El passat divendres dia 15 vaig fer un recorregut pel Torrent de l’Amigó (Badalona), a l’extrem sud del P.N. de la Serralada de Marina. L’itinerari transcorreix per un mosaic d’ambients. A la zona més ombrívola i humida hi ha una interessant taca forestal d’alzines i roures, barrejada amb altres espècies pròpies d'aquests ambients com ara oms, pollancres o freixes. Per contra, a la vessant de solell dominen les comunitats arbustives mediterrànies amb taques de pi blanc i pi pinyoner. Aquesta varietat d’ambients permet així l’existencia d’una rica comunitat ornítica.
D’entre totes, l’espècie més nombrosa va ser el tallarol capnegre Sylvia melanocephala, present a tots els ambients, però clarament dominant a les brolles i matollars. El més destacable, però, va ser la intensa activitat canora d’algunes espècies. Per exemple, a les vores de les pinedes destacaven els mascles dels gafarrons Serinus serinus, mentre al bosc d’alzines i roures els mascles territorials de Mallarenga carbonera Parus major dominaven amb els seus cants. Tanmateix, encara s’observen alguns grups mixtos de pàrids (Parus cristatus, P. caeruleus, P. major i Aegithalos caudatus). També hi havia un mascle cantant de Certhia brachydactyla. Entre els matolls mediterranis, unes quantes tallaretes cuallargues Sylvia undata i diversos mascles de Perdiu Alectoris rufe reclamanven el territori amb molta intensitat, més els segons que no pas els primers. D’entre els hivernants, destacar la presència encara d'un mascle d'Emberiza cia (uns kilometres més al nord, no gaire lluny, hi ha una petita població reproctora).
Mascle de Parus major cantant
Volant o levitant? (Aegithalos caudatus)
Cadascú té la seva perspectiva del món. (Mascle -ho sé, perquè cantava com un descosit- de Certhia brachydactyla)
Molt interessant va ser l’observació d’una parella de corbs Corvus corax (hi ha una parella reproductora a la vessant que dona al Vallès, que ben bé podia ser aquesta) i tres aligots comuns Buteo buteo, espècie molt rara fora de la tardor, periode durant el qual hi ha un important flux migratori.
El més curiós va ser el descubrir que per alguns qualsevol recurs és bo. Entenc que els corbs, les garces o els aligots, s’alimentint de pollastre, però un Pit-roig !!!! Doncs sí, el petit de la fotografia em va deixar bocabadat veient com s’alimentava de les restes de pollastre que algú havia deixat a una caixa. Una altra cosa és què feia allà una caixa amb trossos de pollastre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada