La primavera ja està al caure. Es nota que la naturalesa comença a mostrar els primers signes del canvi cap a la noca estació, malgrat que aquest suau hivern encara no s’ha acomiadat del tot. Des de dissabte, al meu cap encara hi resona el cant insistent dels gafarrons. Els mascles d’aquests petits fringíl·lids cantaven amb força als camps que envolten el monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona, ique juntament amb els tallarols capbenegres (també hi havia molts mascles cantant) van ser les espècies més nombresses i conspícues. Encara volten per la zona un un parell d’estols importants i molts petits grups on els mascles competeixen per veure qui canta més fort. Aquest mateix espectacle el vaig veure a l’endamà a la petita pineda de pi blanc que hi ha al costat de La Pleta, el Centre d’Interpretació del Parc Natural del Garraf.
Sylvia melanocephala (femella)
A la zona encara resten alguns hivernants, però el seu número s'ha reduit molt i tant sols vaig veure individus solitaris com ara un mascle d’Emberiza cia o un Pardal de bardissa Prunella modularis, o bé en petits grups com els pinsans Fringilla coelebs o els mosquiters Phylloscopus collybita. L’únic a destacar va ser l’observació d’un Buteo buteo, espècie molt rara a la zona al llarg de tot l’any, un solitari Lluer Carduelis spinus i una parella de mallarengues cuallargues Aegithalos caudatus enfeinades amb la construcció del seu niu.
Phylloscopus collybita
Qui també estava cridaner va ser un falcó pelegri observat a un punt del litoral de Barcelona.
Falco peregrinus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada