alçada de Bell-lloc (km. 475), vaig veure un preciós mascle de Falcó cama-roig Falco vespertinus, que malauradament no vaig poder relocalitzar en dies posteriors.

El matí del 16 de juny, amb l’empremta de la imatge del vespertinus al meu cap, vaig enfilar cap a Alfés, una zona molt bona per aquest petit falcó de l’Europa oriental. Tenia l’esperança de poder trobar-ne més, encara que les dades ja eren una mica tardanes. De cama-rojos, no en vaig veure cap, però la plana bullia d’activitat. En un recorregut per pistes agrícoles entre Alfès i Aspa vaig veure un estol d’11 milans negres Milvus migrans circlejant a baixa altura; una Polla d’aigua Gallinula chloropus a una petita bassa de reg; quatre mascles territorials de Sisó Tetrax tretrax cantant des de les vores dels camps de blat; tres torlits Burhinus oedicnemus fent-se notar amb els seus gemecs; un mascle de Colit ros Oenanthe hispanica; un parell de botxins Lanius meridionalis i dues parelles de capsigranys L. senator, una de les quals duia becada; una parella de gralles de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax alimentant un jove volander i 4 ex. adults més; un jove de gratapalles Emberiza cirlus; i nombroses cogullades vulgars i alguna fosca (Galerida cristata i G. thecklae respectivament) cantant o duent becada; a més a més de aligot, xoriguer, perdius, tudons, mussols, picot verd, falciots, orenetes, estornells negres, garses, pardals... el més interessant, però, va ser un voltor Gyps fulvus sobrevolant el poble d’Aspa i un mascle cantant de Terrerola vulgar Callandrella brachydactyla. On vaig gaudir de debò d’aquesta espècie, però, va ser a prop de la timoneda d’Alfés on vaig trobar un grup de terreroles vulgars, formant al meu parer una colònia laxa: en un espai inferior a 1 ha. n’hi havia si més no 4 mascles cantant, un exemplar duent becada i un altre alimentant-se a la vora d’un camí.

Milvus migrans

Calandrella brachydactyla

Burhirus oedicnemus

El dimarts 16 de juny va clarejar plovent, una pluja fina que de tant en tant parava i permetia fer alguna observació. Vaig acostar-me fins els camps que hi ha al nord de Cervera, un mosaic de conreus de cereal, envoltats d’orles de bosc mediterrani. Per sobre de l’ermita de Sant Julià, va passar volant un solitari Milà negre. L’ambient estava invait pel monòton cant del Cruixidell Emberiza calandra; trencada de tant en tant pel torrent de veu del Rossinyol Luscinia megarhynchos. A les bosquines vaig veure quatre puputs Upupa epops (un mascle cantant); una mascle de Calàndria Malanocorypha calandra cantant; unes quantes cotolius Lullula arborea (una cantant), algunes grives Turdus viscivorus; un mascle territorial de Bosqueta vulgar Hippolais polyglotta; dues parelles de Capsigrany (una duen becada), una cridanera femella d’Oriol Oriolus oriolus, volant d’una massa boscosa a una altre; un mascle de Pinsà Fringilla coelebs cantant, i molts altres ocells comuns.

La tarda, la vaig reservar per apropar-me a l’estany d’Ivars i Vila-Sana. Tenia ganes de veure les dues parelles de Gavina capnegra Larus melanocephalus que aquesta temporada s’han establert a la colònia de Gavina riallera L. ridibundus. És la primera reproducció d’aquesta espècie a la Catalunya interior. Fins ara era un nidificant irregular i ocasional al Delta de l’Ebre, on es va reproduir per primer cop el 1987. En vaig veure tres adults, un dels quals alimentava un parell de polls de tamany mitjà encara no emplomats.

En relació a les gavines rialleres vaig comptar un mínim de 136 adults, uns pocs exemplars de 1er estiu i un mínim de 41 polls, dels quals més del 85 % estaven ja gairebé desenvolupats. L’Albert Cama ha estimat unes 250 parelles i aquest any “per tal d’estudiar els moviments i la dinàmica de les gavines que nien a l’estany es van anellar un total de 97 polls amb anelles blaves. Les anelles, de 4 dígits, comencen totes amb N seguides de dos números i una lletra (T ó R)”. Si localitzeu qualsevol d’aquests exemplars, podeu notificar-ho a l’Albert Cama a la següent adreça electrònica: albert_km@hotmail.com.

Hi havia poca cosa més: al menys 7 adults de Cabussó emplomallat Podiceps cristatus i 7 polls de diferents edats; a destacar també la gran densitat de Balquers Acrocephalus arundinaceus, dels quals vaig comptar entre els dos observatoris de la banda d’Ivars 14 mascles cantant. A més a més, una femella d’Arpella vulgar Circus aeroginosus i una parella de Teixidor Remiz pendulinus.

Acrocephalus arundinaceus

El dia el vaig tancar amb un recorregut pel secà de Bellpuig. Als camps on ja s’havia fet la collita s’aplegaven un bon grapat de xoriguers Falco tinnunculus i entre ells caçava una femella de xoriguer petit Falco naumanni i una parella de Gaig blau Coracias garrulus (en total en vaig veure sis). En tant sols dos camps, a banda i banda d’un camí, hi havia 11 mascles de Sisó, que cantaven, feien vols territorials o es empentaven amb fruïció, mentrestant una femella amb tres pollets s’alimentava aliena a les seves baralles.

Falco naumanni

Coracias garrulus

Tetrax tetrax


Una hora després de posar-se el sol i gràcies a les llums del cotxe vaig veure uns puntets vermellosos desplaçant-se aleatòriament a la foscor, apareixien i deixapareixien i de vegades s’estaven quiets. Eren els ulls dels sibocs Caprimulgus ruficollis. Vaig tenir la sort de veure dos exemplars força bé, posats al camí, impertèrrits davant la meva presència. Avançat cap a Bellpuig va passar una Òliva Tyto alba en vol rasant.

Caprimulgus ruficollis


Aquesta va ser la fauna que em va acompanyar en dies posteriors. Destacar potser l’observació d’un altre Milà negre i d’un Milà reial Milvus milvus.

A partir d'avui faig un parentesi vacacional i no sé exactament quan ens tornarem a trobar. Que tingueu molt bon estiu i moltes gràcies per llegir-me.