L'ORNITONIGMA

diumenge, 9 de setembre de 2012

Jornades d'anellament: Abrera i Santa Coloma de Gramanet


Explicat d’una manera sintètica, l’anellament científic d’aus és un mètode perfectament regulat que té com a objectiu la recopilació de dades a partir del marcatge individualitzat dels exemplars capturats. L’anàlisi posterior de la informació obtinguda serveix per estudiar diferents aspectes de la biologia de les diferents espècies d’aus, les seves estratègies migradores, les rutes utilitzades o les àrees d’hivernada. A més de servir per a obtenir dades biomètriques, patrons de muda, fenologia... i altres informacions impossibles d’aconseguir amb la mera observació al camp.

Aquesta setmana he tingut la oportunitat de participar en dues jornades d’anellament de caire força diferent, totes dues sota la supervisió i direcció d’en Xavier Larruy, biòleg i anellador amb molts anys d’experiència.

Abrera
La primera jornada d’anellament va tenir lloc el passat dijous, 6 de setembre, a la ZEPA Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat, un espai inclós a la Xarxa Natura 2000, catalogat com a zona Lic  (Lloc d’interés comunitari). En concret a un tram del riu Llobregat al terme municipal d’Abrera, on des de fa uns anys es duu a terme un seguiment de l’avifauna (podeu trobar més informació en aquest enllaç).

En aquesta època milions d’ocells fan un viatge èpic des de les seves àrees de reproducció europees fins les zones tropicals i subtropicals africanes. Són els anomenatats migradors transaharians, es a dir, ocells que hivernen al sud del Sahara. Per emprendre aquesta llarga travessia necessiten acumular prou quantitat de greix que després utilitzaran com a “combustible” en les diverses etapes del seu viatge. I en efecte, varen ser aquests migradors de llarga distància els protagonistes de la jornada, destacant per sobre de totes el Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) i la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Però, tot i que de manera molt més modesta, no van faltar l’ Oreneta vulgar (Hirundo rustica), el Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), la Tallareta vulgar (Sylvia communis), el Mosquiter de passa (Phylloscopus trochillus) o l’acolorit Abellarol (Merops apiaster).

Mastegataxes
Mastegatatxes, adul (dalt) i juvenil (baix).
Tallareta vulgar (juvenil)
Boscarla de canyar (adult)
Les dues imatges superiors corresponen al mateix exemplar, un juvenil de A. scirpaceus de bec més curt del que és habitual. En la segona foto, la posició del cap recorda al aspecte de borin que fan el A. palustris.

Oreneta vulgar (juvenil).
Mosquiter de passa
Però no només es varen anellar espècies migradores, també van tenir la possibilitat d’estudiar exemplars d’espècies sedentàries com ara el Picot verd (Picus viridis), el Cargolet (Troglodytes troglodytes), el Pit-roig (Erithacus rubecula), la Merla (Turdus merula), el Rossinyol bord (Cettia cetti), el Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), el Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), la Mallarenga blava (Cyanistes caeruleus), la Mallarenga carbonera (Parus major), Raspinell comú (Certhia brachyrhynchos) o la Cadernera (Carduelis carduelis). Exemplars que potser fossin de la zona o bé estiguessin en dispersió des des altres territoris del país.

Tallarol capnegre (juvenil)
Cargolet

Santa Coloma de Gramanet
El riu Besòs, abans d’abocar les seves aigues al mar, discorreix canalitzat a través d’una zona altament urbanitzada. Aquesta pressió urbanística ha fet que hagi perdut gran part de la seva idiosincrasia original i resten poques zones amb condicions favorables per als ocells. A l’alçada de Santa Coloma de Gramanet es dóna una circunstància que afavoreix la sedimentació de molts ocells passeriformes. Al tram final del Besòs conflueixen els fluxos de migrants que utilizen la conca del riu com a via migratòria, al temps que aquest passa encaixonat entre dues serralades litorals, la serra de Marina i la de Collserola. A més a més és en aquest tram del riu on comencen els calaixos de depuració de canyís i existeix una vegetació de ribera que ha sortit de manera espontània. Resulta doncs l’indret ideal perquè una gran quantitat de passeriformes migrants i sedentaris puguin descansar i alimentar-se.
La jornada, que es va celebrar el passat dissabte 8 de setembre, en aquesta ocasió era oberta al públic i tenía una finalitat més pedagògica: mostrar a la gent la gran diversitat que amaga un riu històricament tan maltractat i la importància de conservar uns espais aparenment sense valor. Si el coneixement està en la base de la conservació, dissabte passat es va fer una gran feina. La gent va tenir l’oportunitat de veure en directe una gran quantitat de petits ocells, d’aprendre coses sobre la seva biologia i descobrir el tresor que tenen al seu costat. Escoltaven atents i amb il·lusió les explicacions que en Xavi feia sobre cada espècie i la seva relació amb el riu. Els nens i nenes van tenir l’oportunitat de deixar anar els ocellets i els seus ulls denotaven interés i plaer, alguns semblaven captius de la bellesa dels petits éssers alats. Tant de bo es poguessin fer moltes més activitats d’aquesta mena. Hi ha un ampli sector de la societat molt receptiu amb ganes de participar activament en la conservació del seu patrimoni natural més proper. Es notava l’interés i la sensibilitat, les ganes d’implicar-se i de viure d’aprop aquesta apasionant història que és la natura.

Al llarg del matí es van anellar més d’un centenar d’ocells. Es varen fer moltes preguntes i es va reivindicar la necessitat de conservar i millorar les zones que resten i de seguir treballant en la millora del riu. Van destacar les quantitats de Boscarla de canyar i Tallarol de garriga (Sylvia cantillans). A més a més, la gent va tenir l’oportunitat de gaudir de blauets (Alcedo athis), pit-rojos (Erithacus rubecula), rossinyols comuns (Luscinia megarhynchos), cotxes cua-roges (Phoenicurus phoenicurus), bitxac rogenc (Saxicola rubetra), rossinyols bords (Cettia cetti), balquer (Acrocephalus arundinaceus), Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), Tallareta vulgar (Sylvia communis), mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), pardals xarrecs (Passer montanus), gafarrons (Serinus serinus) i caderneres (Carduelis carduelos).
           
Aquí us deixo un seguit de fotos d’algunes de les espècies que es van capturar i un enllaç al reportatge que BTV hi va fer. Espero que us agradi.

Tallarol de garriga (juvenil).
Tallarol de garriga (probablement mascle adult).
Rossinyol comú
Boscarla de canyar (esquerra) i Balquer (dreta)
Blauet (juvenil).
Bitxac rogenc (femella adulta).
Bosqueta vulgar
Cotxa cua-roja